Comença un nou mandat a la Cambra de Reus amb vostè com a vicepresident. Com assumeix aquest càrrec?
Doncs amb un gran honor que em brinden dintre d’aquesta institució que és la Cambra de Reus. També hi ha una part d’orgull de cara a la Conca pel fet que com a persona de la comarca assumeixi aquest càrrec. I evidentment la responsabilitat que implica, perquè com més amunt et trobes en una institució més part de responsabilitat et pertoca.

Quins són els principals canvis que s’han produït a la junta?
El principal canvi ha estat el de president. En Jordi Just, segons havia anunciat, tot i les reiterades sol·licituds que continués, s’ha mantingut ferm en la seva paraula.

Tret d’això podem dir que la nova composició és molt similar, ja que al ple hi ha molt pocs canvis i al comitè executiu, a banda del president, hi ha dues noves empreses. El nou president, en Mario Basora, ja formava part de l’anterior comitè i ple. Amb tot, és evident que afloraran la pròpia iniciativa i noves idees.

En l’anterior legislatura ja va formar part de la junta amb una candidatura que portava per objectiu treballar transversalment per tot el territori de la Cambra, que inclou la Conca. S’ha assolit, i es vol seguir en aquesta línia?
Efectivament, vaig entrar com a vocal, en representació de Maletas Queralt, al ple de la Cambra, i l’anterior president, el Jordi Just, tenia molt clar que calia obrir la Cambra al territori, i amb aquesta finalitat va nomenar delegats a cada comarca, sent jo el de la Conca de Barberà.

Durant tota la legislatura he estat treballant per aquest objectiu. S’han fomentat les relacions amb les empreses i les institucions comarcals de manera que la Cambra es fes notar a la Conca. He tingut un gran aliat en aquesta tasca, la institució Concactiva, que forma part del ple com a aportant voluntari, i amb la seva missió de promocionar l’activitat econòmica, ens hem ajudat mútuament.

I en aquesta línia hem de continuar, perquè així ho va dir el nou president, Mario Basora, en el discurs de presa de possessió.

Tenim arrencats un parell de projectes que hem de tancar. Són la Fepicar i la Fecocar, que són la federació d’empreses i polígons per una banda i la federació de comerciants per l’altra. Això implica constituir una associació d’empreses i polígons a la Conca en el primer cas, ja que no existeix, per arribar a poder federar-nos amb les altres comarques.

Quines activitats ha fet la Cambra a la Conca en els últims anys?
Per demostrar l’obertura de la Cambra al territori fa quatre anys, el primer ple de la Cambra el vam fer a Sarral, això va ser molt significatiu. També es va obrir un punt d’atenció a Concactiva.

El foment de les relacions amb les institucions municipals ha permès la realització de tallers de diferents matèries a Montblanc, Sarral, l’Espluga de Francolí i Santa Coloma de Queralt.

S’han mantingut relacions i visites a les empreses del territori, fins a començar la constitució de l’associació que tenim pendent de formalitzar. També hem fet de mediadors en alguna reclamació recollida pel que fa al subministrament elèctric. I es va fer una taula rodona sobre el tema de l’automòbil que va resultar de gran rellevància.

Amb el Consell Comarcal també hi ha una constant relació, fins i tot durant la pandèmia, de manera telemàtica. Vam signar el conveni per constituir les federacions abans esmentades.

I no tan sols a la Conca, sinó que s’han fet activitats dins la Cambra a Reus en què s’han convidat i han participat empreses o institucions de la comarca.

I de cara al futur, quines activitats hi ha previstes?
Doncs, en la línia de continuïtat, mantindrem aquesta obertura i transversalitat respecte al territori, treballant per la millora i promoció de les empreses i el comerç.

En aquest trimestre s’estan fent tallers en diferents municipis que ajuden a la formació i renovació del comerç. Hi ha comerços que han après i estan aplicant la venda per WhatsApp, per exemple.

La Cambra, un o dos cops a l’any, fa una fira de l’ocupació, en què durant una jornada es troben i posen en contacte els joves i les empreses que hi participen. Doncs aquest mes de novembre aquesta fira es farà a Montblanc, a Sant Francesc, amb el suport de Concactiva.

També estic preparant una taula rodona amb la participació d’alguns empresaris de la comarca i de sectors diferents per comentar la situació socioeconòmica de la Conca de Barberà. Penso que són accions prou interessants per dur a terme a la comarca, amb gent de la comarca, i que posen en relleu l’opinió i el sentir dels interessats.

Passem a parlar de la Cambra en general. Quins en són els principals eixos de treball?
En general sempre tenim la missió de fomentar el desenvolupament i ajuda als empresaris i comerciants del nostre territori, procurant donar servei dintre dels nostres mitjans. Fent això aconseguim millorar el teixit socioeconòmic i de retruc de la societat on s’actua.

Hi ha la voluntat de treballar amb les institucions per constituir una àrea metropolitana al Camp de Tarragona potent i amb grans possibilitats de futur. Però sempre comptant amb les comarques que portem darrere.

La Llotja de Reus pertany a la Cambra i segueix operant, encara que informàticament, per fixar els preus. Hi ha el projecte de renovar el local i convertir-lo en un lloc d’exposició dels productes del territori, per promocionar el producte i el lloc on es produeix.

Hi ha una resolució de la Generalitat, pendent del desenvolupament del reglament, per a la distribució dels fons nuclears als pobles del voltant de les nuclears, que fomentin la inversió i el desenvolupament per mitigar l’impacte en el moment en què aquestes desapareixen. La Cambra de Reus hi està molt implicada per la gran quantitat de municipis del seu territori afectats i vol contribuir que això es desenvolupi correctament.

En el terreny de les infraestructures, en què el nostre territori està tan mancat i endarrerit, hem de continuar la tasca iniciada en l’anterior legislatura, en els següents punts:

• La construcció de l’estació Intermodal al costat de l’aeroport de Reus.
• La millora i promoció de l’aeroport i que formi part de l’eix d’aeroports Girona, Barcelona i Reus.
• El desdoblament de la nacional 420 com a eix de comunicació del port amb la resta de l’Estat.
• El desdoblament de la C-14 d’Alcover a Montblanc, per continuar fins a Tàrrega.
• La continuïtat de l’A-27.
• La millora de la C-241d de Montblanc a Santa Coloma.
• El desenvolupament del Tramcamp per millorar la mobilitat, que des de la Cambra opinem que hauria de començar a l’Hospitalet de l’Infant.

Les infraestructures són vitals per al desenvolupament del territori i del seu teixit productiu. Això ho hem de reivindicar constantment per no quedar enrere.

Com veu el teixit socioeconòmic de la nostra comarca?
En tinc una visió positiva i optimista. La posada en marxa del polígon de Cimalsa, Logis Montblanc, les obres del qual ja han començat, marcaran un punt d’inflexió a la comarca.

Per començar, la realització de l’obra d’urbanització ja implicarà una millora en l’ocupació i generació de riquesa per a la comarca. Posteriorment hi ha la intenció de Bonpreu d’establir-hi la seva planta logística per atendre la zona sud de Catalunya, amb la inversió que això suposa.

Aquesta iniciativa comportarà l’efecte crida d’altres inversions en el mateix polígon, amb el consegüent creixement per la comarca.

Per altra banda, no hem d’oblidar les empreses existents, que són de gran importància i tenen molt potencial i visió de futur.