Expliqui’ns, per què es va embrancar en un llibre sobre la guerra del Rif?
L’historiador Josep M. Vallès em va parlar d’unes cartes que estava transcrivint de l’avi de la Dolors Sabaté. Vallès me les va fer arribar amb el permís de la Dolors. Es tractava de 36 cartes que va escriure Joan Sabaté des d’Àfrica, on va participar en la guerra del Rif durant els anys 1921 i 1922. A partir d’aquí em va picar la curiositat i, juntament amb la Dolors, vam començar a buscar informació.

Una part del llibre es basa en les cartes de l’espluguí Joan Sabaté. Com va aconseguir aquestes cartes?
La Dolors em va cedir les cartes i em va dir “fes-ne el que vulguis”, després de comentar-li que es podia fer un llibre. Les cartes estan molt ben conservades, només una mica esgrogueïdes pel pas del temps. La cal·ligrafia del Joan era excel·lent, fet que les fa molt entenedores.

El llibre es divideix en tres parts. Ens pot resumir de què consta cadascuna?
Efectivament, són tres parts. La primera és una ressenya històrica sobre la guerra del Marroc o també anomenada guerra del Rif, que amb intervals es va produir des de 1907 fins a 1956, quan el Marroc va ser un protectorat espanyol i va patir el 1921 el desastre d’Annual, que va ser estudiat en l’Expedient Picasso.

La segona conté trenta-sis cartes que va escriure Joan Sabaté quan estava al Marroc com a soldat i que van des de l’agost de 1921 fins al maig de 1922. El soldat, de vint anys, va participar en el que es deia la reconquesta del Kert.

La tercera està formada per un total de vint-i-sis relats ficticis de curta durada que estan basats en fets reals i en què, per les dates i els indrets, hi podria haver participat el nostre protagonista, Joan Sabaté.

El seu darrer llibre, ‘Les cartes del celler’, tractava de cartes fictícies que perfectament podrien ser reals. En la tercera part del llibre ‘El gemec silenciat’ també fa servir aquest recurs. Per quin motiu?
Les cartes del celler és una novel·la curta i totalment fictícia que té com a protagonistes unes cartes. En El gemec silenciat ens trobem amb unes cartes centenàries que són reals i que les he volgut fer més visibles amb uns relats ficticis.

L’epistolari ha tingut molta transcendència al llarg de la història, en les cartes hi havia sentiments, emocions i desitjos. Sempre m’ha captivat el fet de rebre una carta i assabentar-me de coses. Llastimosament, amb les noves tecnologies això s’ha perdut.

Per què va escollir ‘El gemec silenciat’ com a títol del llibre?
Perquè un gemec és una exclamació en el plor i en el dolor i que surt de forma espontània, no es pot reprimir. Els homes que van anar a la guerra del Rif ni tan sols podien gemegar, molts d’ells van callar per sempre el que van viure.

El protagonista del llibre és l’espluguí Joan Sabaté. És un llibre, en certa manera, d’homenatge a la seva figura?
L’espluguí Joan Sabaté és el protagonista i en aquest llibre se li fa l’homenatge que li pertoca, no sols a ell, sinó també a tots els joves que van anar a una guerra que només va servir per defensar el patriotisme colonial. Molts d’aquells soldats van morir i van ser abandonats en terres africanes. La memòria històrica també ha de ser present en uns fets com aquests.

Per a qui desconegui la guerra del Rif que va tenir lloc al Marroc fa 103 anys, què li explicaria?
Va ser una guerra molt llarga i molt complexa que es va esdevenir quan Espanya tenia el protectorat del Marroc. Els anys més bèl·lics van anar de 1909 a 1927, anys en què hi va haver diversos enfrontaments entre els rifenys, habitants de la zona del Rif, i els espanyols. Espanya va patir dues grans derrotes, la del “Barranco del Lobo” el 1909 i la d’Annual el 1921. La mort de nombrosos soldats i la descoordinació dels comandaments va indignar la majoria d’espanyols.

Vostè ha publicat més d’una quinzena de llibres al llarg de la seva vida des del primer, que va publicar el 2008. Ja té al cap el següent llibre?
Amb aquest, seran disset llibres publicats. Tinc dos llibres acabats que estan a l’editorial pendents de publicació i estic treballant en un tercer llibre que tracta d’un assassinat real que es va produir el Dijous Sant de 1904.

Per acabar. A part de la presentació al Museu Terra de l’Espluga, té programada alguna presentació més? I on es pot adquirir el llibre?
La pròxima presentació la faré a Montblanc el dissabte 14 de desembre al Museu Comarcal, i programarem entre cinc i deu presentacions per a l’any 2025.

El llibre es podrà adquirir a la mateixa editorial, Terra Ignota Edicions, o a les llibreries.