L’historiador de l’art sarralenc ens parla en aquesta entrevista de les seves col·laboracions en mitjans i de la seva passió pel món de l’art.

Actualment et podem veure cada divendres a la tarda com a col·laborador en el programa ‘L’altaveu’. Explica’ns, què s’hi diu a la teva secció?
Bàsicament ens dediquem a fer difusió i prescripció cultural, patrimonial i històrica. Podem tractar des d’unes bombes trobades en una masia de l’Alt Camp a uns robatoris d’art o la venda de castells i altres edificis protegits. Al mateix temps també dediquem temps a la cultura popular de casa nostra, des de Sant Antoni a les festes de Nadal, o a comentaris sobre nous museus i espais culturals del país. La veritat és que és una secció molt transversal i en què volem despertar la curiositat de l’espectador.

Veiem que, sempre que pots, fas notar que ets de Sarral i aportes alguna dada de la comarca. És així?
Més que la comarca, que també, intento incloure sempre elements de Sarral i del Camp de Tarragona. Ens uneixen les mateixes coses a un de Sarral, l’Espluga, el Pla i Mont-roig, més que no ens poden separar. Fins i tot, en el programa anomeno, de conya, l’eix del mal tarragoní o de persones tarragonitzades. De casa nostra hi ha la Danae Boronat, l’Evelyn Segura, en Guillem Ramon Salvat... i gent que no és del Camp o de Sarral i ho semblen, com en Marco Chiazza. També més gent de la Conca darrere les càmeres i una relació especial amb Solivella.

Parla’ns de com està sent aquesta experiència en el món de la televisió.
Molt, molt i molt enriquidora. Intento aprendre de tot i de tothom. No és la meva primera experiència a la televisió, però sí la primera a aquest nivell de col·laboració setmanal i en directe, que imposa moltíssim. Però realment l’equip de RTVE Catalunya i la productora són extremadament professionals i bons. Ens acompanyen en tot moment, ens escolten i ens deixen participar i col·laborar en tot allò que fa falta. El primer dia, el pas per maquillatge, per la sala d’invitats o només per la porta de RTVE Sant Cugat és impressionat. Ara que ja portem uns mesos, hem guanyat confiança i ens coneixem molt més, l’experiència és molt, molt i molt bona.

D’altra banda, també col·labores en un programa a Ràdio 4.
Com a la tele, l’equip del Xavifòrnia és espectacular. A la ràdio no et maquillen o t’ajusten la roba, però la qualitat dels continguts i el nivell d’exigència és el mateix, estem a la ràdio pública!

Amb en Xavi Martínez i la Rosa de Diego també tractem temes d’història, repassant safaretjos i salsejos històrics de catalanes i catalans universals. També gent de la Conca i del Camp!

En quins altres projectes et mous?
Ara mateix estic col·laborant amb altres mitjans de comunicació a nivell nacional, a més de treballar en diversos projectes de museus, centres patrimonials i altres espais culturals. També elements més concrets com ser jurat al III Premi Renart del Gremi de Revenedors de Barcelona o participar en diversos fòrums i trobades de professionals.

I tornant a la teva estima per Sarral, sovint hi fas visites guiades, per exemple. Què és el que més t’agrada d’aquestes activitats divulgatives al teu poble? Quina resposta hi veus?
De la mateixa forma que m’agrada divulgar la cultura del país, també m’encanta fer-ho de Sarral, Santa Coloma de Queralt, Forès, Vimbodí i Poblet... Al cap i a la fi, per als historiadors de l’art, museòlegs i gent del món de la cultura en general no té sentit treballar només per a nosaltres. Sense explicar, narrar, mostrar o exposar el que trobem i investiguem, la nostra feina no té cap força. Els sarralencs, i les persones de qualsevol poble, vila o ciutat, tenen dret a conèixer la seva història. Així encara podem estimar més allò nostre.

Ara tirem anys enrere. Quan i com va ser que vas veure que la teva vocació era el món de la història de l’art?
L’àvia de Santa Coloma tenia molt bon gust per aquelles coses d’abans... així que segurament això em ve de casa. Un dels primers records artístics el tinc d’una visita a la Casa Navàs de Reus, que vam visitar quan encara era una residència privada i la família hi tenia uns grans gossos per allà tombant. Les altres ja són de més gran, en diversos tallers d’artistes d’amics de la família: Marcel·lí Giné, Palau Ferré, Lluís Pessa, Puig Torné..., i d’aquí fins avui en dia.

T’imaginaves que aquest món et portés on t’ha portat?
Òbviament, no! És molt difícil dedicar-se al món de la història de l’art fora dels museus o l’acadèmia, amb qui treballem junts molts cops. Però treballar amb un peu a cada banda m’agrada molt.

Què és el que més t’apassiona de l’art? Sempre hi ha coses a descobrir i aprendre, no?
Aprendre sempre de tot i de tothom és una necessitat vital! L’art és l’excusa per intentar crear un calaix —com el Calaix de sastre del baró de Maldà— per intentar organitzar-ho i poder tocar una mica de tot.

Per acabar, en una llista de peces o elements artístics preferits, quin o quins anirien en primer lloc, si parlem de Sarral, de Catalunya o d’arreu?
Qualsevol que estigui fet amb alabastre de Sarral, sigui a Sarral, a Catalunya o arreu del món!