Com afrontes el repte de representar Sant Jordi?
Amb molta il·lusió. És un honor poder representar el poble durant un any i ser una de les cares més visibles d’una festa tan bonica com la Setmana Medieval de Montblanc. És un repte molt gran, ja que tens la pressió de tenir 27 Sant Jordis darrere, que any rere any han defensat el personatge amb molt d’orgull i molta força, i cal mantenir aquest nivell. També ho afronto com un repte personal. Sempre m’ha agradat el teatre i aquest és el personatge més important que tinc la sort de representar.

T’esperaves aconseguir aquest paper?
Quan et presentes com a candidat a Sant Jordi o Princesa, ho fas perquè vols ser escollit, però en cap cas hi vas amb la idea que al final tu ho seràs. Conec des de petit els altres candidats i amb tots he compartit mitja vida dins i fora de classe, sabia que ho farien molt bé i que ells s’ho mereixien tant com jo. Durant el sopar, parles amb els altres candidats i aprofites per conèixer una mica més les candidates a Princesa, però no és fins que ens tanquen a la sala i comença la gala que t’adones del que està passant. Pujar a l’escenari amb els llums enfocant-te i la gent cridant des de les grades et posa molt nerviós i tens ganes de fer-ho bé. En acabar, estàs molt més tranquil i penses «que sigui el que Déu vulgui». El moment de saber els resultats de la votació, el recordo a mitges, passen moltes coses en molt poca estona i l’emoció és present a cada pas.

Quina ha estat històricament la teva vinculació amb la Setmana Medieval?
No recordo la primera vegada que vaig vestir-me de medieval i vaig participar en un acte. Tinc la sort d’haver crescut amb aquesta festa i, des de molt petit, ja hi he col·laborat amb els meus pares i germans. Quan tenia vuit anys, vaig començar a fer les Homilies d’en Bertran amb el Maties Vives i, a partir d’aquí, hi he participat molt activament. Des d’atendre la gent al punt d’informació i ajudar els nens a pintar escuts i espases al campament medieval, fins representar el pagès jove a la nova Representació de la Llegenda de Sant Jordi, passant pel mercat d’esclaus, la Dracum Nocte, tocar la gralla o fer de frare franciscà al Pas de Ronda. És una festa que, si ets de Montblanc, és impossible no viure-la intensament. Són només dues setmanes a l’any i s’han d’aprofitar al màxim.

Quins són els millors records que guardes de la festa?
Tinc molt bons records de la festa i no em puc quedar amb cap en especial. Guardo bons moments amb els meus amics passejant pel carrer fent d’esclau, estones amb l’Aina Bonet de Princesa, amb els Grallers tocant a Santa Maria o pujant corrent a l’escenari amb un tros d’escorça cremada a les mans per avisar la gent de l’arribada d’una bèstia a Montblanc. Són petits moments que fan que cada any tinguis ganes de tornar-la a viure.

Com afrontes les setmanes que queden des d’ara i fins a l’inici de la Setmana Medieval?
Les afronto amb moltes ganes. M’he hagut de fer un horari a dos mesos vista per poder combinar assajos, classes i exàmens de la universitat i altres activitats, però ho faig encantat. Vull aprendre tot el que pugui i viure al màxim cada moment. Els assajos de la Llegenda són setmanals i segur que, durant aquests dies, em donaran horaris d’assaig de molts altres actes. A més, hauré d’aprendre el ball de nobles i fer alguna classe de muntar a cavall. Són coses que mai no hauria pogut fer si els socis no m’haguessin donat aquesta oportunitat. També tinc la sort d’haver coincidit amb una Princesa i uns Reis fantàstics, amb qui passarem moltes hores junts assajant i rient plegats.