Cristina Climent es va convertir, en el passat Corpus Christi de Montblanc, en la primera macera de la vila. A darrera hora, un dels macers es va trobar indisposat i una trucada li va oferir ser la primera macera dona en la història de Montblanc. Va acceptar la proposta de molt bon grat. Parlem amb ella de com va viure l’experiència i que va representar per a ella.

Què representa per a tu haver estat la primera dona macera a Montblanc?
Per a mi ha sigut tot un honor, vestir la gramalla per fer de macera i participar activament en una de les tradicions culturals més arrelades del poble.

Fer-ho com a dona en una figura que sempre abans, en tota la història (almenys coneguda) de Montblanc, havia sigut masculina, és un plus.

Et va agafar de sorpresa?
Totalment! Va ser divendres ja a la nit, em van trucar i em van dir que, degut a un imprevist d’última hora, els faltava un dels macers per a la processó del Corpus…

Em van proposar fer de primera dona macera en la història de la vila i vaig acceptar el repte de bona gana.

Com vas viure l’experiència com a macera?
Em va fer molt de goig que pensaren en mi, la veritat.

A banda de posar-se la gramalla i sostindre simbòlicament la maça, també ha sigut bonic participar des d’una altra perspectiva, en una processó molt antiga i lluïda, i de gran tradició als Països Catalans.  

T’agradaria ser la macera a partir d’ara?
El consistori ja sap que si ho necessiten alguna altra vegada, em tenen a la seua disposició.

Creus que aquests gestos simbòlics ajuden a la igualtat de gènere?
Estos gestos espontanis col·laboren a crear nous precedents que acaben transformant i actualitzant la incorporació de la figura de la dona en la societat actual. També es fa feminisme des dels xicotets detalls.