De quina necessitat parteix la proposta de fer tallers de meditació i atenció plena als boscos de Poblet?
De les ganes de connectar amb la natura. Quan era petit, el meu pare sovint ens prenia a la meva germana i a mi al bosc de Castellfollit. Fèiem rutes llargues i quasi mai hi trobàvem gent. Avui en dia, per sort, cada vegada hi ha més interès a estar en contacte amb la natura i, a més, d’una forma conscient.

Quins són els beneficis de practicar l’atenció plena en allò que fem? I en l’àmbit fisiològic?
La gràcia principal és viure el que estàs vivint. Per exemple, després de fer un exercici d’atenció plena mentre berenàvem, una persona va dir que era el millor entrepà de fuet que havia menjat mai. El principal benefici és potenciar l’experiència que estàs vivint, deixant endarrere el malestar, les preocupacions i, momentàniament, el futur.

En l’àmbit fisiològic, es pot sentir com la respiració abaixa el ritme, les constants vitals també es regulen i el cos tendeix a tornar al seu equilibri, el que se’n diu l’homeòstasi.

El bosc és un lloc que ja convida a relaxar-se. És possible aplicar-ho en el dia a dia?
Sí, el dia a dia és ideal per aplicar-ho. De fet, totes les tècniques es poden practicar en un carrer Major i ningú ho podria saber. En el fons, el que l’atenció plena proposa és una actitud. El millor lloc on practicar-la és aquí i ara. De fet, a tu que ens estàs llegint, t’animo a fer una respiració profunda i veure si canvia alguna cosa.

Quines tècniques ofereixes a les persones assistents? Els infants també poden participar-hi?
Hi ha activitats d’atenció plena específiques per a infants, però les que jo ofereixo són per a adults. Les tècniques són algunes de les que la psicologia científica ha comprovat que funcionen. Encara que pugui sorprendre, també en vam veure de socialització. Hi ha un estudi que es diu “Per què parlar amb desconeguts pot fer-te feliç” i el vam posar en pràctica. Així que les tècniques van ser variades, des de més físiques (fer un estirament de forma atenta) a altres de més mentals (observar els pensaments que et venen a la ment).

Com a psicòleg promous hàbits emocionals, com ara ser constant en l’autocura. Ens pots explicar més?
Sí, els hàbits són una de les claus per sentir-se millor. Així, el primer és pensar què t’agradaria fer. Seguint el que diu James Clear, autor del llibre Hàbits atòmics, pots mirar de fer l’activitat més present a la teva vida (apuntar-la en una agenda), fer-la més agradable (si vols anar a caminar, quedar amb algú que et caigui bé), fer que sigui fàcil (si vols llegir més sovint, doncs per exemple, col·locar un llibre que t’agradi a prop del sofà, un altre a la tauleta de nit, un altre al cotxe, etc.), i per acabar, ens diu de fer-la satisfactòria; així, després de netejar els plats, et pots recompensar fent una trucada a una persona amb qui tinguis ganes de parlar.

Quines pràctiques s’haurien de potenciar més perquè no fóssim una societat estressada?
Penso que, com el deia el poeta Von Goethe, “si tothom escombrés la seva entrada, el món estaria net”. Per això, penso que el millor que pots fer per garantir que la societat estigui menys estressada és cuidar-te i estar el millor possible. No dic que no es pugui tenir ansietat, al contrari. L’ansietat a vegades no es pot evitar i, encara més, un punt d’estrès és fins i tot necessari. Em refereixo que, com més sàpigues sobre estrès i millor portis l’ansietat, més podràs ajudar les persones que t’envolten.

Les noves propostes de salut reivindiquen la cura emocional i la respiració. Hi ha encara poca atenció en aquests dos àmbits de la persona?
Se’m fa difícil respondre, ja que, potser per deformació professional, tendeixo a veure-ho cas per cas. Considero que el més útil és que cada un aprengui el que necessita i el que li vagi millor. Certament, la ciència podria fer una muntanya gegant amb informes que diuen que la cura emocional i la respiració és útil per sentir-se millor. No obstant això, crec que el millor és que cadascú busqui i experimenti el que li va millor. El que podria ser bo per a tu, pot ser fatal per a una altra persona.

L’estat emocional sempre ha estat molt important i sovint menystingut per por a l’estigma de la salut mental. Hem d’aliar-nos amb el que pensem?
Aliar-se amb els pensaments pot ser perillós. Per exemple, si penses en una època difícil, imagina que vas tenir un professor que realment va ser massa dur amb tu. Si alimentes els pensaments i t’alies amb ells, podries acabar amb desig de venjança. És a dir, seguir el corrent de pensaments en aquest cas no és una bona idea. Per tant, el que proposo és que la persona vegi què vol aconseguir (per exemple, fer un curs de meditació), i si li ve el pensament de “la gent pensarà que m’he apuntat a una secta”, doncs no fer cas del pensament i fer-ho igualment. En resum, tenim pensaments “bons” i altres “dolents”, però això no és l’important: el que és important és que acabis fent el que tu vols fer i no el que la teva ment et diu que hauries de fer.

Un altre bàlsam per a la pau mental és la gratitud. El que volem ho contraposem al que ja tenim? És producte d’una societat massa productiva?
Trobo la pregunta molt interessant, ja que sovint només ens centrem en el que ens falta i no en el que tenim. Tenim molt més que qualsevol rei de l’edat mitjana, pel fet que en aquell moment l’esperança de vida era d’uns 30 anys i el més ràpid que podies moure’t era a cavall. Tota la vertiginosa evolució que hem fet per aconseguir que, per exemple, aquest diari arribi a tanta gent, ho hem aconseguit gràcies a la nostra productivitat, però això també té un preu.

Per tant, com dius, la gratitud pot ajudar a la pau. Almenys, a mi i a molta gent ens serveix. La meva recomanació és que practiquis la gratitud i veure si per a tu també és útil.

Quines pràctiques diàries, fàcils, recomanes per a la pau mental?
A tu que estàs llegint això, t’animo que provis diferents pràctiques durant alguns dies i vegis quina et funciona millor. La complexitat de l’humà fa que no hi hagi receptes màgiques i, per tant, es tracta d’anar provant coses que funcionen a altres persones, com pot ser l’escriptura (amb un diari o bé el format que consideris), exercici físic (des de caminar a nadar, adaptant-ho a la teva condició), i altres com la meditació, que pot ser de mil formes diferents; algunes d’elles poden ser caminant, com el que vam estar fent a l’activitat del paratge. Per saber més consells, a la meva web et pots subscriure a una llista de correu on explico idees per sentir-se millor.

Consulta el web d’Adrià Cabestany aquí.