Com va ser que un sarralenc com vostè va a parar a Barcelona a crear-hi una empresa?
Doncs, bé, jo vaig marxar a Barcelona amb vint anys, a fer-hi la mili. En acabar, ja em vaig quedar allà. Jo havia estudiat comerç i comptabilitat i vaig estar treballant en una agència de publicitat durant els anys cinquanta i seixanta, al departament d’administració i també em cuidava de les arts gràfiques.

I llavors és quan crea Artyplan?
Així és. Se’m va acudir de muntar una copisteria, una petita botiga on es podien fer fotocòpies i còpies de plànols per a arquitectes i enginyers. Ens vam instal·lar al carrer Avenir amb Muntaner de Barcelona i, des d’aleshores, ara fa cinquanta anys, vam passar de ser tres persones a ser-ne gairebé un centenar. Hem anat ampliant l’empresa oferint cada vegada més serveis a part de reprografia, impremta, impressió gran format, cartelleria, digitalització, gestió documental… Ens hem adaptat i hem canviat cap a les noves tecnologies en comunicació gràfica com no podia ser d’altra manera en el nostre sector. Per cert, vam passar una llarga temporada digitalitzant a la Conca de Barberà, concretament, l’Arxiu Montserrat Tarradellas del monestir de Poblet; altres exemples de treballs que hem fet relacionats també amb aquest món són la digitalització de documents del Col·legi de Notaris, la digitalització de part de l’Arxiu de Salamanca, etc. També ens hem dedicat molt a la cartelleria, sobretot de grans dimensions, com els cartells que es poden veure en cadenes de supermercats o al Camp del Barça, per exemple.

Segueix en actiu?
Ara ja estic jubilat, en sóc el president, i cada dia procuro anar un parell d’hores al despatx.
També he de dir que a l’empresa des de l’inici hi ha treballat sempre gent de la Conca de Barberà.

Per què li va posar el nom d’Artyplan?
Bé, en aquell moment vam començar amb les arts gràfiques i plànols, i d’aquí l’art + el plan. La “y” no és llatina, perquè, aleshores, el català s’utilitzava poc.

Si mira cinquanta anys enrere, ¿hi veu una gran evolució? Quin és el secret de créixer així?
I tant! Els canvis han estat molts, aquest sector ho demana. El secret rau a estar molt al damunt, comptar amb un molt bon equip de professionals, que fa un gran esforç per tirar endavant l’empresa. També ha calgut un gran procés d’adaptació i d’importants inversions al llarg de tots aquests anys. Tenim diverses botigues arreu i també el centre de producció a Sant Feliu de Llobregat. La feina petita es fa a les botigues i a Sant Feliu, en una nau de 4.000 m2, hi produïm el 90% de les feines. També comptem amb un servei de distribució diària.
Per posar un exemple dels grans canvis que hem patit, a l’inici d’Artyplan el sector de l’arquitectura ens donava molta feina i era potser el treball principal; ara ha quedat a zero. Quant a impressió digital en color, nosaltres hem estat pioners a l’Estat, donant un servei que va ser innovador, la fotocòpia en color, ara tothom, en major o menor qualitat s’ho pot imprimir a casa; per tant, com és comprensible, ens hem hagut de reinventar en molts dels serveis al client.

En què els ha afectat la crisi?
La crisi global ens ha afectat com a tothom. Com en totes les empreses, hem vist una davallada en la demanda i una davallada en la facturació, hem hagut de realitzar molts ajustaments i, quan entres en aquesta dinàmica, és inevitable tal com estan avui dia les coses tenir certs problemes de finançament com la majoria de les companyies d’aquest país. Seguim lluitant i, encara que les coses milloren, el futur és incert i més encara en el nostre sector.

Segueix unit a Sarral?
Sí, hi vinc molt sovint i, a la Conca de Barberà, tinc molts bons amics. Tenim casa a Sarral i la meva dona també és de Sarral. Ara vam venir tota la setmana santa i cada estiu també hi passem una llarga temporada, apart de molts caps de setmana. Podríem dir que sóc un sarralenc barceloní o un barceloní sarralenc.

És lector de Nova Conca?
Sí, sóc subscriptor des de fa molts anys, ja que tinc interès en tot el que publiqueu de la comarca.