“Barberà i la Conca formen part de la meva inspiració”

Xarli Diego Comunicador i periodista

“Barberà i la Conca formen part de la meva inspiració”
“Barberà i la Conca formen part de la meva inspiració”
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí

‘Salta per la porta i entra per la finestra’ és el tercer llibre publicat per Xarli Diego, comunicador i periodista vinculat a la nostra comarca, concretament a Barberà.

Per què decideixes embrancar-te a escriure un nou llibre?
Aquest moment de la meva vida, a Barberà de la Conca, amb molts objectius però sense l’obligació de viure a Barcelona i estar pendent del teatre, les empreses i la política com a assessor de comunicació, em permet fer el que no havia pogut fer fins ara: llibres i audiollibres! I amenaço amb un quart llibre.

‘Salta per la porta i entra per la finestra’ és el títol del nou llibre. Difícil de poder intuir de què va, a primera cop d’ull... Què s’hi pot trobar, el lector?
És un títol que m’agrada perquè provoca, crida l’atenció. Hi ha altres frases on portes i finestres hi juguen un paper important, però “Salta per la porta” té un sentit diferent. Al llibre s’hi poden trobar relats, microrelats, contes... Narracions curtes amb sentit de l’humor o tendresa. Atmosferes molt variades i personatges molt diferents.

Què pretens amb aquest nou llibre?
Anar aconseguint un públic fidel que vegi una manera d’escriure molt directa i que et pugui entretenir i compensar altres moments menys divertits de la vida.

En el pròleg de l’escriptora Sylvia Lagarda-Mata es parla del teu humor com de l’estil Monty Python, Woody Allen o Groucho Marx...
Ja m’agradaria, sí! És veritat que se’m deuen notar les influències d’aquestes patums de l’humor. Adoro les pel·lícules de Monty Python, també les de Woody Allen, i ric molt amb Groucho Marx i les seves ocurrències...

Comptar amb la col·laboració de M. Àngel Violan i Sylvia Lagarda-Mata és un luxe, no?
Totalment. Sylvia Lagarda-Mata ja ha escrit vuit llibres i sap el que és vendre molts llibres. A més, és molt amiga meva des dels meus temps al Maresme. Miquel Àngel Violan és el periodista que ha escrit El mètode Guardiola, que porta milers de llibres venuts a tot el món. Em fa gràcia que al llibre en japonès has de començar a llegir-lo per l’última pàgina (si és que saps japonès!). No és el meu cas. Arigato. Violan parla vuit idiomes i és doctor en comunicació i, sobretot, un gran amic.

En llibres anteriors has fet referència a Barberà i la Conca de Barberà. En aquest s’hi pot trobar alguna pinzellada de la comarca de la Conca?
Sí, és clar! Barberà forma part de la meva inspiració i la Conca, també. El relat “El jardí” està inspirat en el jardí de casa meva de Barberà. Quan plou hi surten caragols (sense paraigua!) per tot arreu. Per això, el relat va de caragols. Hi ha una història d’un súper en el qual els productes parlen entre ells, segur que va néixer quan vaig anar a comprar amb la meva parella a algun súper de Montblanc. En el cas d’un relat protagonitzat per llibres, m’hi va inspirar un amic de Sarral que llegeix molts llibres d’història.

Has comptat amb intel·ligència artificial a l’hora de fer el llibre. Explica’ns.
Sempre he intentat estar molt a l’aguait de les noves tecnologies, que ja no són tan noves. El meu primer processador de textos era amb una casset i un ordinador amb  monitor de fòsfor verd. Totes les imatges del llibre estan fetes per IA i jo mateix (que demano com ha de ser la imatge). Cada narració té una imatge vinculada que fa referència a la història. He gaudit de fer-ho amb Midjourney i crec que els resultats són engrescadors.

On es pot comprar el llibre?
El llibre és una exclusiva d’Amazon per a tot el món, l’e-book també. I l’audiollibre és present en plataformes de tot el món (Audiobooks.com; Tunein; Play Store... i aviat a Audible). És el meu primer audiollibre, amb la meva veu.

Has dedicat el llibre a 40 persones (pràcticament, dues per cada relat). Hi ha 21 relats.
Ho he fet perquè hi ha amistats que s’ho mereixen. No és màrqueting, és perquè m’ha sortit del cor. M’agrada fer contenta la  gent que sempre ha estat molt generosa amb mi. La Conca de Barberà hi té en total deu dedicatòries, una part important del llibre. Serà per alguna cosa. I cada dia penso que m’he descuidat algú, però tots no podien sortir-hi, hauria semblat una guia telefònica de les d’abans.

Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres