Quan et vas unir al grup d’Armats de Montblanc, i què et va animar a formar-ne part?
Vaig començar a sortir amb els armats l’any 2007, i com per a qualsevol jove del poble sortir amb els Armats de Montblanc és un orgull. Jo vaig començar sortint amb la Confraria del Sant Sepulcre de ben jove, on vaig aprendre a tocar la corneta i vaig començar a introduir-me en la Setmana Santa de Montblanc, fins que vaig tenir l’oportunitat de fer el salt als Armats, on tenia família i amics, i vaig tenir molt bona acollida.

En quin moment passes a ser capità, i què suposa per a tu aquest paper?
Concretament l’any 2017 va ser el primer cop que vaig haver d’agafar el paper de capità, ja que l’antic va decidir abandonar el grup i en aquell moment es va pensar en mi per a aquesta figura dins de la colla.

Quants sou ara al grup, i com realitzeu els assajos?
Actualment som un total de 51 armats, tot i que només tenim 42 vestits. Sempre va bé tenir joves amb ganes de sortir i formar part del grup, ja que sempre hi ha alguna baixa i així poden gaudir d’aquest moment tan bonic com és sortir amb els Armats de Montblanc.
Normalment comencem a assajar al voltant dels mesos d’octubre i novembre els membres de la banda musical, dos dies entre setmana a l’església de Sant Marçal, que és la seu de la nostra entitat, la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. I a principis d’any la resta de tropa els diumenges al Foradot (avinguda de la Serra).  Aquest any, gràcies a joves com Ricard Cendra i Sergi Miró, hem tingut una molt bona organització i coordinació juntament amb els capitans Ismael Porta i Joan Jàvega, fet que ens ha fet millorar en molts aspectes.

Com us veieu com a grup quan aneu a trobades com la de Banyoles o la del Pla de Santa Maria, que s’han fet enguany?
Els Armats de Montblanc som un dels grups més aclamats pel públic arreu on anem, ja que portem un pas ràpid imponent i tenim una banda de música molt contundent, juntament amb una tropa que desfila amb molta personalitat i elegància.

Des de fa uns anys les dones també formen part dels Armats de Montblanc. Quina demanda heu tingut?
El nostre grup mai ha privat l’entrada a les dones, tot i que sí que és veritat que des de fa relativament poc que podem gaudir de la seva presència. A poc a poc esperem que canviï i puguem tindre més figures femenines al grup.  Actualment tenim la Rosa Grau de ja fa uns anys, i la nova incorporació de la Iona Porta a la tropa. Juntament amb la Paula Esplugues com a ajudanta júnior, que juntament amb altres nens ens són de gran ajuda en les desfilades.

No hi ha dubte que el cargol a la plaça és un dels instants més esperats i on els armats us lluïu. És aquest el moment que més gaudiu? Què sentiu llavors?
Sens dubte, un dels millors moments és l’exhibició en acabar la processó, sentir el caliu i l’ovació que tenim en entrar a la plaça és una cosa que no es pot descriure amb paraules. És un moment molt emotiu que fa que estiguem orgullosos de formar part dels Armats de Montblanc i d’aquest poble, i una de les millors maneres d’agrair a tothom aquesta acollida és regalant l’últim sospir que ens queda, per fer una última exhibició en agraïment al suport i l’estima que ens tenen als Armats.

I quin és el moment més sentit de la Setmana Santa per a tu com a armat?
Personalment un dels moments més sentits és el viacrucis des de l’església de Santa Maria al pla de Santa Bàrbara. És un moment molt bonic, tant per a tota la gent que segueix el viacrucis com per a nosaltres, i sens dubte cada any ens deixa unes imatges espectaculars gràcies a la incomparable ubicació i el sentiment que comporta aquest acte.