L’espectacle sobre el Rector de Vallfogona va sorgir el 2016 per celebrar la diada de Sant Jordi,  i posteriorment l’any 2023 va ser declarat Any del Rector de Vallfogona. Parlem amb Francesc Camins Vilà, actor que dona veu als versos del rector-poeta.

Quan i com va iniciar els primers passos com a actor?
Des de petit m’havia agradat el teatre i n’havia fet a l’escola i en diversos grups amateurs. Als 27 anys vaig decidir formar-me en arts escèniques i després ja vaig anar entrant en el teatre professional.

Diumenge va participar en la lectura d’uns versos sobre el Rector de Vallfogona, però ja n’havia representat anteriorment per exemple a Santa Coloma de Queralt. Com es prepara per interpretar i llegir els versos d’un personatge com el Rector de Vallfogona?
Aquest espectacle va sorgir com una lectura dramatitzada per encàrrec de la Comissió de Festes de Vallfogona de Riucorb per a la diada de Sant Jordi del 2016, i l’any passat el vam recuperar per a un acte commemoratiu de l’Any Rector de Vallfogona organitzat per l’Associació Cultural Baixa Segarra a Santa Coloma de Queralt. En l’espectacle interpreto un còmic ambulant de l’època del Rector que llegeix els seus versos i anècdotes barrejant-los amb petites pinzellades biogràfiques. Per preparar-lo el més important és tenir molt clar el text i el seu significat, sobretot per recitar els versos. Després depenent del tipus de poema se li dona un toc més còmic, satíric, burlesc o dramàtic. M’agrada intentar buscar diferents personatges a l’hora de dir-los.

Què implica donar vida a les paraules del Rector de Vallfogona?
Es tracta de fer arribar a les oïdes dels espectadors i fer-los entendre uns versos escrits fa quatre segles per l’autor més destacat i representatiu del Barroc català i d’alguna manera mostrar com aquestes paraules encara poden emocionar-nos, divertir-nos i arrencar-nos alguna rialla.

El 2023 va ser la commemoració dels 400 anys de la mort del Rector. Creu que la història li ha atorgat el lloc que mereix?
La seva obra i figura, tot i haver tingut molta popularitat fins al segle XIX, després va restar en l’ostracisme a causa de la Renaixença i del Noucentisme. Gràcies a la feina feta durant els últims anys per part de les institucions i especialment de l’Ajuntament de Vallfogona i d’historiadors i filòlegs com en Domènec Corbella, l’Albert Rossich o l’Enric Querol, de l’il·lustrador Ignasi Blanch i per part de la Comissió de l’Any Rector, amb el Josep Pedrols com a comissari, sí que avui en dia podem dir que ha aconseguit el lloc que es mereix. Ho demostra que el 2023 fos declarat l’Any Rector de Vallfogona per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i tot el que va comportar. Com a mínim ara som conscients que més enllà de les rondalles i anècdotes de tradició oral, hi ha l’escriptor en català més important del Barroc, amb una extensa i riquíssima obra.

Com va escollir els versos que va llegir?
Els versos van ser escollits pels membres de la comissió de festes de Vallfogona quan es va començar a gestar la lectura. Quan vaig recuperar-la l’any passat vaig haver de canviar-ne alguns perquè s’havia mostrat que no eren de la seva autoria arran dels últims estudis realitzats. Aleshores en vaig afegir alguns de preferència personal. També vaig aprofitar per introduir-hi un monòleg de l’obra Lo Rector de Vallfogona d’en Serafí Pitarra.

Quins versos del rector-poeta li agraden més?
La veritat és que no puc escollir un vers sobre un altre. Això sí, gaudeixo més interpretant els més còmics. Li va suposar un esforç, treballar amb el català antic que s’utilitza en els seus poemes? Moltes de les obres que havia fet anteriorment eren clàssics del teatre català i castellà, aleshores quan vaig agafar els textos del Rector ja tenia una certa experiència amb aquest tipus de llenguatge i en dir el vers.

D’altra banda, quins projectes té a la vista?
Doncs ara de moment cap. De fet, vaig estar treballant d’actor des del 2006 fins al 2020. Amb l’arribada de la pandèmia subsistir de la interpretació em va resultar molt difícil i vaig aparcar-ho una mica per treballar en un altre sector. Això sí, l’escenari és molt addictiu i de tant en tant em munto algun monòleg o col·laboro en algun espectacle per matar el cuc.