Com afronta el repte de representar la Reina?
El repte comença el dia que et proposen ser la Reina, ja que és un personatge que sempre veus amb magnitud. Fer-ho al millor possible, compartir la il·lusió amb la resta de companys i amb les persones que ens visiten, poder dir l’any que ve que hi tornarem, i deixar el nom de Montblanc al més amunt possible. És el que en penso.

S’esperava aconseguir aquest paper?
Sincerament, no m’ho esperava. Fa uns anys, sempre imaginava amb il·lusió: “I si un dia truquen a la porta i m’ho pregunten?”. Els hauria respost: “Amb molt de gust”. Perquè la vida et fa una visita quan no ho esperes i tot canvia, i llavors veus les coses d’una altra manera. Ja no pensava a ser Reina, només a ajudar en tot el que convingués, ja que es necessita la col·laboració de moltes persones per fer possible la festa.
Ara bé, anteriors Reis i Reines m’han assegurat que “ho passaràs fantàsticament bé i et faran sentir com una reina. Gaudeix-ne al màxim i sigues feliç, mira al teu voltant i toca de peus a terra”. I així ho faré.

Quina ha estat històricament la seva vinculació amb la Setmana Medieval?
Quan vaig començar a col·laborar amb la Setmana Medieval, em fixava en la implicació de moltes persones. Si ets emprenedora i tens ganes d’ajudar perquè la festa tiri endavant, col·labores en aquest viatge tan espectacular. Primer, vaig fer de poble amb la meva família i així em vaig anar implicant, a poc a poc, en comitives, en la Llegenda, als Museus, al Punt d’Informació i també vaig ser, juntament amb el meu home, Cap de la Casa Vilafranca. Actualment, sóc membre de la Junta de l’Associació Medieval.

Quins són els millors records que guarda de la festa?
N’hi ha molts: l’entrada a l’església de Santa Maria a l’entrega de les credencials amb les trompetes, tambors i banderes, el silenci o quan el camarlenc anuncia les cases nobles, se’t posa la pell de gallina. Hi participen moltes persones a les comitives.
La 25a Setmana Medieval també va ser molt especial. Vaig sentir una gran alegria perquè el meu fill Héctor va ser el Sant Jordi. Aquell sentiment no es pot explicar, t’ofega.
L’entrada a Santa Maria del Viñas i la Margarita, aquell mateix any, ens va fer retrocedir en el temps quan ells dos van ser el Rei i la Reina.
També el ball conjunt a la plaça de Sant Francesc de tots els Reis, Reines, Sant Jordis i Princeses dels 25 anys de la festa.
I l’any passat, la renovada Representació de la Llegenda va ser espectacular.

Com afronta les setmanes que queden des d’ara i fins a l’inici de la Setmana Medieval?
Amb moltes ganes i aprofitant tots els dies que queden fins a l’inici de la festa. Amb els assajos del ball de nobles, dels actes i de la Llegenda, estem moltes hores junts amb els altres personatges i es crea aquest vincle que cada any neix a la família reial.