Quan vas saber que et volies dedicar a la música?
Des de molt petita vaig començar a estudiar música i a tocar el piano, però va ser quan tenia 17 anys que vaig decidir de dedicar-m’hi professionalment. Vaig tenir una crida molt forta i no em veia fent res més que no fos treballant amb la música. Vaig tenir la sort de trobar-me pel camí mestres increïbles que em van fer viure la música d’una manera molt verdadera i apassionada. Em van animar a estudiar la carrera d’intèrpret de música clàssica i fins i tot em van impulsar perquè estudiés a París part dels estudis superiors, una experiència brutal.

Quina ha estat la teva evolució, i en quin moment professional i artístic et trobes?
La meva evolució en la música ha estat molt lligada a la recerca constant de la meva identitat. M’ha ajudat a conèixer-me millor i acceptar-me tal com soc, que no és una feina fàcil! M’he trobat amb alguns entrebancs com quan vaig haver de fer una pausa en els estudis per una tendinitis al braç dret. Va ser dur, però gràcies a això vaig aprofundir en el treball de consciència corporal i el ioga, que m’han acompanyat sempre. Vaig treballar molts anys com a música clàssica en grups de cambra interpretant sobretot música impressionista i espanyola del segle XX; va ser una experiència molt enriquidora, tocar amb altres músics i aprendre d’ells. Però vaig tenir un punt d’inflexió en la meva professió quan a partir d’una crisi personal vaig començar a compondre música pròpia. Primer va ser com un joc i a poc a poc vaig anar incorporant les meves creacions en els concerts, i vaig veure, sorprenentment, que eren les peces que emocionaven més el públic. Així va ser com a poc a poc vaig anar canviant el repertori clàssic per les peces de creació pròpia i vaig començar a fer concerts únicament a piano sol, em vaig deixar anar com a autora i com a artista. Ara mateix, als meus 48 anys em trobo en plenitud creativa, gaudint dels concerts com mai, molt connectada amb el públic i molt feliç que tantes persones em vinguin a escoltar als concerts i s’emocionin amb la meva música. És un camí llarg, el de trobar la fórmula per combinar maternitat, docència i concerts, però crec que l’estic trobant.

Al llarg de la teva trajectòria professional has treballat sobretot com a docent i com a pianista. Si haguessis d’escollir una de les dues, quina seria?
Fa 20 anys que vaig obrir l’escola de música Gínjol de Reus. Sempre he gaudit molt treballant com a docent i fent arribar als meus alumnes el que jo sento per la música, donant-los eines per avançar en el domini de l’instrument. L’escola és un projecte molt bonic que ha anat creixent i ara es troba en ple funcionament. És molt maco, l’equip que hem format, i és fantàstic acompanyar els alumnes en el seu creixement. Si hagués d’escollir entre fer classes o tocar no sabria què dir-te, són facetes molt complementàries. En els concerts dono espai a la Lídia artista, però també m’omple poder ajudar tantes persones a poder desenvolupar el seu potencial i a connectar-se amb el seu món interior. Em quedo amb les dues…

Has fet diversos concerts amb “banys de música”. Com afecta la música al públic? Realment aconsegueix trencar amb l’estrès del dia a dia?
En els concerts a la natura es crea un ambient molt especial. Sempre començo els concerts preparant el públic per gaudir d’una estona de pausa, escoltar el que la música els mou, convidant-los a submergir-se en aquests dos medis tan suggeridors, el natural i el musical. En els concerts que jo anomeno “Banys de música a la natura”, la música fa un efecte reparador, es produeix un silenci molt maco entre els assistents, sento com a mesura que avanço amb les peces el públic es va deixant anar, fins i tot els canvien les cares, és molt emocionant. Quan acabo de tocar hi ha moltes persones que s’acosten per compartir el que han sentit i sempre són coses molt boniques. Un cop una dona, en acabar el concert, em va donar les gràcies per la meva música i em va assegurar que aquell dia no seria necessari que es prengués la pastilla abans d’anar a dormir, em va emocionar molt. Crec que és terapèutic per a tots, per al públic, però també per a mi.

Com et sents, en tocar el teu piano de cua enmig de la natura?
És fantàstic, quan porto el meu piano de cua al mig de la natura, enmig d’un bosc, en una ermita allunyada o en una cova… Em sento molt privilegiada de poder-ho fer, realment per a mi és una experiència molt especial i profunda. Cada cop que faig un concert l’agraeixo com si fos el primer i el gaudeixo moltíssim. Em sento com peix a l’aigua. La natura és la font d’inspiració per a les meves peces, per tant interpretar-les allí és com retornar-les al seu punt de partida.

Què signifiquen per a tu el piano i la música?
Per a mi la música ha sigut sempre un timó que m’ha ajudat en moments difícils, posar-me al piano em regenera de qualsevol cosa i em dona ales per seguir endavant. Si estic amb poca energia, em recupero, i si necessito descarregar, toco i improviso i m’allibero de tensions. És la meva medicina. Quan toco la meva música sento que m’entrego plenament al moment, connectant amb el públic des d’una part molt íntima i verdadera, comunicant-me des de la meva sensibilitat. Com diu una de les meves referents, la cantant francesa Zaho de Zagazan, “ser sensible és estar viu i mai estem massa vius”. M’ha costat molts anys adonar-me que la meva sensibilitat és la clau de la meva fortalesa.

Creus que hi ha algun paral·lelisme entre la docència i la música?
Quan sento tocar els meus alumnes i els veig tan concentrats, mostrant sense por la seva creativitat i dedicant tant de temps a tocar l’instrument i a fer música, m’adono que tots els professors i professores que els acompanyem en aquest camí estem fent una feina molt necessària, tenint en compte el moment digital en què ens trobem. Hi ha molt de talent per acompanyar. En el fons tot és un fluir de la música, bé sigui a través de nosaltres com a músics o a través de les mans dels nostres alumnes. Sempre és un camí preciós i molt gratificant.

Has tocat el piano en concerts de cambra i com a solista en espais tancats com els auditoris, però també a la natura. On et sents més còmoda?
Sense cap dubte prefereixo tocar a la natura. Normalment ho faig descalça per sentir-me ben arrelada a la terra. M’hi sento com a casa, és el meu medi. De fet, ja fa temps que intento que tots els meus concerts siguin en espais exteriors tret d’algun projecte que m’ha semblat molt interessant, com el que hem estrenat amb Còdol Educació en la cúpula de la sostenibilitat, on toco envoltada de projeccions sobre l’aigua, o quan col·laboro amb altres professionals en tallers de respiració i de ioga acompanyant les seves sessions amb la meva música en directe.

El 2020 vas gravar el disc ‘Endins’ i el 2021, ‘Llum d’hivern’. Tens algun altre projecte de futur?
Sí, justament el passat 7 de maig vam enregistrar un nou disc, Instint natural, amb el suport de la Diputació de Tarragona. Per a mi ha estat un procés molt maco en què han participat moltes persones boniques i del qual estic molt orgullosa. El disc és un directe i un vídeo live performance, i el podreu escoltar molt aviat.