El dissabte 14 de setembre l’escriptor Màrius Serra serà de nou a Montblanc per prendre part en la tercera ruta literària que s’organitza al voltant de la seva darrera novel·la, ‘La dona més pintada’, publicada l’any 2023 per l’editorial Proa i inspirada en la vida trepidant del pintor montblanquí Maties Palau Ferré.

La Setmana del Llibre en Català, amb el suport d’Òmnium Cultural de la Conca de Barberà, organitza la tercera edició de la ruta literària de ‘La dona més pintada’. En què consistirà?
Consisteix en una ruta per Montblanc, partint de la plaça Major i acabant al carrer Riber, a la casa de l’artista Maties Palau Ferré. El leitmotiv és fer una ruta pels escenaris de la novel·la, però a cada punt hi haurà una doble explicació. D’una banda l’historiador Francesc Marco-Palau, besnebot de l’artista, exposarà la relació de cada indret amb la vida de l’artista i després jo el contextualitzaré en el marc de la novel·la, amb un èmfasi especial en les relacions entre el que hem convingut denominar “realitat” i la ficció literària.

A més del format general que va editar-se el març de 2023, i que va ser un dels llibres més destacats d’aquell Sant Jordi, recentment la novel·la també s’ha publicat en format de llibre de butxaca. Són edicions complementàries?
Les edicions “de butxaca” són reedicions en tapa tova, amb un preu més assequible i, de vegades, amb la lletra més petita. Afortunadament, en aquest cas el cos de lletra es manté, entre altres coses perquè la part final de notes ja es publica en un cos de lletra notablement petit per indicació expressa meva. Forma part de les decisions literàries de la novel·la.

Al llarg d’aquest any i mig, des de la sortida del llibre d’impremta, has fet moltes presentacions arreu de Catalunya —el Vendrell, Badalona, Vilafranca del Penedès, Santa Coloma de Farners, etc.— i també a Brussel·les. Com valores aquesta gira per tants municipis?
Sempre és un esforç suplementari, fer presentacions, tot i que sovint és un bon complement al treball tan solitari que significa l’escriptura d’una novel·la. Amb aquesta novel·la encara pren més sentit. He procurat que tant a les presentacions com als clubs de lectura hi hagués sempre una pantalla de qualsevol mena per poder mostrar obres de Palau Ferré. És una bona manera de demostrar que no és un personatge de ficció i, sobretot, que no va cremar tots els seus quadres.

També has protagonitzat clubs de lectura de ‘La dona més pintada’ en diverses biblioteques com les de Santa Cristina d’Aro, Mont-roig del Camp i Móra la Nova, o a les biblioteques de Barcelona, amb una sessió al Museu Picasso. De la novel·la, què sorprèn més els lectors?
Coses ben diverses. Aquesta és la gràcia dels clubs de lectura, que cada lector pot posar el focus en aspectes diferents. Un artista que arriba a cremar les seves obres com Palau Ferré és un personatge molt atractiu i el seu conflicte jurídic amb el promotor Miquel Peirats genera un debat força interessant sobre qui fixa el valor de les obres d’art. Però la majoria de lectors queden més sorpresos per la personalitat de la dona més pintada, especialment quan en l’epíleg final se’n revela la identitat.

En les més de 500 pàgines del llibre també hi apareixen molts noms coneguts dels anys setanta, com els periodistes Enrique Rubio i José María Íñigo o el Maginet Pelacanyes. És també el retrat d’una època?
Sí. Un retrat que no entrava dins dels meus plans, quan vaig emprendre la novel·la, però que inevitablement es va anar imposant en el procés de documentació. Quan poses el focus d’una novel·la en un conflicte públic que es desenvolupa en la dècada dels setanta topes amb el tardofranquisme i el xup-xup democràtic que desembocarà en el règim del 78. Els noms del moment acaben sent referencials.

A ‘La dona més pintada’ també hi surten personatges montblanquins que interactuen amb el pintor Maties Palau Ferré. Quin paper hi juga, el rellotger López, en la novel·la?
En Lopes hi va entrar per la porta gran quan vaig saber que era l’avi de la meva admirada Tina Vallès, una escriptora a qui conec, aprecio i llegeixo des de fa molts anys. Ella em va parlar de la relació que tenien el seu avi i Palau Ferré. Aprofitant que alguna vegada li havia fet de xofer me’n vaig servir en algun episodi de la novel·la.

Es pot desvelar el significat del PIN que apareix en diverses ocasions a les notes del llibre?
Aquest és un dels misteris de la novel·la. Tal com s’explica en un text final que precedeix un gavadal de notes escampades per tots els capítols, hi ha un seguit de codis que informen de la procedència d’episodis, frases o personatges que surten a la novel·la. PIN és un d’aquests codis. El que puc desvelar és que, associat a algunes escenes de la novel·la, correspon a les inicials del que he anomenat la “Portentosa Imaginació del Narrador”, i que cada futur lector tregui les seves pròpies conclusions.