Quants anys fa que es dedica al disseny gràfic? Quina és la seva especialitat?
Jo vaig començar a treballar als catorze anys d’aprenent en una agència de publicitat perquè, per sort, el meu pare es va escoltar el professor de dibuix de quan feia tercer de batxillerat als Escolapis, que li va recomanar que seria millor que agafés un camí diferent, més cap al món artístic, ja que les meves capacitats intel·lectuals no tenien gaire futur en el camp de les ciències o les lletres. No els agrairé mai prou als meus pares la seva comprensió, renunciant a tenir un fill amb carrera. Érem una família nombrosa, amb els pares i sis fills, quatre noies i dos nois, jo el tercer, el gran dels xicots. Així vaig començar a introduir-me en el món de la publicitat i les arts gràfiques, decantant-me de seguida cap a la part creativa i de disseny.

Com van ser els seus inicis en el món de l’aquarel·la?
Quan plegava de treballar a les set de la tarda anava a una escola de dibuix, Sant Lluc, on es feia dibuix i pintura al natural, i allí, a part de dibuixar amb llapis, vaig poder veure gent que pintava amb aquarel·la i oli i m’hi vaig aficionar. Després per a la feina em va servir. Hem de pensar que parlo d’una època en què tot era manual i artesà, ja que encara no existia l’ordinador.

Quina vinculació té amb el poble de Savallà?
Sempre hem estat amants de la natura, i amb els fills petits —en tenim tres— ja sortíem tant com podíem i havíem llogat alguna casa cap a la part d’Osona. I un dia, recordant que la família de la mare és de Cervera i coneixia Santa Coloma de Queralt per haver-hi estat de petit en alguna festa major, vàrem contactar amb una amiga del barri que té una casa a Savallà i ens va dir que hi havia possibilitat d’anar-hi. Hi vàrem anar i ens enamoràrem del poble, de l’entorn i de la seva gent. D’això ja fa trenta anys i en continuem enamorats.

Com sorgeix la idea de fer un mural a la bàscula del municipi?
Fa uns mesos varen donar una mà de pintura blanca a la caseta de la bàscula, i parlant un dia amb l’Isidre, l’alcalde, em va dir que per què no m’animava i la decorava d’alguna manera, que tenia carta blanca per fer-hi el que volgués. La veritat és que em va fer molta il·lusió el repte, ja que no havia fet mai res semblant. Vaig presentar-li un parell d’idees i va dir que endavant, que comencés quan volgués.

En què consisteix l’obra amb aquestes nou caricatures? Què representen?
És una manera de donar la benvinguda a totes i tots aquells que passen o venen al poble d’una manera general. Les caricatures representen des dels padrins fins a un nadó, passant per una parella madura, dos joves i un parell de nens. Es pot interpretar de dues maneres: poden ser els que venen i els donem la benvinguda o bé la gent del poble que dona la benvinguda.

Quina ha estat la seva font d’inspiració per a aquesta obra? Com descriuria l’estil que ha fet servir?
La manera de ser de la gent de Savallà. Sempre han sigut molt hospitalaris, no tenen cap problema a acollir-te i fer-te sentir un dels seus. És un grafisme combinat amb dibuixos de còmic.

La pintura que farà a l’altre cantó de la bàscula seguirà el mateix estil, o té una altra idea en ment?
També serà un grafisme. Una representació estilitzada del poble jugant amb formes i colors. Té una llarga carrera en el món de les arts gràfiques.

Com n’ha viscut l’evolució al llarg d’aquestes darreres dècades?
L’he viscut amb una gran sorpresa i amb molta curiositat. El món de les arts gràfiques de quan jo vaig començar no té res a veure amb el d’avui. Els conceptes, les tècniques, les maquinàries i la manera de treballar han canviat radicalment. L’arribada de l’ordinador i l’entorn informàtic van capgirar totalment els sistemes amb què jo em movia. Vaig haver d’apuntar-me als nous mètodes i tecnologies, que venien trepitjant molt fort, i jubilar el llapis, els pinzells, els escaires i les eines que havia fet servir sempre, canviar la mentalitat i aprendre a fer anar l’Apple i una pila de programes informàtics per poder continuar treballant. Ara miro enrere i em sento satisfet d’haver sabut agafar aquell tren que venia amb força i no podia deixar escapar.

I la presència de la intel·ligència artificial, la veu com un avantatge o com un inconvenient?
La veritat és que la veig com una grandíssima eina que facilitarà, ben utilitzada, la feina dels professionals en tots els àmbits. Però per a mi, que quedi clar, només és una eina. No crec que es pugui suplir, encara, la creativitat… per sort!

En quins projectes està treballant actualment?
Jo ja fa dotze anys que estic jubilat i no tinc projectes professionalment parlant. Respecte a la vida normal, sí que tinc projectes, i molts, però en puc realitzar pocs a causa d’un problema cardíac important que vaig patir ara fa deu anys i que limita molt les meves activitats. Però no em queixo perquè vaig fent cosetes, com aquest projecte de la bàscula i alguna aquarel·la. També he tingut sempre una dèria, que és el teatre amateur, que he hagut de frenar per falta d’energia, però he pogut acabar un projecte en què feia temps que treballava. Un curtmetratge que hem fet amb l’equip del grup de teatre i uns amics que ens hi han ajudat, i francament… ha quedat molt bé! N’estic molt satisfet.