Després de realitzar la Trifecta en la cursa Spartan Race d’Andorra, Daniel Roselló ha estat classificat per participar en el mundial que es farà a Grècia. Ens parla de com ho valora i dels entrenaments davant d’aquestes proves.

Biografia: Daniel Roselló López és de Pira i té 19 anys. Va començar de ben petit a practicar diversos esports, seguint l’exemple del seu pare i de companys que ha anat coneixent al llarg del temps. Assegura que sempre ha estat una afició que ha ocupat gran part de la seva vida i l’ha mantingut enganxat i motivat. El temps lliure que li queda el gaudeix amb la colla d’amics de tota la vida de Pira, que de tant en tant l’acompanyen en bici quan surt a córrer o li fan companyia els dies de físic. I és que, com ell diu, “és d’agrair el suport i la companyia que em donen els amics, la família, i tot tipus de gent que vaig coneixent al llarg del camí”

Al mes de juny vas realitzar la Trifecta a l’Spartan Race a Andorra. Era el primer cop que participaves en una cursa així? Com et vas decidir a apuntar-t’hi?
No era el primer cop que participava en una cursa d’aquest estil, però sí el primer que ho portava a aquest extrem.

Anteriorment havia participat en diferents curses d’obstacles i fitnes, incloent-hi l’Spartan Race de menors distàncies, però fins a ser major d’edat no podia fer el pas de fer una distància superior als 5 km.

Vaig descobrir el món de les curses d’obstacles a través d’un anunci de l’Spartan Race quan tenia 10 anys. Immediatament em va atraure el concepte de combinar el córrer amb obstacles que fan treballar habilitats i disciplines tan diferents, que obliguen l’atleta a ser més complet i compensat. Així, em vaig apuntar a la meva primera Spartan Race, era el format infantil i vaig fer-la durant dos anys consecutius a Súria (Barcelona). Durant aquesta primera cursa infantil vaig descobrir que hi havia atletes que realitzaven les tres curses principals en un sol cap de setmana i des d’aquell moment es va convertir en un objectiu.

Recorda’ns els resultats, i si eren els que esperaves davant d’una cursa d’aquesta duresa.

Bé, l’objectiu principal era acabar les tres curses en els dos dies i poder donar el màxim en cada una. Tot i així, vaig acabar quedant el 13è de la meva categoria en la cursa de 23,7 km, de dissabte, i l’11è de la meva categoria en la primera cursa d’11 km, de diumenge; la tercera i última cursa, diumenge, no era competitiva.

Quin és l’entrenament que requereix una cursa d’aquest estil?
Per a l’entrenament he tingut la gran sort de comptar amb el Quim Royes, que també va entrenar el meu pare; sense ell guiant els entrenaments els resultats no haurien sigut els mateixos. Consisteixen en entrenaments de corredor de muntanya i dies específics de físic en què es treballen la força i les habilitats necessàries per superar els obstacles de la forma més eficient.

No t’atures aquí, ja que has estat classificat per al campionat mundial a Grècia, que es farà al novembre. T’ho esperaves? Com ho valores?
La veritat és que no m’ho esperava per a res, no era conscient que realitzant les tres curses en un cap de setmana guanyava plaça per classificar-me per al campionat mundial. Va ser tres dies després de la Trifecta d’Andorra quan em va arribar un correu informant-me que havia estat classificat.

L’objectiu de l’última Trifecta era fer una presa de contacte i tindre unes primeres sensacions sense objectius competitius. Aquest cop ja sé que soc capaç de fer-ho i toca reajustar objectius enfocats a buscar posicions; tot i això, sobretot tinc
ganes de gaudir al màxim de les tres curses i els nous llocs i recorreguts que descobriré gràcies a elles.

I com t’entrenaràs durant aquest estiu?
La part d’entrenament la deixo al Quim Royes, és un gran professional i sé que em guiarà pel bon camí. Tot i això, em plantejo una temporada d’entrenament una mica més dura deguda a la calor i l’exigència del nou repte, però amb la motivació d’un nou objectiu que agafo amb moltes ganes. Després de la Trifecta d’Andorra he tingut una setmana de més o menys “desconnexió”, ara ja tinc ganes de tornar a engegar i esforçar-me en els nous entrenaments.

El teu pare també participa o participava en diverses curses i competicions gens convencionals —com és el cas d’una Iron Man fa uns anys. És ell qui t’ha introduït en aquest món, i amb qui t’entrenes? Quan i com hi vas començar?
En gran part sí que és degut a ell, però no sabria dir en quin moment i per què vaig introduir-me en tot aquest món. Des que soc petit en tinc record, he vist el meu pare centrant gran part del seu temps a entrenar i també he vist els resultats que tantes hores d’esforç donen, és un gran exemple d’atleta i porto molts anys veient com fa bogeries. Imagino que això ha influït en la meva forma de veure l’esport i a posar-me metes més altes.

Finalment no sé ben bé com explicar-ho, però és una cosa que em surt innata, em motiva pressionar-me per veure fins on puc arribar i demostrar-me que soc capaç de fer les bogeries que em plantegi.

Practiques altres esports o competeixes en altres disciplines?
Ara mateix estic bastant centrat en les curses d’obstacles i competicions fitnes (combinen estacions d’exercicis físics amb córrer), ja que em tenen molt motivat, però en aquest sentit soc una mica híbrid. M’agrada provar tot tipus d’esports que em treguin de la zona de confort i em posin a prova. Anteriorment havia competit nedant durant tres o quatre anys.

Entenem que l’entrenament i les competicions ja són part de la teva vida. Quines fites et poses? Algun objectiu en ment?
Fins ara el gran repte que tenia en ment era realitzar la Trifecta, després d’això vull seguir apujant el nivell.

Realment feia molt que tenia pensats molts objectius i coses que m’agradaria fer, però les restriccions d’edat no m’ho permetien. Ara que ja puc fer-ho he d’organitzar una mica el calendari i centrar-me a agafar-ho a poc a poc. Entre els propers objectius, a part del campionat mundial de Grècia de que parlàvem abans, hi ha l’Spartan de 50 km, fer quatre curses de format fitnes en un dia... Hi ha moltes coses en ment, però prefereixo agafar-ho a poc a poc i que el temps vagi parlant.

Un dels reptes una mica diferents de tot el parlat que em crida bastant ara mateix és el de travessar l’estret de Gibraltar nedant.