Com ha viscut aquests primers mesos al capdavant de la parròquia de l’Espluga?
Amb molts reptes. El primer és que la meva missió no és exclusivament local, ja que s’ha creat una agrupació parroquial de diferents poblacions: Vallclara, Tarrés, Vimbodí i l’Espluga. A més, fa uns mesos m’han nomenat també arxiprest de l’Arxiprestat de la Conca de Barberà. En aquesta missió, tinc la col·laboració dels membres del Seminari del Poble de Déu que tenen la seu al Santuari de la Mare de Déu de la Serra i a la Parròquia de Vimbodí. En definitiva, els reptes no és limiten al fet local de la Parròquia de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí, però que tenen i tindran repercussió en el dia a dia i a mig terme a la parròquia.

Com s’ha trobat la parròquia, la seva gent?
La parròquia de l’Espluga per a mi no era una  realitat desconeguda o estranya. Els preveres diocesans, al llarg del nostre ministeri, anem coneixent la realitat de nombrosos pobles i parròquies i camps diferents de la pastoral. La impressió que vaig tenir és que hi ha persones que s’estimen la parròquia i són compromesos en tasques de voluntariat. Cal valorar el que ja tenim i ser conscients que vivim en una societat en profunda transformació: la secularització, l’individualisme, canvis de valors... Aquestes realitats hauríem de mirar-les,  no amb desesperança, sinó amb la mirada del papa Francesc, que ens ho està ensenyant amb el seu testimoni: “El món és com un camp de batalla i l’Església es troba com en una tenda d’hospital”. L’Església té molt a dir en aquesta societat, de ser  signe d’esperança i de llum, i guaridora de ferides més que ser profeta de calamitats.

Quins reptes s’ha marcat a l’Espluga?
Encara no he fet un any a la parròquia com per marcar-me reptes de futur. Els reptes ja els estic vivint ara a nivell diocesà i arxiprestal per la manca de preveres. Això demanarà una nova manera de presència i d’acció pastoral del prevere. En primer lloc, el futur està en mans de Déu i com nosaltres hi col·laborem. Crec que la missió del prevere serà més en equip tan en l’àmbit local com extralocal i en una major coresponsabilitat amb els laics.

Com estan les relacions amb el consistori?
Ajuntament i Parròquia són dues realitats molt diferents, però també amb alguns punts en comú. La Parròquia és una comunitat de creients amb la seva missió. L’Ajuntament és una institució administrativa de tot el terme municipal supeditada a partits polítics i a la pressió de constants campanyes polítiques. Els fidels parroquians també són ciutadans del municipi i tots tenim l’obligació moral del bé comú del nostre poble: ajuntament, parròquia, institucions i entitats. Cadascú col·laborant dintre de les seves possibilitats. Ara, hem de ser conscients de les diferents sensibilitats en l’entesa del bé comú, així com els mitjans per dur-los a terme.

El tema de l’Església Nova es pot desencallar?
L’Església Nova no està encallada ni desencallada, està en observació i en estudi per part dels tècnics corresponents. Porten gairebé dos anys en estudis i encara manca la prova geotècnica: anàlisi i estudi del subsòl. Per ara, els estudis diuen que l’Església té bona estructura arquitectònica, però manquen els resultats definitius a les humitats i als moviments de l’edifici que senyalen els testimonis col·locats pel paleta, i quines són les possibles solucions.

Com es presenta la setmana santa?
La setmana santa en la nostra societat actual és una setmana de vacances, de la indústria de l’oci i del turisme. Per a altres, és un record d’uns fets històrics i de tradicions que ho manifesten a través d’una participació en actes religiosos. Per a la comunitat cristiana, la setmana santa és un memorial, més que un record, que ens implica i ens compromet a la renovació de les promeses de la nostra fe en la Pasqua de Nostre Senyor Jesucrist, el pas de la mort a la resurrecció.