El proper divendres es presenta a Montblanc l’espectacle de poesia ‘Recomane tenebres’. Què s’hi trobarà el públic present?
Un recital de poesia de Vicent Andrés Estellés amb música composta per acompanyar rítmicament la història uns cops i atmosfèricament altres, com si fos una banda sonora. El referent ineludible és la interpretació que Ovidi Montllor feia de diversos poetes, amb la música de Toti Soler sovint, però també d’altres compositors i músics.

Què representa actuar a la Conca de Barberà, i concretament a Montblanc?
Sempre és un plaer actuar a casa. Jo soc de Barberà i la Carme, la directora artística del grup, és de Montblanc. A més, poc abans de formar la companyia, el 2019 ja vam estrenar l’espectacle In Memoriam de Gabriel Ferrater al teatre del Centre Parroquial de Montblanc en l’obertura de la programació de la Vila del Llibre. En vam quedar satisfets i vam crear el grup l’any següent per aprofitar el 2022 com a Any del Centenari de Gabriel Ferrater, per portar l’espectacle a diversos llocs del país.

Per què en aquesta ocasió heu escollit Vicent Andrés Estellés?
Vicent Andrés Estellés era com un tabú per a nosaltres. Perquè si estem fent això és pel mestratge de Montllor i Soler interpretant l’immens Coral romput del valencià Estellés. És un cim insuperable d’interpretació dramàtica i musical de, probablement, el poema més essencial d’Estellés. Qualsevol cosa, pensàvem, serà com intentar emular l’Ovidi. Però, per altra banda, Estellés és el poeta preferit i més estimat de la Carme i l’Andrés, un dels dos guitarristes i compositor del grup. Mentre buscàvem altres autors, la Carme em va demanar un dia que interpretés un dels fragments de Les nits que van fent la nit i, sense haver-ho assajat, espontàniament, va sortir de manera que Carme, Andrés i Daniel, l’altre guitarrista i compositor, en van quedar encantats. Al final vam submergir-nos en l’obra extensíssima d’Estellés i hi vam trobar una joia desconeguda nostra i de molts com El gran foc dels garbons i vam començar a treballar. Al final és com un homenatge i un record amantíssim a Estellés i Ovidi.

Quina resposta està tenint l’espectacle fins al moment?
El vam estrenar per Sant Jordi a la Cala Poètica de l’Escala, en un escenari únic, al peu del camí de ronda, abocats al Mar d’en Manassa. La rebuda va ser molt bona i nosaltres també vam quedar contents del resultat. L’espectacle roda i la música del Daniel és un goig per escoltar i acompanyar la paraula.

Com s’estructura l’espectacle?
Comencem amb una selecció d’El gran foc dels garbons, que és el centre de l’espectacle junt amb Les nits que van fent la nit, i el completem amb un fragment de Versos per a Jackeley i el final alegre de Coral de primavera per compensar la tendència d’Estellés a “l’amarga enyorança de la terra”.

Quins criteris s’han utilitzat per fer la selecció de 37 sonets dels 103 que conté l’obra?
A El gran foc dels garbons hi és tot d’Estellés: la infantesa, els morts familiars i els morts col·lectius del franquisme, la misèria, els personatges populars de l’Horta i Burjassot, l’amor, la paternitat, la família, el compromís amb la llengua i el país i el pensament de la mort que sempre l’acompanyava. Tot i que és la peça més difícil de seguir de l’espectacle per la varietat i l’encavallament, vam aconseguir reunir sonets que lliguen temàticament. Al final és com un tastet de la seva obra en forma de torrent que esperem que faci sortir el cuquet de llegir-lo.

Quins espectacles teniu programats durant aquest any?
Cap a final d’any tenim actuacions a Sitges, Santa Coloma de Farners, Burjassot i Reus. Hem aprofitat per promocionar-lo aquest Any Estellés, però creiem que pot tenir recorregut en el futur perquè n’estem molt satisfets.

Per altra banda, com ha evolucionat l’espectacle ‘In Memorian’ des del 1994 fins a l’actualitat?
Va néixer aquell any perquè jo vaig voler homenatjar els padrins i padrines de la Societat de Barberà, entre ells el meu, en l’any del centenari de la Cooperativa. Vaig demanar-li a l’Andrés si podia compondre música per a l’In Memoriam i la va compondre i es va quedar tan ample. Vam començar a assajar i va funcionar. Vam actuar a Barberà i a Lo Priorat la Balla, que aquell any es feia a Marçà. I allà es va quedar. El 2019 el vam recuperar amb alguns arranjaments musicals per millorar allò que havien fet dos joves de 20 anys. És el mateix espectacle però més arrodonit musicalment i interpretativament, més experimentat i professional. De fet, gràcies a la Fundació del Teatre Romea vam poder adaptar-ne una versió dramàtica junt amb la companyia teatral Kamchàtka, Timere. Treballar amb aquests gegants del teatre gestual ens ha donat bagatge, fons.

Actualment, la companyia té tres espectacles, ‘Recomane tenebres’, ‘In Memoriam’ i ‘Timere’. Hi ha algun nou projecte a mitjà o llarg termini?
Doncs no. No hi pensem. Estem abocats al Recomane tenebres aquest any, i confiem poder repetir els tres espectacles en algun moment futur. Sobre una nova proposta, caldrà esperar acabar l’Any Estellés, que se’ns gira feina cap al final. Després caldrà agafar una mica de distància amb la feina feta, i a veure què surt. Però sense pressa ni posar-nos pressió. Ja tenim 50 anys i fem això perquè ens satisfà, no perquè ens hi puguem guanyar la vida. L’únic benefici que en traiem és la satisfacció que ens proporciona.