El passat 10 d’octubre va ser el Dia Mundial de la Salut Mental, i a Vilaverd es va dur a terme una xerrada sobre els mites en salut mental i trastorns alimentaris a la qual va assistir més de quaranta persones. La vilavertina Judit i el seu company Gerard han començat a donar a conèixer el seu projecte de divulgació sobre la salut mental. Un tema que interessa i del qual hem volgut parlar amb ells.

Biografia: a Judit és vilavertina i va néixer l’any 1998, i el Gerard és tarragoní del 1989, tot i que sempre ha viscut a Valls. Ella explica la seva experiència en salut mental des del seu procés terapèutic per un trastorn alimentari que afirma que l’ha ajudat a adonar-se de la importància de fer visible la salut mental. Ell va estudiar Psicologia i des de fa uns anys es dedica a la docència, i ha vist la necessitat de portar l’ensenyament sobre salut mental fora de les aules conjuntament amb la Judit. És a través de xerrades que la Judit i el Gerard integren aquestes dues experiències, que complementen amb posts des del seu instagram (@judit_magrina_fernandez) amb els quals volen acostar-se a persones que ho necessitin.

Per què vau decidir fer el taller sobre mites en salut mental i trastorns alimentaris a Vilaverd?
Era un projecte que teníem en ment des d’abans de la pandèmia.  A tots dos sempre ens ha atret molt el món de la divulgació, concretament el transmetre idees que creiem que poden ajudar a tenir més benestar, i fer-ho de manera amena i accessible per arribar al màxim de gent possible.

Vam pensar que la primera xerrada la faríem on ens sentíssim com a casa nostra.

Quins són els conceptes que expliqueu perquè s’entengui el perill de mitificar la salut mental?
Parlem sobre opinions o expressions que sentim sovint en el dia a dia i que són producte del desconeixement, del rebuig o de la dificultat de cuidar-nos a nosaltres mateixos.

Judit (J): Jo em centro a parlar des de la vivència pròpia sobre com els hàbits perjudicials normalitzats relacionats amb l’alimentació  poden afectar les persones i facilitar l’aparició de trastorns alimentaris i/o altres problemes de salut mental.

Gerard (G): En el meu cas, de la salut mental em centro en els prejudicis al voltant dels psicòlegs i la teràpia psicològica.

Quin vincle teniu amb el tema?
J: Jo he conviscut amb un trastorn de la conducta alimentària durant més d’una dècada. Als 12 anys vaig començar anant a teràpia i gràcies a aquest procés he descobert que vull aportar el meu granet de sorra donant veu a aquest tema a través de la divulgació.

G: A mi sempre m’ha cridat l’atenció la dificultat que té el món acadèmic per connectar amb el públic general. Divulgar no vol dir només fer de missatger, vol dir despertar interès.

Com s’hauria d’actuar, com a comunitat, per entendre millor la salut mental de les persones?
Posant en pràctica l’empatia, per clixé que soni. Empatia no de “oh, pobret, ho deu passar molt malament”, sinó de fer l’esforç per entendre què comporta conviure amb un problema emocional i/o empatia per entendre què significa haver d’aprendre a gestionar constantment els prejudicis i les desinformacions.

Si volem canviar alguna cosa, cal tirar a terra el tabú i perdre la por a preguntar sobre aquests temes. Mentre seguim creient que és de mala educació parlar d’aquestes coses en públic, seguirem sense canviar res.

Quines són les creences que ens fan imposar-nos límits a nosaltres mateixos?
Aquelles creences que tenen a veure amb la nostra identitat personal i la nostra autoestima. Creure que no podem canviar, creure que si canviem deixarem de ser nosaltres mateixos, creure que no et mereixes coses bones, creure que dir que no és de mala educació, etc.

També s’ha de vigilar amb la idea que podem amb tot, ja que pot portar frustració, ansietat, autoexigència i el sentiment que fem el que fem mai és suficient.

Quin acompanyament s’ha fet, abans i ara, a la salut mental i als trastorns alimentaris?
El valor que donem com a societat a la salut mental es reflecteix en el nombre de metges que hi ha a la Seguretat Social en comparació amb el nombre de psicòlegs. Anar al psicòleg avui dia sense haver d’esperar mesos entre visita i visita segueix sent un luxe que es poden permetre només algunes persones.

Per què creieu que altres malalties al nostre cos estan més acceptades que les de la ment o les conductes mentals?
Perquè quan es tracta de salut física sabem separar la malaltia de la persona, però en salut mental no tant. Si t’hi fixes, no diem un gripós, una cancerosa, un arrítmic; però sí que diem un bipolar, una anorèxica, un esquizofrènic.

I amb això no volem dir que canviant la manera de parlar màgicament se solucionarà el problema. Hem d’anar a l’arrel, i l’arrel és la creença estesa que si tens un problema mental és perquè no has lluitat prou i fins i tot, en algunes ocasions, que aquest problema te l’has buscat tu mateix.

Què es pot aprendre treballant per la salut mental?
Entens el significat d’aquella dita que diu que a vegades el teu pitjor enemic ets tu mateix. Aprens que tothom té problemes emocionals, tant se val el teu sexe, nivell econòmic o situació familiar. És llei de vida.

Ara bé, part d’aquest sofriment es pot eliminar, per exemple, ensenyant a demanar ajuda i tenint un propòsit. Viktor Frankl, un psicòleg jueu que va sobreviure als camps de concentració, deia que a una persona li pots robar absolutament tot excepte la llibertat de decidir quina actitud vol tenir davant les desgràcies de la vida.

Quins passos aconselleu a qui comenci a tenir símptomes de pèrdua de salut?
No t’ho callis. No ho normalitzis. Comenta-ho amb algú de confiança que saps que t’escoltarà i et prendrà seriosament. Agafa una llibreta i escriu què et passa. Escriure et permetrà oxigenar i ordenar les teves idees sobre com et sents, què t’està passant i què t’està comportant aquesta situació. Si és una cosa que t’està causant molt patiment, si t’ho pots permetre, demana cita a un psicòleg privat, si no, ves al metge de capçalera i digues que vols que et derivi al psicòleg.

Quines altres accions voleu proposar a la comarca per entendre millor els diferents estats de la nostra salut mental?
A banda de les xerrades i els tallers, també divulguem a través del nostre perfil d’Instagram (@judit_magrina_fernandez). També hem parlat sobre començar un pòdcast que vagi en la mateixa línia que les xerrades però amb un format més informal i espontani.

A vegades ens mengem massa el cap per encaixar i això fa que sacrifiquem la nostra salut mental. Què en penseu?

Viure en societat vol dir trobar un equilibri sa entre ser tu mateix i ser acceptat pels altres. Si ignorem aquest equilibri i basem la nostra identitat en el que pensen els altres sobre nosaltres, correm el risc de passar a ser un autèntic desconegut per a nosaltres mateixos.

Algunes persones confonen dir que sí a tot amb ser bona persona, i també hi ha qui confon no tenir filtre amb ser autèntic. Si ets dels primers i et costa no donar explicacions, pensa en aquella persona que coneixes que mai dona explicacions a ningú. Tu tens el mateix dret a no donar-ne que ella.

La literatura oral està plena d’estigmes i consells de salut mental. En feu servir alguns?
Dins de tots els mites i mals consells que se solen donar al carrer, hi ha un parell de dites que són veritats com un temple. Si per exemple estàs tenint una conversa que no vols tenir, si veus que la cosa s’escalfa ràpidament, digues que prefereixes seguir parlant en un altre moment, i si l’altre no ho accepta, ja pot dir missa, tu mantingues-te ferm i recorda allò que dos no es barallen si un no vol, i que no podem cuidar els altres si abans no ens cuidem a nosaltres mateixos.