Montse Vernet va exposar la seva obra per primera vegada ara fa dos anys amb un treball conjunt amb Eva Bonet i ara està exposa el seu treball en solitari, “Jutja menys, estima més!”, en diverses poblacions.

Montse, com s’ha desenvolupat la teva passió per la fotografia?
La fotografia forma part de mi, puc dir que des de sempre. M’és fàcil comunicar-me amb el món a través d’ella.

Vaig ser mare molt jove i em va tocar treballar, així que m’he anat formant de manera autodidàctica i també he anat realitzant algun taller i algun curs que m’han ajudat a descobrir el meu estil.

Parla’ns de la teva primera exposició, amb Eva Bonet a l’Espluga de Francolí. Va ser molt emotiva?
Sí, la primera exposició va ser  un treball en conjunt amb l’Eva Bonet, ara fa dos anys, a l’Espluga de Francolí, sobre el càncer de pit, en què vam treballar amb vuit valentes que havien patit càncer de pit o estaven en procés de combatre’l. Treballar amb totes elles va ser una experiència fantàstica, i el resultat va ser una exposició de 38 fotografies en gran format.

Cap de les dues érem gaire conscients del que teníem entre mans i de l’èxit que podia arribar a tenir. A dia d’avui l’exposició ha sortit set vegades més per diferents poblacions del camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Ens sentim molt felices.

“Jutja menys, estima més” és el teu primer treball en solitari. Com ha estat el procés de creació?
La idea de “Jutja menys, estima més!” va néixer el juny del 2022, mentre es preparava la primera edició de l’Orgull Espluguí.

És un projecte en què s’ha tingut molta cura de tots els detalls. Han sigut gairebé set mesos de treball amb persones del col·lectiu LGTBIQ+ de l’Espluga i també d’algun poble més de la Conca, per a les quals era la primera vegada que tenien una experiència fotogràfica d’aquest tipus. Ha estat un plaer poder treballar amb cadascuna d’elles.

L’exposició t’ha portat moltes alegries. Com ha estat, això que et vinguin a buscar per exposar en altres pobles de la comarca?
La veritat és que ha estat una grata sorpresa, em fa feliç que el meu treball arribi a les persones fins al punt que el vulguin exposar en altres poblacions.

Una dels motius pel qual va néixer aquest projecte era precisament aquest, poder donar la màxima visibilitat possible al col·lectiu des dels sentiments.

Quina és la tècnica amb què et sents més còmoda darrere de l’objectiu?
Sense cap mena de dubte amb el retrat, tant de persones com d’animals.

Què podem reconèixer de tu en el teu estil a l’hora de captar una imatge?

Podria dir que la senzillesa, no m’agraden les coses gaire carregades, els meus retrats també són així senzills.

És important saber què vols explicar, abans de buscar fotografies, o la inspiració també pot venir després?
És important tenir clara la idea del que vols explicar, tenir un fil conductor per no perdre la perspectiva, però quan ets en plena sessió fotogràfica, també és important saber reconèixer els senyals i deixar-se portar per l’espontaneïtat del moment, si es dona el cas.

Quins altres projectes fotogràfics de futur tens coent-se?
Tinc en ment treballar amb malalties silencioses, és un tema delicat i el projecte va agafant forma a poc a poc.

L’ofici de fotògrafa s’ha de reivindicar, amb tanta tecnologia a l’abast de tothom?
Sí, és important fer-ho. Avui tothom té la possibilitat de fer fotos amb els mòbils, i no et negaré que surten molt bones fotos, però l’essència i l’ànima que un fotògraf dona a la foto en què ha treballat no la poden donar els mòbils.

Tens algun somni a realitzar, en aquest camí de creació?
Crec que ja estic realitzant el meu somni.