Enguany és el 25è cartell satíric de Carnestoltes que dissenyes; d’on va néixer aquesta iniciativa?
La iniciativa va sortir de Francesc Benet, que era regidor de Festes el 2000, i em va encarregar el primer cartell. Jo acabava de començar a treballar a una agència creativa a Barcelona, i va ser un dels meus primers treballs en l’àmbit laboral. Després, la resta de regidors de les següents legislatures van continuar apostant per mi, i fins als 25 cartells.

Per altra banda, els caps de setmana fèiem un programa d’humor a Ràdio Montblanc, anomenat El pati, que tenia molta audiència, i l’esperit satíric es va contagiar en el primer cartell.

El cert és que al llarg d’aquest quart de segle, els personatges, les caricatures, les representacions... i, fins i tot la sàtira, han canviat molt. Com s’ha vist reflectida aquesta evolució en els cartells?
En realitat, pel que fa al meu treball, no ha canviat massa; sí que hi ha hagut una evolució qualitativa i tècnica, però el concepte i la forma de crear acaben sent els mateixos. Jo no crec en el “políticament correcte”, especialment per Carnaval, que per a mi és sinònim de transgressió. Així que en aquests anys he fet bastant la meva, i en línies generals, sempre m’han donat un gran marge creatiu. En línies generals, els meus treballs tampoc són tan provocadors (llevat d’alguna excepció). Però jo tinc la meva manera de fer i no em deixo influenciar gaire.

Fins al 13 de febrer hem pogut veure aquesta exposició dels 25 cartells que has realitzat. Què volies transmetre als montblanquins i montblanquines amb aquesta mostra?
Home, jo simplement volia celebrar l’efemèride dels 25 cartells de Carnaval seguits, ja que no és molt habitual que un mateix artista treballi per a equips de govern tan diferents i tingui tanta continuïtat (suposo que el meu perfil apolític i outsider em permet ser equidistant).

Però muntant l’exposició ens vam adonar del valor documental i periodístic d’aquests treballs, perquè genera sense voler un recorregut visual en clau d’humor de la història local dels últims 25 anys.

De ben segur que algun cartell ha arribat més a la gent que altres. Quin ha estat? Per què va impactar més?
Hi ha cartells que han impactat positivament i també alguns que han tingut moltes crítiques. Recordo que el primer va ser especial perquè va sorprendre, però també el del pastís de casament de Felip i Letícia, el del seguici fet amb dits per les festes de la Serra del 2006, els dels barrufets policies del 2008… El que va rebre moltes crítiques va ser el del 2017, per la cosa fàl·lica de la palanca de marxes, però també va tenir defensors.

D’on va sorgir la idea de crear el cartell d’enguany?
Enguany, el tema principal és que hi ha hagut un canvi de govern. Ara hi ha un govern tripartit liderat per tres homes, i la comparació amb els tres tenors em va venir ràpida a la ment. Crec que ha agradat força.

El pacte a l’Ajuntament entre l’alcalde, Oriol Pallissó; el vicealcalde, Marc Vinya, i el regidor Ramon de Domingo és el protagonista del cartell d’aquest 2024. Quin missatge hi ha darrere d’aquestes tres caricatures representades en una òpera?
No hi ha tant un missatge en aquest cartell, sinó que és com un símil. És clar que els tres tenors hauran de tenir una bona harmonia per tenir una legislatura plàcida.

I creu que aquest missatge és el que arriba i entén la gent? O li agrada que es generi una certa incertesa?
Crec que en aquest cas la gent ho ha entès bé, perquè precisament no hi ha missatges ocults. Altres cartells eren més críptics i costaven més d’entendre sense conèixer el context. Per això, a l’exposició he posat un text comentat al costat de cada cartell.

Al final, dissenyar i fer caricatures satíriques no és només una feina de dibuixar, sinó també de pensar molt. D’on provenen aquestes inspiracions?
De l’actualitat, del que passa pel poble i se’n parla a les cases. Hi ha anys que les idees flueixen ràpid, com enguany. Hi ha anys que ha costat més. Li pots donar moltes voltes, esbossar, girar, retallar… però al final la idea bona acostuma a venir espontàniament, com per art de màgia. A vegades, la idea s’acaba construint treballant, i llavors tot pren un altre significat.

Quants anys fa que et dediques al món artístic i fent cartells d’aquest estil?
Doncs aquests 25 anys. No només faig cartells: logos, programes, flyers, papereria, publicitat…, també molts treballs per a esdeveniments com, per exemple, la Setmana Medieval, Clickània, entre d’altres projectes que sovint m’encarreguen.

Què és el més difícil? Crear la idea, fer gràcia sense ofendre, que s’entengui el missatge...?
Que s’entengui el missatge. Sovint, per no ser massa ofensiu m’autocensuro i suavitzo el to, llavors pot passar que la gent no entengui el missatge, o bé que entengui una cosa diferent. Però tot forma part del joc de la comunicació, les metàfores, els dobles sentits, etc.