Portes des del 2015 dirigint l’obra ‘Orgasmos’, amb rècords d’èxit com 10.000 espectadors en les 25 primeres setmanes de l’estrena. Quin altres èxits pots destacar?
El 2018, amb la Productora 23 vaig poder estrenar Coitus, la comedia, d’autoria pròpia. Es va estrenar al Club Capitol de Barcelona (del Grup Balanyà) i, al mateix temps, es va estrenar al Teatre Gran Vía de Madrid. Vam estar durant un any omplint els teatres. Avui dia, també s’està fent gira d’aquesta altra comèdia.

Esperàveu i estàveu preparats per fer girar l’obra pel món en llocs com Broadway?
Orgasmos, la comedia és de l’autor Dan Israely i després aquí vaig fer-ne la traducció i adaptació. Es va estrenar el 2002 a Broadway.

Quin ha estat el tema central en la posada en escena de l’obra?
La veritat escènica dels actors, el ritme frenètic, els gags perquè el públic no pari mai de riure i el decorat que estigués al nivell de l’obra. Era important també trencar la quarta paret, així els actors interactuen amb el públic i es pot crear una gran festa de rialles entre tots, tant per a gent jove com més grans. L’obra és apta a partir de 12 anys.

Heu hagut de fer modificacions de guió, pel fet que l’humor i sobretot el sexe poden tenir diferents variacions en altres cultures o països?
Sí, ens intentem adaptar als països on anem. I, a vegades, ens ha passat aquí que no és el mateix humor el català que a Madrid, per exemple.

Quin és el repte més gran com a director que t’has trobat amb aquesta obra?
Tenir al mateix temps actors i actrius diferents en quatre teatres diferents.

Durant els vuit anys de gira els actors i actrius han anat canviant. Això pot ser una virtut per a l’obra?
Sí, i tant! Jo intento que cada parella d’actors se la facin molt seva, aportant les seves interpretacions i la seva essència còmica.

A més de director has estat i ets actor i professor de teatre. Tot suma, per ser un bon director?
I tant! En la docència porto més de setze anys. I a part d’ensenyar molt, s’aprèn molt. S’aprèn moltíssim. La direcció és una cosa que m’apassiona moltíssim, però no pensava que m’hi dedicaria, perquè anava més enfocat com a actor. Arran de la docència, vaig començar a dirigir tallers de fi de curs i aquí va ser on se’m va obrir una porta inesperada. La veritat és que a l’haver-me format com a actor i treballar professionalment, per a mi és essencial poder dirigir-los, ja que ens entenem amb la mateixa nomenclatura i intento dirigir amb aquella sensibilitat i fermesa, com m’agradaria que m’ho fessin a mi. És un gran avantatge ser actor, per ser director. És més, jo crec que tot director hauria de ser actor, és essencial.

Les persones que veuen l’obra valoren molt positivament el tractament que hi feu de les relacions de parella, el sexe, els tabús i fins i tot la guerra de sexes. És una aposta per parlar de tot el que caldria parlar en una relació de parella?
És una aposta i, a part, fem que el públic es rigui de les diferències entre els homes i les dones i la convivència en parella. Qualsevol mena de parella s’hi pot sentir identificada. La gent en té ganes i una de les claus d’aquest èxit és poder veure que els drames o tragèdies que un viu són universals. I la gent surt molt alleugerada i molt contenta de veure’s reflectit en aquests temes. L’altre dia, per exemple, enmig de l’obra, una dona gran d’uns seixanta anys li va donar un cop de colze cridant “Manel, si ets tu!”; vam haver de parar l’obra perquè vam riure tots més de cinc minuts. Hi ha molta gent que repeteix de tan bé que s’ho va passar.

Podria ser una obra que evolucionés amb el temps?
Evidentment. Nosaltres cada cert temps, passi el que passi, hi hem de fer un repàs i afegir-hi temes actuals. Així també busquem algun gag dels llocs on anem, per dedicar-los-hi directament. Al final de l’obra fem un homenatge amb regals a la parella que porta més temps de casats i a la que s’inicia. Aquests regals són sorpresa, no podem revelar-ne el contingut, ha! ha! ha!

També ets una cara coneguda dins del teatre i d’altres mitjans de comunicació. Quin és el paper que t’ha reportat més alegries? I aquell pel qual el públic t’ha reconegut més?
De la pedagogia, d’actor i de director m’han portat alegries iguals. Sí que és veritat que Orgasmos i Productora 23 m’han obert portes i, ara mateix, és on més feliç estic. Ara no descartaria treballar d’actor, però el meu pròxim objectiu, a part de seguir dirigint comèdia, és fer una producció audiovisual.

Alguns consells per als directors i directores que volen posar-s’hi.
Sobretot que estudiïn interpretació, els pot ajudar molt per poder entendre i dirigir millor els actors i actrius.

Finalment, Oscar, hi ha algun tema —per espinós o poc visible— que heu descartat a ‘Orgasmos’?
No, la veritat és que tots els temes ja estaven molt ben elaborats i amb un rerefons de paròdies i gags, amb què no pares de riure.