L’Associació Som Terra de Safrà just ha realitzat la plantada de bulbs de safrà, un cultiu que es recollirà a la tardor. En aquesta entrevista ens parlen del safrà, la festa que en fan i la seva relació amb Santa Coloma de Queralt.

L’Associació Som Terra de Safrà quan i amb quina finalitat va néixer?
L’Associació Som Terra de Safrà es constitueix el març de 2019 i neix de la voluntat de seguir amb la feina de difusió i promoció del safrà colomí i que fins aquell moment s’havia realitzat des de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt i diferents productors locals, especialment en Toni Rius de Tres Brins.

La festa Som Terra de Safrà aquest 2024 celebra la seva 10a edició. Com ha evolucionat aquesta?
La festa Som Terra de Safrà va celebrar la primera edició l’any 2015 i va donar especial èmfasi a donar a conèixer el paper del safrà en la societat medieval i la relació amb la nostra vila i la Baixa Segarra. A partir del 2016 i fins avui dia, la gastronomia es va convertir en eix cabdal de la festa, amb diferents demostracions de cuina amb cuiners i cuineres de llarg recorregut com Pep Nogué i comptant sempre amb el talent local, com El Colomí o La Barbacana. Al llarg d’aquests deu anys hem intentat cada any introduir nous elements, com les teatralitzacions, el mercat de safrà, els tallers o bé la tradicional collita i esbrinat de safrà. Ens fa especial il·lusió la publicació el novembre de l’any 2017, a càrrec de l’Editorial Obrador, Edèndum i la Fundació Quer Alt van iniciar una nova col·lecció titulada Quaderns de Cultura, dedicant el primer número a un cultiu tan nostrat com és el safrà, sota el títol: El safrà. Secrets d’una espècia valuosa. Juntament amb aquesta obra, vam crear el licor de safrà colomí, Crocus.

Som Terra de Safrà vol donar a conèixer el safrà. Parleu del safrà i la seva relació amb Santa Coloma de Queralt i la Baixa Segarra.

El safrà té el seu moment àlgid en l’època medieval, és un producte amb gran demanda comercial, provocarà l’interès de mercaders i comerciants, com els jueus de la nostra vila. Santa Coloma reunia a finals de la baixa edat mitjana una comunitat jueva formada per unes trenta famílies sota la jurisdicció de la família Queralt. Aquests eren ben rebuts a la vila i protegits pels senyors a causa de les seves contribucions financeres i activitats econòmiques, algunes d’aquestes vinculades al comerç del safrà.

Al segle XV, el safrà català és un dels més apreciats de l’Europa medieval, fet que comportà que les autoritats catalanes decidissin instaurar mesures per controlar el frau en l’elaboració i la comercialització. Per aquest motiu, deixarà establerts quins són els mercats on es pot trobar aquest producte; Santa Coloma formarà part d’aquests nuclis de venda, més concretament a la plaça de l’Om, actual plaça de l’Església, on trobarem les taules del safrà.

Ens sabríeu dir la quantitat de cultiu que es fa a la zona avui en dia de safrà? Ha augmentat en aquests deu anys que es promociona més?
Actualment hi ha un parell de productors que en comercialitzen amb marca pròpia, fa 10 anys no n’hi havia cap. Previsiblement en els propers anys n’hi haurà alguns més. A més a més, ha augmentat el nombre de famílies que en tenen en petites quantitats als horts i jardins de casa.

La festa té lloc quan es fa la collita de safrà però durant tot l’any s’hi treballa ja que ara a l’estiu es fa la plantació de bulbs. Ens comenteu el cicle del cultiu i activitats que porta el safrà a Santa Coloma i el seu entorn?
Exactament, durant l’octubre i principis de novembre, això varia en funció del temps i les temperatures, es recull el safrà, però abans, durant l’agost i principis de setembre es planten els bulbs de safrà. Per aquest motiu el passat dilluns 12 d’agost vam fer la tradicional plantada, sempre en el marc de la festa major de Santa Coloma. Del maig a l’agost la planta està en estat vegetatiu, per això és la millor època per desplantar els bulbs de safrà. Quan fa anys que els bulbs són al mateix lloc, aquests s’han fet grans i s’han reproduït i n’han format de nous, amb la desplantada s’arrenquen i s’obtenen els bulbs que es tornaran a plantar al cap d’unes setmanes.

I ens expliqueu el projecte del Banc de Biodiversitat Cultivada de Safrà?
L’any 2022 iniciem el projecte del Banc de Biodiversitat Cultivada per preservar les diferents espècies de safrà per poder-les recuperar en cas de desaparició. Del safrà, a diferència d’altres vegetals, no en podem guardar la llavor (el bulb) d’un any per l’altre perquè no es conserva, cal plantar sempre el bulb. És un dels projectes de futur de l’Associació, aconseguir ampliar el Banc de Biodiversitat Cultivada.

Per acabar, anomeneu alguns productes i menjars en què es pugui fer ús del safrà colomí.
El safrà és un producte que pot tenir molt recorregut, el més conegut potser és la paella, però a casa nostra també l’utilitzem al romesco colomí i en guisats, però té una potencialitat molt gran, a Santa Coloma mateix s’utilitza en melmelades, gelees, xocolata, crakers i fins i tot l’hem incorporat al licor, cosa que ha donat lloc a Crocus, el licor de safrà colomí.