Com afronta el repte de representar el Rei?
És un gran repte representar un dels quatre personatges de la festa, de la història, de la tradició popular del nostre País. I dic País en majúscules pel que representa la llegenda dins del calendari de festes anuals de la nostra Catalunya.
Tan important et sents i amb tanta responsabilitat, que els nervis et mengen un mica, però, quan penses que és una festa que ha sorgit del mateix poble on has passat molt temps de la teva vida, t’omple d’orgull i satisfacció poder compartir el temps per una causa tan noble. Mai més ben dit.

S’esperava aconseguir aquest paper?
No, sincerament. Quan m’ho van proposar, vaig estar dubtant cinc segons; al sisè, ja vaig dir que sí.
Un paper així, normalment, només es representa una vegada. Doncs, endavant les atxes i aquí estem!

Quina ha estat històricament la seva vinculació amb la Setmana Medieval?
La meva vinculació comença molt aviat, tot i que, en ferm, no va ser fins l’any 1996 quan vam muntar la primera parada de carabasses i productes del “Rebost dels Frares”, com ara, vinagres, pastissos, melmelades, ratafies, etc., tot casolà, a la plaça Major amb els joves del barri de Santa Anna. A partir d’aquí, vam fer feina enfocada a la diversió dels infants i que es poguessin tocar les coses. Va ser quan va sorgir el personatge del carabasses amb els instruments, capsetes, carotes i mil històries com els Carabissons, els follets de les carabasses. I, d’aquí, a complementar museus, comitives o espectacles de joglars. Això sí, amb Montblanc Medieval i la comarca com a base, perquè la festa sempre ha pensat a dinamitzar Montblanc i la Conca de Barberà.

Quins són els millors records que guarda de la festa?
Són moltes les estones que et queden en el record, però sempre n’hi ha un de principal. Aquest el podríem resumir en el fet de veure la gent entregada. Les mirades dels infants quan passa la Princesa i Sant Jordi, els cavalls. L’atenció que hi posen en tot el que els envolta: aus, muralles, cavallers, banderes, etc., tot embolcallat en el retronar de les trompetes i tambors. Se’n fan un fart la jovenalla d’anar amunt i avall. La festa és això, la participació desinteressada de tanta gent jove.
Els que hi hem entrat en una certa edat, hi som per complementar-ho. La festa en si és dels joves. Gràcies per deixar-vos ajudar a omplir espais i poder-vos arrencar un somriure o, fins i tot, una rialla.
També aquelles parelles, enamorades de la vila, que prenen Montblanc com a centre per declarar-se el seu amor en la Festa dels enamorats de Catalunya. No en va, la nostra vila és la dels enamorats del nostre país i veure totes aquestes cares és el que més t’omple. Ara només falta que la gent agafi consciència de tot el que representa i tot el que s’ha creat al voltant de la Setmana Medieval perquè no es perdi.

Com afronta les setmanes que queden des d’ara i fins a l’inici de la Setmana Medieval?
No és que quedin, és que ja hi som i encara queda molta feina a fer. Cal coordinar-te l’agenda de la feina amb els assajos, memoritzar i perdre els nervis escènics, però, com he dit, tinc molta confiança en l’equip de persones que hi ha darrere que embolcallen els personatges i no ens deixen mai.
Cal dir que la rialla no hi ha de faltar mai. Que més que participar en un festa on la gent que t’envolta, malgrat el cansament lògic, sempre té un somriure i un acudit per descarregar la tensió.
Ja ho veus, només sortir a l’escenari com a Reis, ja vam ser pares i amb un gendre d’allò més pinxo.
Ara cal posar-hi seriositat i pensar que som els representants d’un festa pel poble i gràcies al
poble, que ha posat Montblanc i la Conca, una altra vegada, a la història del nostre petit gran país.
El grup de personatges ho posarem tot per la festa i crec que l’amistat que hi ha encara sortirà
més enfortida. Visca Sant Jordi, Visca Montblanc i Visca la Monarquia Catalana Parlamentària! Aquests dies no podem ser republicans. Nós, el Rei.