Membre de l’Associació Ornitològica Baixa Segarra
Caterina Arias Climent “No podem entendre una mallerenga sense un bosc, ni una gavina sense el mar”

A la Caterina la vam conèixer l’any passat en una activitat a Sant Magí de la Brufaganya, en la neteja i revisió de les caixes niu que conjuntament gestionen amb els Amics de la Brufaganya. Amb l’Associació Ornitològica Baixa Segarra, durant l’any duen a terme propostes de cura de les aus. El 30 de setembre i l’1 d’octubre van celebrar el Dia de les Aus, com fan cada any, a Santa Coloma de Queralt, amb activitats ornitològiques tot el cap de setmana. Hem volgut parlar amb ella de la tasca que duen a terme des de l’associació.
Biografia: Caterina Arias va néixer el 1996 a Zúric, la ciutat més gran de Suïssa. S’ha format com a tècnica superior en Gestió Forestal i del Medi Natural i en Educació Ambiental. També ha obtingut el reconeixement d’anelladora auxiliar, tot i que actualment està en formació per aconseguir la menció d’anelladora experta. També participa activament a la comarca des de l’Associació Ornitològica Baixa Segarra, amb seu a Santa Coloma de Queralt, i també hi treballa des del Servei de Medi Ambient del Consell Comarcal de la Conca de Barberà.
De quina necessitat parteix la proposta de fer tallers de l’Associació Ornitològica Baixa Segarra?
És molt important donar a conèixer tant l’entorn natural com la biodiversitat del nostre territori. Conèixer per estimar, aquest és l’objectiu. Quan la gent estima el que l’envolta, ho protegeix.
A la vall de la Brufaganya també dueu a terme propostes ornitològiques durant l’any. Ens ho pots explicar millor?
És una iniciativa de col·laboració entre l’Associació d’Amics de Sant Magí i nosaltres. Tenim col·locades caixes niu per a ocells forestals (mallerengues, gamarussos i xots). Les mallerengues són ocells insectívors que contribueixen a l’equilibri poblacional d’alguns insectes que constitueixen plagues per als boscos, com per exemple la processionària. Per això considerem que és una bona iniciativa afavorir que tinguin llocs on criar. D’aquestes caixes en fem dues revisions, una a la primavera per veure’n l’èxit i una a l’hivern per netejar-les i deixar-les a punt per a la temporada següent.
Durant la festa major, abans i després heu organitzat unes sessions d’observació migratòria a Montargull. Quin és el propòsit d’aquesta activitat?
Cada any realitzem jornades de seguiment del pas migratori dels rapinyaires, que després d’haver passat l’estiu a la península tornen al continent africà per passar un hivern amb clima més suau. Són sessions molt interessants, ja que el pas d’ocells s’accentua a finals de l’estiu i s’observen gairebé a simple vista. Any rere any enregistrem totes les dades, i podem comparar unes amb altres per saber si les poblacions de cada espècie augmenten, disminueixen o es mantenen.
Quin vincle hi ha amb les aus de la nostra comarca que cal preservar?
Tots els éssers vius fan la seva funció a la natura, i els ocells són molt importants per a un correcte equilibri natural. Cada ocell té una dieta i, per tant, una funció especial. Algunes espècies dispersen llavors, d’altres controlen la població de rosegadors, que de vegades, com ja sabem, provoquen perjudicis als camps de cereal.
Des de l’entitat Associació Ornitològica Baixa Segarra promoveu altres activitats.
Comptem amb l’equipament físic del Museu Ornitològic, al castell dels Comtes, on tenim maquetes de moltes espècies que trobem a la Conca de Barberà. Estan a mida real, amb l’objectiu d’apropar coneixements als visitants i que puguin fer-se una idea de com són realment aquestes aus. També fem divulgació a escoles, sortides d’observació i activitats o tallers en dates com la festa major, el Dia de les Aus, el Dia dels Ocells Migratoris...
Recentment també hem participat en la creació de la guia d’ocells del riu Gaià, amb l’Associació La Sínia.
Caterina, personalment com vas vincular-te al coneixement de les aus?
M’agraden els ocells des de molt petita. A la meva mare ja li agradaven. Els ocells són animals molt comuns que en la majoria dels casos passen desapercebuts, però ella em va ensenyar a observar-los i a estimar-los. Suposo que néixer en un país on hi ha un costum molt important d’observar els ocells també hi ajuda. Amb els pas dels anys he anat aprenent-ne cada dia més i s’han convertit en la meva passió, perquè em generen una contínua curiositat.
Hi ha alguna mena de reivindicació, en el fet de mirar al cel i reconèixer les aus?
Com parlàvem abans, hem de conèixer les coses per poder sentir que formen part de la nostra vida. Quan coneixem el nostre entorn ens l’estimem, igual que estimem el nostre poble i ens fa tenir un sentiment de pertinença.
Les aus són els animals més fàcils de veure en l’entorn salvatge. Ser ornitòleg és una eina de connexió amb la resta de l’entorn?
I tant. Cap ésser viu es pot desvincular de l’ecosistema, ja que totes les espècies estan tan connectades entre elles com amb l’entorn que les envolta. No podem entendre una mallerenga sense un bosc, ni una gavina sense el mar.
Hi ha un debat per cuidar l’entorn arran dels macroprojectes d’energies renovables que estan arribant a la Conca de Barberà i altres comarques. Teniu dades o informació de com afectarien les aus?
Són un gran problema per als ocells. En el cas de les plaques solars hi ha una destrucció massiva de l’hàbitat natural, i en el cas dels parcs eòlics, a banda d’això, s’hi afegeix que hi ha moltíssims casos documentats de col·lisions, sobretot amb ocells de mida gran, com àligues o voltors.
Es poden cuidar les aus amb pràctiques diàries i senzilles que tothom hauria de saber?
Hi ha diversos motius pels quals les poblacions d’ocells es veuen minvades. Alguns són naturals, com per exemple un brot d’alguna malaltia, però la gran majoria són humans. Alguns consells podrien ser evitar els pesticides, posar aigua a l’estiu als nostres patis o balcons, col·locar adhesius a les finestres per evitar col·lisions, mantenir els gats a casa o no destruir els seus nius.
