Instal·lada a Vimbodí i Poblet, Anna Sínia es dedica a la cistelleria, un ofici que va aprendre del seu mestre, Isidre Grau. Parlem amb ella de l’ofici de cisteller i també de l’associació Terra de Mans, de la qual és cofundadora.

Fa anys vas aprendre a treballar els vímets de salze amb l’últim mestre cisteller de Vimbodí. Com era l’Isidre Grau?
L’Isidru Grau era una gran persona, amb un cor enorme i un sentit de l’humor molt peculiar. Era un home savi, amb 90 anys no pot ser d’altra manera. Al seu costat vaig poder aprendre moltes coses, no només sobre cistelleria, sinó d’història (va ser de la quinta del biberó) i sobre la vida. Les tardes al seu cantó totes eren diferents i meravelloses.

Com va ser el procés d’aprenentatge?
Amb l’Isidru vam estar pràcticament tres anys moltes tardes a la setmana. Ens asseiem al sofà i mentre fèiem cistells parlàvem sobre la vida, la seva i la meva, que per la diferència d’edat ens trobàvem en converses molt divertides i interessants. Quan l’Isidru va morir va ser un cop dur a tots els nivells, però ja havia aconseguit deixar en mi el llegat més important, l’amor per l’ofici. A partir d’aquí va anar tot força rodat, la vida em va portar a conèixer el Museu de la Pauma, que fa una gran feina a nivell de dinamització rural i cistelleria, i allà vaig poder aprendre tècniques de grans cistellers nacionals i internacionals, i amb els anys he tingut la sort de poder aprendre d’altres veterans de la cistelleria a nivell més local. Amb en Domènec a Reus, durant uns mesos, i actualment amb el Cisco, al Pallars, amb qui fa anys que compartim cistells, paners i molt més a nivell personal. El Cisco, un home de muntanya de més de 90 anys, em recorda molt l’Isidru.

Com és el procés d’inici a fi per realitzar un cistell?
En el meu cas, el procés d’elaboració del cistell comença al camp, fent les collites a l’hivern, en lluna nova. Tinc una plantació de més de 3.000 peus de vimeteres amb 12 varietats diferents, que em donen els diferents colors que utilitzo, perquè els vímets que faig servir en les peces no estan tenyits ni tintats, són les diferents varietats, amb escorces verdes, negres, morades..., que donen aquets colors a les meves peces. Un cop collit el separo per mides i varietats i el deixo assecar. Seguidament, quan sé que vull fer un cistell, haig de tenir una previsió d’uns quinze dies, aproximadament, depenent de la varietat, per posar-lo en remull durant aquetes dues setmanes i així després poder-me posar finalment a fer la peça. I un cop remullat, em tanco al taller i teixeixo el cistell, la motxilla o el que hagi de fer.

Et pots guanyar la vida treballant d’un ofici com el de cisteller?
Sí, és clar, però no és fàcil. Per això la majoria de cistellers tenen una feina a part que els sustenta.

Actualment, quantes persones queden a Catalunya que es dediquin a la cistelleria? Creus que s’acabarà perdent?
No, no es perdrà. Jo soc molt optimista en aquesta qüestió. Crec que la cistelleria ja va tocar fons i que ara hi ha un sector de la societat, conscienciat a nivell ecològic, que s’ha adonat que és necessari tornar a integrar-la a la nostra quotidianitat. Sigui per consciència o per moda, crec que la cistelleria es troba en el millor moment de les últimes dècades. Quan dic això em quedo a Catalunya, perquè hi ha molts països no tan industrialitzats on la cistelleria segueix sent una part fonamental de la vida diària de les persones. La cistelleria ens dona un equilibri indispensable amb el nostre entorn al qual hem de tornar.

Ets membre de l’associació Terra de Mans. Per què es va fundar?
Vam fundar Terra de Mans per les ganes de dinamitzar el nostre territori a partir de donar a conèixer els oficis antics més rurals. I la necessitat de tenir una estructura legal que ens permetés dur a terme unes activitats que d’una altra manera hauria sigut pràcticament impossible.

En quins projectes, tasques o formacions esteu involucrats actualment?
Com a Terra de Mans ara mateix tenim parada l’activitat, requereix molta dedicació i ara mateix no l’hi podem donar. Com a Anna Sínia estic posada en el Cicle de Tallers amb Sarga de Vimbodí i Poblet, en què oferim, conjuntament amb el Museu del Vidre, tallers de cistelleria un cop al mes. Col·laboro amb l’associació de salut mental Dr. Tosquelles, impartint tallers de cistelleria terapèutica dos dies a la setmana, un a Reus i l’altre a Cambrils. De manera puntual vaig col·laborant també amb el Museu Terra i la Fundació Carulla per apropar la cistelleria i la ruralitat a Barcelona ciutat. He estat també col·laborant amb Els Corremarges en un programa que es diu Natura Km0, en què hem apropat les plantes comestibles i les teixidores del nostre territori a deu escoles rurals de la vall del Corb. I ara també estic anant a Mont-roig a fer cistelleria amb un grup de persones grans. És un no parar!

Has estat impartint diferents tallers sobre la sarga. Han tingut bona acollida?
La veritat és que actualment em sento molt contenta de com van els tallers, són una bona eina pedagògica i de dinamització rural. El dia que en un taller em va venir una dona de València, expressament fins a Vimbodí, em vaig adonar de que ho estàvem fent molt bé. Havíem aconseguit, conjuntament amb el Museu del Vidre, posar Vimbodí al mapa i fer de la cistelleria un ofici atractiu.