D’on sorgeix la idea de fer un llibre per explicar la vida de Ramon Corbella i Llobet?
Sabíem que enguany es complia el centenari de la seva mort, però un any abans, és a dir el 2023, dues persones coneixedores d’aquest il·lustre vallfogoní i conscients que es mereixia mantenir-ne viva la memòria, ens plantejaren què podien fer i de seguida vam convenir que el millor era posar-se en contacte amb una institució cultural, i per proximitat territorial i coneixença va ser l’Associació Cultural Baixa Segarra de Santa Coloma Queralt. Aquesta de seguida es va fer ressò de la importància d’aprofitar l’avinentesa del centenari per difondre la seva coneixença entre les noves generacions, i això implicava revisar i publicar la seva biografia.

Qui era en Ramon Corbella i Llobet, de qui enguany es compleixen 100 anys de la seva mort?Pensem que va ser un personatge singular, fill d’una família humil de Vallfogona de Riucorb que inicià la carrera eclesiàstica al Seminari de Vic quan tenia només 15 anys, tot fent els viatges a peu des de Vallfogona. Als 25 anys interromp els estudis en esclatar la tercera guerra civil carlina i s’allista a les tropes de don Carles. Va fer una carrera militar fulgurant, ascendint gradualment fins a comandant, i va guanyar un munt de condecoracions i tota classe d’elogis per la seva valentia i dots d’estratega.

Es pot dir que era una persona polifacètica?
Sí, efectivament, perquè quan semblava que la vocació religiosa havia quedat enrere, tenint una relació amorosa, a punt de casar-se i havent-se exiliat a Cuba, aconsegueix l’amnistia alfonsina, retorna a Catalunya, reprèn els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic, s’ordena, i a partir d’aquí es pot dir que ja no deixaria la Seu vigatana. Si la carrera militar va ser fulgurant, l’eclesiàstica no va ser menys brillant, com a secretari particular dels bisbes Colomer, Morgades i Torras i Bages, que el proposà per a una canongia pontifícia. Però a més a més, destacà per la seva faceta humanista, d’historiador, arqueòleg, divulgador fins i tot poeta i altruista.

Com és la tasca de fer un llibre en què participen fins a 15 autors?
Complexa per la diversitat de perfils de coneixements. Des de l’ACBS, vam tenir clar que havíem de cercar els millors estudiosos que poguessin abordar i aportar el millor de cadascuna de les facetes o etapes biogràfiques d’en Ramon Corbella. En aquest sentit, Lluís Ferran Toledano s’ha encarregat d’aprofundir en la vessant carlina; Àlvar Valls, de la relació amb Jacint Verdaguer; Eduard Puigventós, de l’exili a Guanabacoa (Cuba); Albert Rossich, del rol divulgador del Rector de Vallfogona; Antoni Pladevall, de la informació que aconseguí sobre els bandolers Rocaguinarda i Serrallonga; M. Josep Estanyol, de la publicació de l’aljama dels jueus de Vic; Josep M. Marimon, dels goigs que compongué de Sant Ramon Nonat; Antònia Martí, de l’entorn familiar, i jo mateix, de la contribució al coneixement històric de la vila i comanda de Vallfogona de Riucorb. A més, el bisbe Romà Casanova de Vic i Mn. Miserachs de Roma han escrit respectivament uns magnífics pòrtics i epíleg.

Per què és important, per als pobles petits com Vallfogona, recordar aquelles persones que han marcat d’una manera o altra?
Malgrat les dimensions petites i humils de Vallfogona, això no impedeix que de tant en tant pugui en despuntar algun fill, i en Ramon Corbella n’és. Les seves aportacions clerical, històrica i cultural són indiscutibles, i per tant és un honor per als vallfogonins, i en general hauríem de sentir-nos orgullosos de constatar com dels petits pobles també poden sortir personatges que han contribuït a engrandir aquest nostre país petit. Malauradament, no som propensos als reconeixements i als homenatges, per això, quan es presenta l’ocasió, tenim el deure de fer-ho i mantenir vives les seves memòries.

Com va passar de seminarista a comandant carlista?
És difícil saber exactament quin motiu el va portar a fer aquest gran pas o canvi en la seva vida. Una de les raons pot ser el seu compromís per les causes i drets de l’Església enfront de les polítiques incertes del liberalisme, i també el seu caràcter idealista i valent acompanyat d’un fort físic. Això no obstant, va demostrar una gran coherència en mantenir-se fidel a aquests ideals en reprendre la carrera eclesiàstica després de l’exili.

Seminarista, militar i també historiador. Què se’n pot destacar, d’aquesta faceta?
Cadascun d’aquests aspectes són dignes de destacar. Efectivament com a militar, i ja no diguem com a seminarista i clergue al servei de tres bisbes consecutius fins a aconseguir una canongia, però també el seu llegat d’historiador és vital. Gràcies a ell coneixem la rica història de Vallfogona, atès que els arxius parroquials i de la universitat van destruir-se o desaparèixer en part quan la guerra del 36, però alhora destacà en moltes altres accions com en la recol·lecció d’obres d’art abandonades pels diferents pobles del bisbat que formaren les bases de l’actual Museu Episcopal de Vic, o la seva participació delegada de l’alcalde de Barcelona Rius i Taulet en l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, la creació i manteniment altruista d’una escola per a nenes a la mateixa Vallfogona, o el fet d’esdevenir acadèmic de les Bones Lletres, demostren que va ser un home polièdric.

Quin paper va tenir en la divulgació de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona?Segons manifesta Albert Rossich, insigne coneixedor del mític poeta del barroc català, la publicació de Ramon Corbella sobre l’esmentat poeta va representar un salt qualitatiu molt important en el seu coneixement, va poder aprofundir en la biografia del cèlebre rector. Penseu que encara va poder consultar la documentació existent a la parròquia i ja va apuntar la negativa de l’autenticitat de moltes poesies obscenes que se li van atribuir a Garcia, per tant, el seu paper ens atrevim a dir que fou decisiu en la divulgació i coneixement del famós Rector de Vallfogona.