Per què es va decidir fer el canvi de nom al Museu?
Feia temps que estàvem reflexionant sobre si parlar de vida rural era la millor manera de posar en valor tot el que ens aporta la col·lecció permanent, i sobretot les activitats i els moviments que s’han generat al voltant del Museu. En moltes converses i diàlegs sortia cada cop amb més força la paraula terra i la necessitat de pensar què volem fer en aquesta terra. Cada cop hi ha més consens que rural vol dir això, tot allò que té a veure amb aquelles persones que volen viure properes al territori, a la natura, al paisatge en un sentit ampli.

Quins reptes s’encaren amb aquesta nova etapa?
El canvi de nom és l’excusa per pensar si la manera com expliquem la col·lecció és vigent o, a partir de totes les recerques i converses, cal fer matisos i si cal canviar enfocaments i perspectives. Els objectes són els que són i seguiran explicant la història, però la forma de presentar-los o interpretar-los i els elements per fer una mediació són molt diferents avui, i des de la perspectiva de gènere, que no està inclosa i s’ha d’incloure, i amb una perspectiva de mirada de regeneració. També des de la política i el debat sobre la ruralitat pensem que hi ha nous elements que permeten de fer una altra lectura matisada. Estem explicant el patrimoni d’una manera de viure rural de fa 150 anys, però el què i com s’explica ha variat.

Com ha variat?
Cada cop prenen més relleu alguns sabers i coneixements que hi havia darrere de tècniques de treballar la terra, experiències del món rural en la gestió comuna o de la convivència. Una sèrie d’aspectes que no eren rellevants relacionats amb temes que avui són molt més contemporanis del que pensàvem. L’economia circulant és un concepte d’avui, però molts aspectes que hi havia en el món rural i que no havíem posat en relleu ja ho eren, però no es parlava d’economia circular.

Què s’hi pot trobar, el visitant, al Museu Terra?
De moment, el Museu segueix sent aquest equipament gran amb una exposició permanent que presenta maneres de viure de fa 150 anys. Hi ha un hort i un jardí etnobotànic, que són la part viva d’aquesta ruralitat que no ha desaparegut del tot. També hi ha un centre cultural contemporani que parla dels debats que ens afecten a la ciutat i al camp quan parlem de sostenibilitat i futur. El Museu són les tres coses: un espai d’exposició permanent de tota la vida, un espai educatiu i viu de l’hort i jardí i d’aprenentatge, i un espai de reflexió, centre cultural, a partir d’activitats i exposicions.

En què ha evolucionat el Museu al llarg d’aquests 35 anys?
Va començar sent un museu molt més de l’Espluga, on hi havia elements que parlaven de la història i del poble. Això es va redefinir entre el 2004 i el 2009, quan es va fer una primera revisió museogràfica i es van ampliar edificis, i en aquesta darrera etapa s’ha posat l’accent en aquesta activitat de centre cultural i amb la funció educativa. Hem treballat molt a partir de la responsabilitat pedagògica que té qualsevol col·lecció, que és la de posar al servei dels debats d’avui els coneixements del passat.

Quin és l’objectiu que busca el Museu per al visitant?
El Museu vol provocar moltes preguntes. Vol ser un lloc que convidi a pensar a partir de la connexió amb testimonis que, qui més qui menys, té molt presents a la seva vida. Les maneres de viure eren presents a la ciutat durant molts anys i molts de nosaltres tenim una connexió directa amb aquestes ruralitats. El Museu vol preservar aquest model perquè és un coneixement que hem adquirit i avui és un coneixement molt important per tornar a plantejar coses vitals com l’alimentació, les energies o la salut. Volem que el visitant entengui que el Museu, com les biblioteques o els arxius, és un lloc d’emmagatzematge de coneixement que ens ha de ser útil per pensar sobre l’avui i imaginar-nos el demà per no inventar-nos de nou cada dia. Per aprendre del passat i no repetir errors.

El Museu aposta fortament per projectes educatius.
Sí. Entenem el Museu com un projecte educatiu i sempre s’ha volgut reforçar aquesta idea. Si hi ha un sentit de preservació del patrimoni és en l’educació en un sentit ampli, que permeti créixer tant personalment com a nivell col·lectiu i no partim de zero, sinó que reconeguem allò que hem avançat durant molts segles i que és patrimoni de tots.

El Museu compta amb una col·lecció de 5.000 peces, objectes i fotografies. Hi ha la intenció d’ampliar-lo?
Hi ha una política d’adquisició que prioritza l’entrada d’objectes singulars perquè complementen el que tenim, però no és una prioritat créixer en objectes de manera extensiva, sinó que el que volem és fer possible que tota la col·lecció estigui ben documentada, visible i, sobretot, que sigui una col·lecció realment escollida entre tots pel que ens aporta.

El repte és seguir creixent en nombre de visitants?
El Museu rep 20.000 persones aproximadament, però si parléssim d’activitats i de l’ús que es fa de les instal·lacions duplicaríem la xifra. Al final, el Museu com a exposició permanent és una proposta, però al voltant de l’exposició hi ha un programa educatiu en què participen molts nens, un programa d’activitats que també inclou molts usuaris. Volem seguir creixent en clau de comunitat més propera, seguir sent el centre cultural referent de la Conca i un espai d’interès i atracció des de fora de la comarca per a qui vol venir a visitar el territori, però també volem ser un recurs educatiu de primer ordre a nivell de Catalunya. Per això, també hem apostat per traslladar part de la proposta educativa a una nova sala a Barcelona.

El Museu Terra busca ser un punt de reflexió d’on venim i cap a quin futur hauríem d’anar?
Volem ser un detonant de les preguntes, un espai per pensar tranquil·lament, per imaginar futurs que potser estan més relacionats amb el passat que no pas amb les imatges de ciència-ficció que ens volen vendre. No diem que no a les tecnologies i estem convençuts que els museus s’han de sumar a les IA i a les noves possibilitats tecnològiques i digitals, però el coneixement de veritat és el que hi ha en els museus, els arxius, les biblioteques i les persones, que són qui alimenten les tecnologies.

A través de l’art i la cultura és una bona manera de conscienciar la població de la importància d’aconseguir un futur més sostenible?
Pensem que sí, que aquest és el treball de la cultura. La cultura és la manera d’explicar les històries per entendre què està passant i inventar què volem que passi. Parlem dels contes, de les cançons, però també del menjar que mengen, de les decisions que prenem a l’hora d’anar a viure a un indret. Si no hi ha un relat cultural serà difícil que ens ho imaginem.
El Museu és una peça més d’una sèrie d’actors que des de la ruralitat i la terra estan plantejant les mateixes qüestions. Cada cop hi ha més iniciatives i ens agrada molt veure com es genera una xarxa de pensaments i d’innovacions rodejades dins del món rural, i això fa pensar que a poc a poc es van construint alternatives.