Ha sortit a la llum el número 41 de la revista Aplec de Treballs, editada a Montblanc. Com ha estat l’elaboració d’aquesta nova edició?
La nostra entitat no té finalitat de lucre, la revista es va fundar el 1978. El centre té una junta de govern i entre les seves activitats principals hi ha les publicacions. Una revista necessita almenys un any de preparació, primer per cercar articles inèdits i de qualitat, després arranjar-los i finalment editar-los, és un procés artesanal. Pensa que el principal problema de revistes similars, és el d’aconseguir continguts, són necessaris molts contactes, fer correus i trucades, aquí la seriositat i el tracte personal és bàsic. Circumscriure’ns a una comarca petita té les seves limitacions, però també hi ha investigadors de fora que confien en nosaltres. L’existència de la Universitat Rovira i Virgili, ha estat positiva en la formació de llicenciats i doctors, però la institució sovint ens ignora.

Qui i com es decideixen els temes i reportatges que acaben sortint publicats?
La fórmula ideal seria poder planificar monogràfics entorn una temàtica, però no disposem de prou persones. La realitat és que la revista sempre està oberta a les col·laboracions i també en demanem, en no pagar res, no podem exigir. Un cop rebuts els articles s’envien als membres d’un consell assessor, format per professors universitaris, que els avaluen i marquen els punts a millorar o esmenar, després encara s’ha de repassar l’ortografia, l’estil i les citacions bibliogràfiques. El 2024 encara ens movem en un voluntarisme total. El país ho necessita i en som conscients, però patim els centralismes de Barcelona i Tarragona.

Quanta gent participa en l’elaboració de la revista?
Els coordinadors sols som dos, jo mateix i el Josep M. Carreras Vives, però en la tasca d’avaluació n’hi ha una dotzena, depèn de la quantitat d’articles rebuts. La realitat és que darrera cada número hi ha moltes hores de dedicació silenciosa, que no es veuen, veritablement és una tasca sacrificada i lenta. Després s’ha d’enviar per correu i cobrar els rebuts, cosa que fa el tresorer. Comptem amb el suport del Museu Comarcal que ens acull i l’ajut econòmic de l’IRMU, Diputació i Ajuntament de Montblanc, però no sempre es cobreixen les despeses, tot i la nostra obligada austeritat.

Quants articles s’han fet durant aquests 41 números i quantes pàgines s’hi han escrit?
Centenars, amb més de deu mil pàgines i una mitjana de 250 cada volum. Penseu que la comarca anys enrere no superava els vint mil habitants, és un gran mèrit. El nostre objectiu és la Conca, gràcies a la revista es disposa d’informació de tots els pobles, no sols dels més grans com Montblanc, l’Espluga, Santa Coloma o Sarral, sinó també dels més petits, en totes les èpoques i temes.

L’Aplec de Treballs és una bona manera per a conèixer fets històrics de la comarca que, per a molta gent és desconegut?
Tots sabem que la cultura és minoritària i avui hom disposa de poc temps lliure, però la societat sortosament ha avançat i ara estem en l’era del coneixement. A través de les xarxes podem consultar qualsevol tema. La Conca, malgrat les destruccions o desplaçaments del seu ric patrimoni documental i artístic, disposa de bones fonts arxivístiques, sols es necessita temps i diners. L’Aplec de Treballs (des de 1978) i el Podall, (des de 2011), són les dues revistes que edita el Centre d’Estudis, es tracta d eines de difusió amb rigor acadèmic, a nivell privat n’hi ha d’altres. La revista és molt útil pels museus, arxius i biblioteques, no sols pels universitaris, sinó també pel públic en general.

Tirar endavant una revista com l’Aplec de Treballs, que és anual. Quines dificultats s’hi troba el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà?
Moltes, les principals els recursos humans, ens agradaria comptar amb més col·laboradors, també hi ha manca de relleu generacional en les subscripcions, els ajuts institucionals no ens ho cobreixen tot. Encara hi ha ajuntaments que no en són socis, és incomprensible!. Tampoc els mestres s’hi impliquen, tenen formació i estudis, però no hi trobem complicitat, si bé som conscients que molts hi estan de pas. A més seria interessant poder participar del mecenatge empresarial. Els joves, o bé estudien o necessiten dedicar temps i energia a construir el seu futur laboral i familiar, en conseqüència la majoria dels membres de la junta som jubilats. Cal recordar que abans a la Conca hi havia altres centres d’estudis com nosaltres, que  ja han desaparegut o es troben sota mínims.

Els subscriptors són majoritàriament persones que viuen a la comarca o conquencs que resideixen fora de la Conca de Barberà? La revista, és una manera de mantenir-se vinculats a la comarca?
La meitat resideixen fora, efectivament és una manera de mantenir el contacte amb la terra que els va veure néixer. Ho valoren molt i són conscients de l’esforç que fem, sort en tenim d’ells. Són persones obertes i amb experiència, conscients de la importància de la història i la llengua, que forma la identitat catalana.

A partir d’ara, es poden consultar les anteriors edicions per internet?
Les dues revistes que editem es troben allotjades en suport digital als repositoris de RACO i Dialnet.

Tot en accés lliure i de franc, si bé únicament el contingut del darrer l’Aplec resta segrestat durant un any, per respecte als que compren l’edició en paper. Es poden consultar des de qualsevol telèfon, tauleta o ordinador, sigui cercant per autor, títol o matèria.

Quin treball i perquè, destacaria d’aquest número que ja ha sortit?
Tots són articles de recerca de gran vàlua, que en aquesta ocasió tracten Montblanc, Barberà, Pira, l’Espluga, Santa Coloma i Rojals. Personalment voldria remarcar els dedicats als dos homenatjats d’enguany, Modest Corbella Sambola, de Vallfogona i Manel Martínez Garcia, de Vimbodí, dues grans persones que mereixen el reconeixement públic per la seva meritòria trajectòria vital, en bé de la comarca.