El dilluns 13 de gener es commemorava el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió, un trastorn que incideix significativament en les taxes de mortalitat a nivell mundial. Impacta persones de totes les edats, però són els adolescents i les persones adultes més grans els grups més afectats.
Parlem sobre aquest trastorn i també sobre l’ansietat amb l’espluguí Adrià Cabestany, psicòleg sanitari.

Com podem identificar una persona que té depressió?
En un exemple, si hi ha la pèrdua d’un familiar és habitual que hi hagi tristesa durant un temps, que pot anar de setmanes a alguns mesos. La depressió apareix quan aquests trets segueixen al llarg del temps.

Més que una llista de símptomes, crec que el més important és estar atent i observar si la persona realment està gaudint o veus que està patint.

Què és el primer que hem de fer si detectem que tenim depressió o que la té algú del nostre voltant?
Si veus algú que pateix, pot ser tan fàcil com llegir entre línies i, si hi ha confiança, preguntar-li “estàs trist, oi?”. Si la teva sospita és certa, sentiràs un sí acompanyat de llàgrimes als ulls.

I què és el que no hem de fer?
Ignorar la persona, deixar de preguntar, minimitzar el problema, jutjar o culpar la persona o bé pressionar perquè faci això o allò.

I l’ansietat, com sorgeix i s’identifica?
L’ansietat passa quan demanem més a la ment del que ens vol donar. Si algú et llança una pilota, segurament la pots agafar. Però si te’n llancen cinc a la vegada, et saturaràs. El mateix passa a la ment. Quan tens un pensament, el pots gestionar. Ara, quan tens moltes preocupacions i inquietuds, acostuma a aparèixer l’ansietat.

Com la podem combatre?
Fer una teràpia adequada pot ajudar a no barallar-se tant amb l’ansietat. El risc és que moltes persones volen que l’ansietat els desaparegui i això fa que tot empitjori més. Relaxar-se pot ser el que un vol, però intentar-ho és una cosa i aconseguir-ho és una altra. Per tant, el meu consell en cas d’ansietat és fer una vida tan saludable com sigui possible i buscar algun professional de psicologia que ajudi a conviure-hi. No intentar fer-la desaparèixer, ja que no depèn d’un mateix que marxi.

L’ansietat pot portar a la depressió, i viceversa?

Sí, l’ansietat i la depressió sovint van de la mà. Simplificant, estar preocupats tota l’estona ens pot portar a veure-ho tot negatiu. Estar veient-ho tot negatiu pot portar a posar-se nerviós.

Per què cada cop hi ha més persones que pateixen problemes de salut mental?
Segons la meva opinió, el model sanitari actual en té bastant responsabilitat. S’entenen la depressió i l’ansietat com una malaltia. En alguns casos, la minoria, estic d’acord que pot servir el diagnòstic i un enfocament 100% mèdic. Però el que és segur és que, en la gran majoria de casos, si ho enfoquem com una malaltia, és més difícil de fer els canvis que ajuden a sentir-se millor. Ho veig cada dia a consulta: a les persones que ho viuen com una malaltia els és més difícil de canviar, i als que ho veuen com una situació que cal intentar reconduir, més fàcil. És un matís subtil, però ajuda molt que la persona millori.

Dit això, les xarxes socials no ajuden a millorar la nostra salut mental. Ara bé, el fet que cada vegada es parli més de psicologia, com en el vostre cas publicant aquesta entrevista, fa que més persones siguin conscients que és possible canviar.

Quins són els principals riscos de l’ansietat i la depressió?
Un exercici que sempre faig en la primera consulta és el següent: “Si segueixes així, com anirà la teva vida?”. El resultat segurament que no et sorprendrà.

Quasi tothom s’adona que si segueixen fent el que estan fent, tenen molt a perdre. Imagina’t algú que fa dies que no surt al carrer o que fa setmanes que no queda amb els seus amics. Els riscos poden ser catastròfics. Per això, quan sents que t’estàs desviant, és important parlar amb algú que t’ajudi a canviar la direcció que està prenent la teva vida.

Quina és la influència dels neurotransmissors en la depressió i l’ansietat?
Els neurotransmissors són substàncies químiques que transmeten senyals entre les neurones del cervell. Desequilibris en neurotransmissors com la serotonina, la dopamina i la noradrenalina estan implicats en la depressió i l’ansietat.

Si he estat diagnosticat amb depressió o ansietat, com ho he d’afrontar?
Animaria a seguir el tractament que t’han recomanat, però, com he dit fa una estona, l’important no és el diagnòstic. L’important és què vols fer tu a la teva vida i que facis tot el possible per aconseguir-ho. Moltes coses no les podrem aconseguir mai, però és caminant que es fa el camí. Segur que t’ha passat: alguna vegada has pensat que no arribaries a un determinat destí i, tot i pensar que no podries, ho has aconseguit. Per tant, el meu consell és que segueixis el tractament que t’han donat amb el diagnòstic, però que provis de fer psicologia que t’ajudi a apropar-te a la vida que vols tenir.

Un dels problemes principals per a qui pateix un trastorn mental és l’estigmatització?
Sí, per això tampoc recomano que ningú faci bandera d’un trastorn. Si has rebut un diagnòstic, t’encoratjo que facis el que puguis per portar la situació tan bé com puguis. Les coses com són: la societat d’avui en dia no premia les persones que estan patint, per tant, t’animo a buscar suport entre les persones de la teva confiança i fer el màxim per portar la situació el millor possible.

Consulta el web d’Adrià Cabestany aquí.