“Ha estat una experiència única i molt diferent de tot el que havíem viscut fins ara”
Torrents Cendra, Anna Navarro i Gisela Monago Actrius del grup de teatre Fila Zero

Parlem amb les tres actrius del grup de teatre Fila Zero de Montblanc, que han interpretat els papers de la Júlia, la Glòria i la Marta en l’obra ‘Divorciades, evangèliques i vegetarianes’, que s’ha pogut gaudir els darrers quatre anys.
Fila Zero tanca la gira de l’obra ‘Divorciades, evangèliques i vegetarianes’. Quina valoració en feu, d’aquestes 22 representacions realitzades?
Torrents: Ha estat una experiència única i molt diferent de tot el que havíem viscut fins ara amb les altres obres de teatre que havíem representat. Hem pogut conèixer pobles i teatres nous i...
Gisela: ...I amb molt públic a tot arreu!
Anna: Ha sigut molt bonic!
Torrents: Sí, són records que ens quedaran per sempre.
Ha estat l’obra més atrevida i més complexa de fer del grup de teatre?
G: Potser la més complexa va ser el musical Catalans a la romana del 2010. Ara, la més atrevida segur que sí...
T: I mira que n’hem fet altres una mica gamberres... (rialles). Però com aquesta, cap!
G: Però és clar, hem sortit dels típics vodevils d’embolics de sempre. Aquesta obra tracta un tema que està en primera línia d’actualitat!
T: L’experiència ha estat molt positiva al veure que el públic ha respost tan bé.
Us ha omplert, representar uns papers amb una clara connotació feminista al darrere?
T: En el meu cas, és una dona amb la qual qualsevol de les persones que venen a veure’ns s’hi pot sentir identificada.
T: La meva no! (rialles)
A: Però el teatre ha de tocar la gent! Ni que sigui fent riure!
T: Tot i que també et pressiona, el fet de voler fer humor amb temes que poden ferir la sensibilitat de la gent, ha estat molt gratificant i m’ha ajudat a créixer com a persona.
Una obra que també apostava per l’humor intel·ligent i que es mostrava crítica amb un missatge moral al darrere. Han estat difícils d’interpretar, els papers de la Júlia, la Glòria i la Marta?
G: Sí, al principi em va costar interioritzar el paper de la Marta, l’evangèlica...
A: La Glòria, la vegetariana, és una dona de contradiccions i els primers assajos van ser durs...
T: ...però la direcció ens ha ajudat molt en aquest tema i ens ha proporcionat els tallers de l’Encarna, que ens han servit per conèixer més el personatge i poder donar un toc més a la interpretació...
G: Sí, i amb el pas el temps ens hi vam fer a la idea i ho vam fer el millor que vam poder.
T: Amb tot l’equip que tenim darrere, que ha treballat de valent amb nosaltres, ha estat tot molt més fàcil.
Quin ha estat el feedback del públic?
T: En cada una de les representacions ha estat diferent. Cada públic és diferent. Però en general, la resposta de la gent ha estat fantàstica, acompanyant-nos amb rialles i aplaudiments a cada moment.
G Sí, el feedback, molt bo! A tothom li ha agradat i des del primer minut a l’escenari la gent ha respost molt bé.
A: Ens hem sentit molt còmodes en tots els escenaris.
2.500 espectadors han pogut veure l’obra en vuit comarques diferents. Satisfetes, de les xifres en què s’ha mogut l’obra?
G: Molt! No ens esperàvem que tingués aquest èxit!
A: És veritat! Anàvem fent bolos i no ens n’adonàvem. Però quan mires enrere i veus tot el que hem fet!
T: A mi, les xifres em sobrepassen una mica! És la primera vegada que un projecte en què participo té aquests resultats i potser encara no soc prou conscient del que hem fet. Són molt gratificants, les mostres d’afecte i suport per part de tot el públic.
Va ser especial, fer la cloenda a Montblanc?
T: Va ser, per a mi, el dia més especial. Potser perquè tenia molt clar que era l’última i vam tenir el teatre ple de gom a gom.
G: I, a més, era el mateix dia que feia quatre anys de l’estrena, i al mateix lloc de l’estrena!
A: Va ser un dia molt especial, amb molta energia!
T: Sí, una descàrrega d’adrenalina brutal en què vaig intentar donar-ho tot.
Gisela: I tancar a Montblanc era essencial!
T: Moltes emocions, abraçades, petons i felicitacions per part de l’equip i el públic. Una tarda fantàstica! Moltíssimes gràcies a tots els que ho vàreu fer possible.
G:: Va ser la millor cloenda que es podria haver tingut!
A partir d’ara, quins nous projectes teatrals teniu?
G: No parar. Continuar fent teatre.
T: Ara toca pair una mica tot el que hem viscut amb aquesta obra, i després de les festes de Nadal tocarà posar-se a buscar nova obra, que serà difícil perquè crec que hem deixat el llistó molt alt.
G: Però la roda continua. Com a grup de teatre ja tenim diversos projectes engegats...
A: Sí, jo ja he començat assajos de la propera! Quines ganes!
