Parlem amb Josep Andreu, que fa poques setmanes, durant la festa major, va
publicar el seu primer llibre, una guia sobre Montblanc.

Com neix la idea de fer una guia de Montblanc?
L’any 1996, quan eren festes extraordinàries i era regidor, vaig fer un llibret després de les festes del 700 aniversari de la fundació del monestir de la Serra i la vinguda de la Mare de Déu. Per diverses raons es va quedar en una calaixera a casa. Durant aquests anys he anat llegint totes les guies de Catalunya i sempre deia que, quan tingués temps, m’hi posaria i la faria més completa. L’estiu passat, que vaig deixar de ser alcalde, vaig pensar que si no la feia ara no la faria mai. I així vaig començar.

Com ha estat el treball de recerca?
La veritat és que ha estat molt divertit i enriquidor perquè em va obligar a tornar a tot el paisatge de muntanya, que és el primer capítol, a llocs alguns dels quals feia inclús 50 anys que no hi anava, com per exemple el Racó de l’Hospital, o d’altres com els Cogullons, que devia fer 30 anys que tampoc hi anava. La guia m’ha obligat a retrobar-me amb les muntanyes i excursions del meu escoltisme i amb el pas pel Club Excursionista de Montblanc i pel grup d’espeleologia. M’ha agradat tant que, baixant del mas d’en Llort, vaig entrar al mas d’en Soler i després de pensar-hi i tornar-hi i consultar-ho amb la família el vaig comprar.

Què hi podem trobar, en el llibre?
Primer de tot hi ha una descripció de les muntanyes. Després, una descripció de les vinyes i del sembrat de la Terra Baixa. Seguidament, en un altre cercle hi trobem les hortes i molins. Entre els que són fariners i d’altres per a usos hidràulics, sense comptar els del Brugent, he comptabilitzat 31 molins hidràulics i 15 hortes. Devem ser, en molins, la població catalana amb més elements hidràulics de llarg.

A partir d’aquí, hi ha una descripció més urbana. Seguidament, els barris o elements medievals de fora muralla (Sant Francesc, Raval o Pont Vell) i també un element modernista fora muralla que és el Sindicat de Vinyaters. Després hi ha la descripció de la muralla. Del Portal de Bové al Castlà, ho he fet per l’interior i després sortim a Palau del Castlà i fem muralla de Sant Francesc fins portal de Sant Jordi. Llavors, explico en aquest capítol els mètodes constructius perquè són diversos, i també els diversos períodes que té la muralla i els esdeveniments que hi ha hagut, sobretot l’entrada el 1652 per part de les tropes castellanes comandades pel comandant Plavichini, que després de dotze anys aconsegueixen entrar a Montblanc i volen amb pólvora part de l’església de Santa Maria, tiren diversos trams de la muralla i escapcen torres que després es refan de forma més senzilla per la guerra dels Segadors. Finalment, entrem al nucli de Montblanc pel portal de Sant Francesc i fem els principals carrers del cos emmurallat fins a acabar a la plaça Major, fent una descripció arquitectònica, nomenant els diversos palaus, l’antic i el nou ajuntament, i també la descripció tant de la festa de Sant Jordi, que té epicentre a la plaça, com de la festa major i tot el seguici montblanquí, per acabar amb els gegants i nanos. Per acabar, anem cap a la serra, el santuari, en què es descriu el monestir i també faig una reflexió (que he volgut guardar de l’original del 1996). He fet una síntesi del que és el montblanquinisme i el seu lligam amb el santuari de la Serra.

Com descriuria la guia?
És una guia descriptiva i paisatgística. Sí que hi ha anècdotes, explicacions o algun personatge, i també és una guia que està pensada per als visitants i turistes, però sobretot per augmentar l’autoestima dels montblanquins i montblanquines per la nostra Vila Ducal. Crec que s’ha anat guanyant autoestima, però no la suficient. No ens estimem ni veiem les muntanyes i el patrimoni com ho hem de fer, perquè ens alaven més els de fora que nosaltres, que ho veiem cada dia, i per això no li donem la importància que té.

Com descriuria el paisatge de Montblanc i el seu entorn?
Hi ha dos valors. Un és el paisatge. El que ha de ser el futur parc natural de les muntanyes de Prades i el que ens pertoca, és d’una bellesa intrínseca. Paratges com la Taula dels Quatre Termes, o el mas d’en Llort, o la Vall, que si estiguessin en altres comarques serien molt més anomenats. La Vall i la seva geologia em tenen el cor robat. Després, l’altre element és arquitectònic, amb la vila medieval de Montblanc, que és de summa importància, però que estem a mig restaurar. Un se’n va a Carcassona, Morella o Àvila i estan totes restaurades. Només n’estan fent promoció perquè fa anys que es va cloure la restauració. Un dia, encara que hi ha qui diu que no s’ha de gastar en patrimoni, un dia es veurà Montblanc restaurat.

Té pensat fer més llibres?
Sí. Voldria fer, i m’he proposat per a enguany, per tal de presentar-ho per la pròxima festa major, una guia de la Conca de Barberà estricta. El tarannà de la Baixa Segarra no el domino. Serà una guia complementària de la de Montblanc, una mica com va fer Palau i Dolcet l’any 1930.

Per últim, on es pot adquirir el llibre?
Tant a les llibreries de Montblanc com també al Museu Comarcal de la Conca de Barberà.