Lluís Llach, president de l’Assemblea Nacional de Catalunya, va atendre Nova Conca a Montblanc abans de la xerrada “Renovem-nos”, un cicle que l’ANC està realitzant arreu del país.

Quin propòsit té el cicle de trobades participatives que l’ANC està realitzant arreu del territori?
El mateix títol ho explica: “Reactivem-nos”. Entenem que, tal com està el país, la gent està cansada, emprenyada, desil·lusionada. Ens hi hem de posar, perquè si no és possible que el país se’ns quedi a les mans. Per això anem a tots els pobles, viles i ciutats a dir a la gent que ens vulgui escoltar que ningú defensarà com nosaltres el país.

L’Assemblea ha perdut 10.000 socis des del 2019. A què ho atribueixen?
A la desil·lusió de la gent. Primer, la repressió ha desunit molt, després la desunió dels partits ha tingut conseqüències bestials, i en veure que al Parlament de Catalunya amb majoria independentista no s’aconsegueix res, sinó al revés, que es va perdent, la gent es desencanta. Aquestes activitats que fem són per dir que, si nosaltres no hi som, ningú defensarà la nostra manera de ser, de parlar, de tenir salut, educació.

Com volen revertir aquesta situació?
Sobretot, el que volem és que la gent entengui el preu de ser dependents d’Espanya. La gent jove se n’ha d’anar del país perquè no troba feina? És perquè som dependents d’Espanya i ens roben cada any 22.000 milions. Al CAP ens atenen en 10 minuts perquè no hi ha temps per atendre’ns més. A les escoles, els mestres van de bòlit... I a més a més, malgrat els governs independentistes durant set anys, i ara no parlem amb el senyor Illa, tot se’n va a parir panteres.

Fa pocs dies van aprovar el nou full de ruta. En què consisteix?
El full de ruta és un imaginar el millor que podem fer per tenir la independència el més aviat possible. No vol dir que el full de ruta sigui el que passarà sinó que hi analitzem com està el país. Si els partits independentistes fan, si les entitats i la ciutadania (aquells 2 milions de persones que van votar l’-1-O encara creuen en la democràcia i en les llibertats del país) fan, ho assolirem. Això és el full de ruta.

Parlen d’un nou embat amb l’estat espanyol per aconseguir la independència. Quins són els passos per aconseguir-ho?
Primer, lluitar perquè el país vagi recuperant els paràmetres nacionals de convivència. Les maneres de viure que ens permeten dir que som una nació, com per exemple la llengua, la cultura, la sanitat, la manera d’organitzar-nos, però també les infraestructures. Som la cinquena potència econòmica d’Europa i no tenim ni trens per anar a treballar. Tot això ho hem de recuperar, però no per fer autonomisme polític sinó per fer la independència. Hi ha partits que diuen que lluiten per això però per quedar-s’hi. Nosaltres no lluitem per això perquè només una nació forta pot ser independent, i l’hem d’enfortir, per ser independents.

Després d’un procés per culminar la independència que no es va tirar endavant, i que va deixar líders polítics empresonats o a l’exili i milers de ciutadans encausats, quin és el camí per tornar a engegar un procés d’independència i que no es repeteixi el que ja va passar?
Aprendre la lliçó. El procés no s’ha acabat. Hi ha hagut una gran pujada i ara hi ha la gran baixada. Un dia tornarem a pujar i confio que l’ANC hi ajudarà. El que hem de fer és sobretot aplicar els aprenentatges del que ha passat. Saber que l’Estat juga molt fort, saber que nosaltres no podem anar dividits, saber que la societat, si els polítics no fan el que demanem, hem de desobeir. Què hauria passat si haguéssim desobeït el 3 d’octubre del 2017? O el 27 d’octubre? Aleshores, hem d’aplicar els aprenentatges del passat per no tornar a repetir els errors. Crec que els hem d’aplicar tant els polítics com la societat. La societat no ha de tenir una fe cega en els polítics, sinó que ha de ser un actor vigilant de la política.

Com es pot aconseguir novament que la societat torni a mobilitzar-se?
És el gran secret. El que dic no és gaire amable. Si ens quedem asseguts ningú ens salvarà i el país se n’anirà a la merda. Per tant, amb això de dir “ja m’avisaran quan vagin de debò” potser ja no hi arribarem perquè sigui possible. O ens mobilitzem de seguida o ens estan guanyant la partida.

En la presentació del nou full de ruta de l’ANC va apuntar que l’independentisme necessita renovar lideratges. Per què?
Perquè davant de nous embats i noves situacions, seria millor tenir noves cares. El fet que jo estigui de president de l’ANC és una circumstància no gaire bona perquè hauria de ser gent jove, amb idees noves, amb noves maneres de lluita. Crec que l’independentisme necessita canviar les formes i les idees i substituir-nos.