Parlem amb Josep Maria Porta, autor del llibre ‘Anem a la plaça, que ballen els Gegants! Els gegants i els nanos de Montblanc (1864-2024)’.El llibre es va presentar diumengea la sala de les Corts Catalanes de Sant Francesc, i es podrà adquirir en qualsevol llibreria de la comarca i de Catalunya.

Com sorgeix la idea de crear el llibre sobre els 160 anys dels Gegants?
Sempre m’havien agradat les tres icones de Montblanc, la Mare de Déu de la Serra, els Gegants i sant Jordi, i volia dedicar-los algun treball. Sobre sant Jordi havia fet conferències, i després va sortir el llibre del president Quim Torra i era absurd fer-ne un altre. De la Serra vaig fer-ne un de la sortida de la Mare de Déu, i quedaven els Gegants. La veritat és que volia fer un llibre de 80 pagines però em vaig anar enredant.

Quan s’hi va començar a posar?
Des de fa set anys. Vaig patir una lesió al genoll i quan arribava d’operar-me veig a la televisió que el president Puigdemont i diferents consellers havien marxat a l’exili. Com que estava a casa, vaig començar a buidar contingut i m’hi vaig començar a posar. Recordo exactament la data perquè va coincidir amb el dia dels exiliats.

Com ha estat la tasca de fer el llibre?
Feixuga, perquè he hagut de buidar totes les actes municipals i la comptabilitat, i això és molta documentació, per conèixer els geganters i sobretot els balladors dels nanos i nanes a través de la comptabilitat. És una feinada. I després també a través de la premsa, la que teníem a l’arxiu, que està digitalitzada i es pot fer una recerca ràpida. En canvi amb diaris com La Joventut, Nova Conca o El Pati, que són els que són més amplis quant a informació, va ser més feixuc perquè va ser manual. Diari a diari i pàgina a pàgina. I amb la pandèmia vaig aprofitar per fer el buidatge.

Quantes pàgines té el llibre?
Un total de 415 pàgines.

Com se li va ocórrer el títol?
Quan estàvem confinats, ja que no podíem anar a la plaça. A partir de la plaça, que és on sempre ballen els gegants, explico tota la història dels gegants.

Expliqui’ns. De què tracta el llibre?
Un primer capítol introductori de la història dels gegants, també vista per diferents autors, i després el cos central són les sortides que s’han fet. S’ha dividit per ordre cronològic i per sortides a Montblanc i fora vila. També hi ha el capítol dels balladors dels gegants i nanos, amb la relació de tots els geganters documentats i tots els que han fet ballar els nanos. Una fixa tècnica de les dues parelles de gegants i dels vuit nanos centenaris i els dotze contemporanis. Llavors, s’acaba amb un fons documental, bibliografies i hemerografies, i després hi ha un apartat de recursos audiovisuals amb uns codis QR en què es poden veure balls dels gegants i nanos des del 1981. També hi ha un darrer QR obert en què l’associació penjarà nous vídeos quan es vagin fent balls de les festes majors. Des d’aquí, vull agrair també la col·laboració de tota la gent per tirar endavant aquest llibre. M’han cedit moltes fotos, he fet moltes entrevistes per tema d’identificació d’imatges, punts concrets, documentació.

Surt alguna anècdota en el llibre?
Moltes. Una va ser quan amb motiu dels 75 anys del RCD Espanyol es va anar a l’acte i al camp hi havia molts gegants (els nostres i d’altres colles convidades). Es va anar a dinar i es va girar un fort vent que va fer caure tots els gegants menys els de Montblanc.

També, fa anys, quan es feien processons cap a la Serra, els Gegants es quedaven a Sant Marçal i no traspassaven el portalet de la Serra, perquè com que eren majestuosos no s’havien d’acotxar o passar ajaguts a la Serra, i es quedaven allà a l’espera que tornés la processó. Es va decidir enderrocar el portalet de la Serra, amb vista que els gegants no passarien per allà. El portalet no s’acabaria enderrocant fins al 1931, que era quan se celebraven els 50 anys de la Serra, i el van enderrocar perquè pogués passar la Mare de Déu amb el carro.

Què representen, per a Montblanc, els gegants i nanos?
Són uns dels símbols de Montblanc. Els gegants són estimats per tothom. Les ballades dels gegants i amb l’Amparito Roca són el moment culminant de qualsevol festa. Són un símbol d’identitat i d’unitat. Hi ha llocs on els gegants vells estan desats en museus o a la casa de la vila. Aquí es van fer les rèpliques perquè sortissin fora de Montblanc i els gegants històrics sortissin només per Corpus, la festa major i les fires de Sant Maties.