Som Núvol va publicar el passat mes de desembre el seu primer disc, titulat ‘Iris’. Actualment estan preparant un nou directe en format elèctric.

Sou un grup de nois joves; com va néixer Som Núvol?

El primer estiu postconfinament, la meva colla d’amics i jo vam ajuntar-nos en una casa rural a la muntanya. Sempre que fèiem aquest tipus de trobades portàvem la guitarra i passàvem estones tots junts cantant mentre el Pau o jo tocàvem.

A mi sempre m’ha agradat molt compondre i cantar, però mai he tingut gaires coneixements musicals, mentre que al Pau li encanta la música, però mai li ha agradat escriure cançons.

En aquest context, quan estàvem a la casa rural, un amic nostre ens va preguntar per què no fèiem música junts, i això ens va fer veure que en l’altre podíem trobar allò que ens mancava a cadascú, així que allà vam crear Som Núvol.

Quin és l’origen del nom? D’on sorgeix?

En el moment que vam decidir formar el grup hi havia uns núvols preciosos al cel i tot el paisatge estava en calma i harmonia. Aquell dia estàvem molt contents i nosaltres també ens sentíem part del bonic paisatge, però hi ha una part que un dia hi és i una altra que no, que apareix i desapareix, tal com ho fa un núvol, així que vam dir: avui nosaltres també “Som Núvol”.

‘Iris’ és el títol del vostre primer disc. D’acceptar-se un mateix. Hi parleu de situacions i sentiments quotidians. El sentit del disc és que cada persona se’l faci seu i se senti identificat en cada cançó?

Podríem dir que sí. El disc gira entorn del concepte de la perspectiva, dels diferents punts de vista. Des de cada ull es veu un món diferent, de la mateixa manera que cada iris és diferent. Així que cada interpretació que es faci sobre el significat del disc o de les cançons és vàlida.

Una de les coses més boniques de crear cançons és veure com generen sentiments i reflexions a altres persones, i veure com cadascú és capaç d’extreure missatges i emocions que ni tan sols nosaltres havíem detectat abans.

D’on neixen les lletres de les cançons del vostre primer disc?

Les lletres les escric jo. Quan tenia quinze anys vaig començar a tocar la guitarra i a intentar escriure poesia. Des de llavors mai he parat de fer cançons sobre coses que penso, sento o m’imagino. Això em va molt bé per canalitzar emocions, desfogar-me i mantenir un recull dels meus pensaments en diversos moments de la meva vida. Les lletres d’Iris no en són cap excepció; són un seguit d’idees i reflexions que he fet en els últims anys al voltant del mateix concepte.

Heu publicat un total de tretze cançons. Quina és la que més us representa com a grup?

No sé si ara mateix hi ha cap cançó del disc que ens pugui representar, hem intentat que Iris sigui un trajecte per diferents estils i emocions, així que recomanaria a tothom que s’escoltés l’àlbum sencer. Però si només pogués ensenyar una cançó diria “La caverna”, considero que té un so molt diferent i especial que no deixarà indiferent a ningú.

En les vostres cançons barregeu trossos de rap amb altres més pop, altres melòdics... Com us definiríeu?

Crec que posar-nos una etiqueta per definir-nos seria un error. Sempre intentem buscar la manera més adequada de transmetre cada missatge i, moltes vegades, això passa per anar variant l’estil de cada cançó. Penso que estem en constant evolució i tancar-nos a fer un tipus de música seria limitar-nos.

Com heu evolucionat, des que vau néixer després de la pandèmia fins a aquest ‘Iris’?

Quan vam començar només érem el Pau i jo. En aquell moment buscàvem fer música tranquil·la, melòdica i amb un so orgànic, llavors vam treure Albor, el nostre primer EP. Després de fer una petita gira de presentació d’Albor vam incorporar el Mario, que ens ha donat un punt elèctric més rock a través de la seva guitarra elèctrica.

Crec que Albor va ser un bon punt de partida, però amb Iris hem intentat experimentar i tenir més personalitat, acostant-nos més a la direcció cap on volem anar.

Sou un grup emergent que, a poc a poc, heu anat creixent. Com ha estat el procés de donar-vos a conèixer?

De moment ha estat un procés lent, és obvi que quan traiem cançons ens agradaria que arribessin al màxim de gent possible, però tampoc tenim cap pressa; nosaltres estem molt satisfets amb la feina que hem fet i seguim fent, i crec que això és el que més compta.

Heu fet diversos concerts en diferents ciutats. Quin ha estat el que més t’ha marcat? Per què?

El concert que més em va marcar va ser primer que vam fer, va ser en un bar de Sant Cugat on només van acabar venint amics. Jo mai havia cantat abans en públic i va ser una experiència realment bonica. Un altre concert molt especial va ser el de la festa major de Montblanc del 2022, poder cantar al meu poble en un escenari tan gran va ser molt xocant.

Quins projectes, concerts o esdeveniments teniu que ens pugueu avançar?

Ara mateix estem treballant en la preparació d’un nou directe en format elèctric amb totes les cançons noves, és per això que hem incorporat el Quim i l’Adri, que a partir d’ara ens acompanyaran al baix i la bateria respectivament. Encara no tenim cap data per anunciar, però a partir de la primavera començarem a fer concerts, així que us recomano seguir-nos a Instagram a @som.nuvol!