D’on sorgeix la idea d’elaborar un llibre que tingués a veure amb els tres monestirs cistercencs?
Treballo a Santes Creus de fa anys i visc a l’Espluga, i amb la Marta, l’editora, que viu també a l’Espluga, vam veure que a les botigues no hi havia un llibre que fos per a un públic familiar i que es pogués llegir amb els nens que tingués relació amb el patrimoni que tenim a la vora. I d’aquí sorgeix la idea, d’oferir un producte familiar per llegir a casa.

La teva vinculació, tant personal com professional, amb els monestirs també ha estat un factor determinant?
Sí. Conèixer l’espai hi ha ajudat, però també la intenció de posar-lo en valor. Tenim tres monestirs a la Ruta del Cister i volíem fer un llibre pensant en els petits contes i llegendes perquè les famílies s’hi aproximin. A vegades venen escoles de visita i no saben què és un claustre o un monjo. A partir de sis contes, intentem aproximar de manera amena aquest patrimoni que forma part de la nostra història i que s’ho passin bé llegint-lo. Busquem que s’atansin al patrimoni que forma part del nostre paisatge.

El llibre es titula ‘Llegendes de Poblet, Santes Creus i Vallbona’. Quines llegendes hi podem trobar?
N’hem escollit sis. Hem volgut que en cada monestir aparegués la figura del rei o la reina perquè els infants veiessin que hi havia relació amb la corona, que hi havia molt de poder i no només religiós. A més, les figures dels reis i les reines atrauen els nens. En el cas de Santes Creus i Vallbona hem optat per dos reines per reforçar la figura femenina i que veiessin que les reines en època medieval tenien també un poder. Apareixen en dues llegendes, que reines que estan empoderades i que ajuden a fer prosperar el monestir. A Poblet parlem d’un rei. En els altres tres contes hem buscat donar a conèixer la vida de la comunitat monacal. A Santes Creus fem referència a una llegenda entre dos monjos i els nens i joves poden veure com es vivia i que implicava entrar dins d’un monestir. A Poblet, la història és de fra Marginet, un monjo que va tenir vinculació amb la zona de la Conca i de les muntanyes de Prades perquè es va convertir en ermità. Mostra com podien ser aquests monjos i les aventures que podien viure en aquella època. A Vallbona, expliquem la història que parla del comportament de les monges amb els vassalls del territori. Sempre històries divertides per al lector.

Per què t’has centrat majoritàriament en llegendes de l’edat mitjana?
No hem d’oblidar que dels monestirs el moment de més esplendor és aquell, l’època medieval. Les tenim datades perquè algunes històries tenen part real, i altres com la de Poblet que parla de la porta daurada no està tan definida en el temps, però també es pot situar en l’època medieval. Va costar molt escollir els sis contes? Els de Santes Creus els vaig tenir clars aviat perquè treballo aquí i conec les llegendes. A Poblet i Vallbona ens va costar una mica més trobar l’enfocament perquè hi apareguessin figures de la reialesa i compensar les històries, però també ho vam parlar amb companys de Poblet i Vallbona per saber quines podien encaixar més amb el que volíem fer.

Quina és la intenció del llibre, atreure l’interès per la història dels més petits i joves?
Sí, és això. En primer lloc, que tinguin ganes de llegir. Hem buscat que el llenguatge sigui accessible a tothom, que les llegendes siguin atractives i aproximar els nens i famílies al patrimoni. Els tres monestirs tenen un patrimoni impressionant, tot i que a vegades ens resulta desconegut.

Per què no explicar contes d’aquests elements que tenim al costat?
En el fons, són els que han marcat al llarg de la història el paisatge que tenim i són els monuments més visitats de l’entorn.

Quina importància tenen les il·lustracions realitzades per Valentí Gubianes?
Són claus, perquè l’aportació que hi fan és fantàstica. Li vam fer la proposta i no sabíem si per agenda ho podria fer. Quan ho va acceptar, va venir a conèixer els tres monestirs i crec que el resultat ha estat excel·lent. Li hem donat llibertat de proposar el que volgués dibuixar. Les il·lustracions encaixen perfectament perquè el llibre entra pels ulls.