Parlem amb Alba Llobet, que juntament amb Roser Miquel i Ignasi Blanch van publicar al mes de desembre el llibre ‘Un estel al cel de Vallfogona’ (editorial Pagès).

Per què decidiu publicar un conte sobre el Rector de Vallfogona?
Aprofitant que el 2023 era l’Any Rector de Vallfogona i que es commemoraven els 400 anys de la seva mort, amb la Roser, que és l’altra autora del llibre, i també vinculada a Vallfogona, vam veure que faltava algun recurs per fer conèixer el Rector entre el públic infantil i vam creure que un conte il·lustrat seria una bona eina per transmetre el seu llegat perquè les il·lustracions ajuden molt a entendre els personatges del Rector i l’Escolanet, perquè eren murris, trapelles, usaven l’humor. A través d’un conte il·lustrat s’entendrien molt la història i les rondalles que se li han anat atribuint.

També va sortir per una mena de reclam que teníem a Vallfogona, i un cop sortit al mercat, els nens i les famílies han estat molt contents de tenir aquesta eina, sobretot els nens i nenes, per poder explicar qui era el Rector de Vallfogona. Ens vam posar en contacte amb l’editorial Pagès, que van confiar en el projecte i ens van facilitar molt la feina.

El conte compta amb les rondalles protagonitzades pel Rector i recopilades per Joan Amades. Per què vau optar per aquest format?
Vam pensar com donar a conèixer la figura del Rector a un públic infantil i que fos una lectura atractiva. És un personatge curiós perquè és un personatge antic, sobretot perquè va ser poeta del Barroc. En termes de poesia ens costava arribar al públic infantil i ho vèiem dificultós, però el Rector tenia altres facetes: va ser un clergue, i és aquest el que vam agafar, perquè va ser molt popular entre la gent amb què convivia. Era un clergue atípic perquè era una persona que de seguida tenia l’acudit a la boca, li sortia alguna història humorística, satírica. Era murri. I aquestes històries, que després es van popularitzar i va protagonitzar, ens han servit de base. Són històries recollides en un llibre de Joan Amades, que es va dedicar a recollir les històries que se li atribuïen i les va recopilar en un llibre. Són en total 97 rondalles que tenen com a protagonistes el Rector i algun altre personatge popular de l’època com la majordoma, l’escolanet, el bisbe...

I d’aquestes, quantes rondalles surten al llibre?
Quatre. Les vam llegir totes, en vam fer una selecció i vam concretar amb les que ens van semblar que podien enganxar més el públic infantil i juvenil. Ens servien per mostrar aquest caràcter murri, atrevit i humorístic del Rector i l’Escolanet. Ens centrem en les històries en què són protagonistes ells dos perquè és una relació d’estira-i-arronsa des que es coneixen.

Ha estat difícil, l’elaboració dels textos?
Per poder enganxar la canalla, el que vam pensar és que havia de ser una història ambientada en l’actualitat i en Vallfogona de Riucorb. La història la protagonitza una nena que estiueja al poble i llavors va coneixent les rondalles del Rector a partir de coses que li passen aquell estiu al poble. Mesclem dues narratives: l’actual i contemporània i les de les rondalles que remeten al temps del Rector.

És una bona manera, a través dels contes, d’explicar als nens petits la història?
Sí. Volíem recuperar rondalles perquè pensem que és tornar a la dinàmica que s’establia als pobles d’explicar els contes, a la vora del foc. Ho fem amb elements actuals que permeten també connectar amb el públic d’avui dia. Volíem això, donar a conèixer la figura a través d’històries que ell ja havia protagonitzat i que eren singulars i s’havien de donar a conèixer. No ens havíem d’inventar gran cosa, perquè el conte fos atractiu. També hem apostat per un vocabulari ric, amb frases fetes i expressions populars, perquè ens semblava que connectaven molt amb la figura del Rector i també pel fet que explicar contes és una activitat col·lectiva i es pot fer en família. Si algun nen o nena no entén alguna expressió pot preguntar-la als seus pares, i això fa recuperar moments en família i poder explicar les rondalles oralment. Ens agrada la idea que els nens preguntin als seus pares per tal de crear aquest vincle al costat de la lectura.

Les il·lustracions són una part important del conte...
Importantíssima. De seguida vam apostar per treballar amb Ignasi Blanch, que ha estat l’il·lustrador oficial de l’Any Rector de Vallfogona. A part de ser un professional i tenir experiència en contes il·lustrats, també coneixia molt el poble i el Rector.

S’ha aconseguit donar a conèixer el Rector en aquest any que es commemoraven els 400 anys de la seva mort?
Creiem que molt. A Vallfogona per descomptat, però també arreu de Catalunya, perquè ha tingut presència en esdeveniments culturals com la Fira del Llibre, el Dia de la Poesia, la cloenda que es va celebrar a Tortosa...En total s’han fet una cinquantena d’activitats per tot Catalunya. S’han escrit molts articles, reeditat llibres que han recollit totes les seves poesies. S’ha fet molta feina i s’ha traspassat la figura, que s’associava més al personatge barroc i al poeta, que interessa a poques persones, i se l’ha popularitzat perquè s’han donat a conèixer les rondalles i la faceta que tenia de clergue enginyós, un punt murri i trapella i que enganxava molt el públic. Creiem que el nostre conte és un petit llegat per a les generacions futures, tant les vinculades a Vallfogona com les que no.

Quin vincle teniu amb Vallfogona de Riucorb?
El meu avi és vallfogoní, i també el meu pare. Jo ja vaig néixer a Igualada perquè la família va marxar de Vallfogona quan mon pare tenia 14 anys. He nascut a Igualada, però molts caps de setmana tornem a la casa dels avis. Hi tenim molta vinculació i arrels familiars, i em sento d’aquí. La Roser no hi té arrels familiars, però de petita hi ha estiuejat molt i també hi té una vinculació personal i sentimental molt gran.

Heu fet presentacions a Barcelona i Igualada. Quan a Vallfogona?
La tenim programada pels volts de Sant Jordi. També en tenim una altra a Barcelona i pendents de confirmar altres com Valls.