Parlem amb l’escultora Ester Ramón del seu projecte Entre Mans i que es va inaugurar el passat divendres l’exposició a la sala Sant Miquel de Montblanc.

Què és Entre Mans?
Entre Mans és un projecte col·laboratiu artístic que he ideat i dirigit a Montblanc, amb la participació de més de 80 persones. Entre elles, vint adults amb discapacitat intel·lectual d’APRODISCA i cinquanta infants de 6è de primària de l’Escola Les Muralles.

Els resultats s’exposen a Sala Sant Miquel de Montblanc del 7 al 23 de març.

Quins són els plantejaments d’aquest projecte, com l’has concebut?
El projecte, gestat des del 2023, es basa en la inclusió, la diversitat, la sostenibilitat i el poder transformador de l’art. Per garantir-ne l’èxit, s’ha prioritzat la flexibilitat, l’accessibilitat, una comunicació clara, l’optimització de recursos i el suport de professionals qualificats. Vull expressar el meu més sincer agraïment als monitors d’APRODISCA i als tutors de l’Escola Les Muralles per la seva inestimable implicació i dedicació, i especialment a la Núria Domènech i la Mari Vallès, responsables d’ambdues entitats, respectivament.

També vull fer una menció especial a la meva germana, Roser Ramón, i al meu marit, Josep Maria Cabestany, que han estat pilars fonamentals en la realització d’aquest projecte.

Has tingut alguna ajuda econòmica o d’altres experts?
Sí, projectes d’aquesta envergadura requereixen finançament i també col·laboració multidisciplinària. En aquest cas, la Fundació Martí l’Humà Tot Conca ha aportat el 70% del pressupost total, mentre que la Diputació de Tarragona ha finançat la resta. A més, amb aquests mitjans, he tingut la possibilitat de tenir un equip d’experts de primer nivell com ara l’escultor terrassenc Joan Ignasi Ros, artista mediambiental, el fotògraf montblanquí Roger Griñó, encarregat de la crònica visual del projecte, i el dissenyador gràfic montblanquí Isaac Ballesté, responsable del disseny del catàleg.

Pot l’art trencar barreres i transformar la comunitat?
L’art cohesiona, fomenta el canvi social i inculca valors com l’amor per la natura. A Entre Mans, ha servit com a eina d’expressió universal, superant barreres i creant vincles, donant lloc a un llegat artístic i social perdurable. En aquest projecte he aplicat metodologies innovadores.

Quines han estat les metodologies emprades?
El projecte s’ha desenvolupat en quatre fases. En primer lloc, es va fomentar la connexió entre els participants amb una sortida al camp per estimular la creació de vincles afectius, la creativitat i el respecte per la natura. A la segona fase, es van fer deu sessions de dues hores a APRODISCA, treballant un disseny meu on les mans i el cor evoquen la solidaritat, l’acompanyament, la força que neix del treball conjunt i l’estima. La tercera fase va implicar retocs tècnics que vaig realitzar previs a l’engalbat, patinat, transport i cocció. Finalment, vaig seleccionar el material visual per al muntatge de l’exposició i vaig assegurar-me’n de la qualitat i coherència dels continguts del catàleg.

El resultat és un mural escultòric de baix relleu de 2x3 metres, amb 100 peces treballades per parelles, formades per un infant i un adult d’APRODISCA, durant deu sessions d’unes dues hores, així com una col·lecció d’obres en diversos materials sorgides de les activitats. A més, el projecte inclou una crònica visual i un catàleg que en recullen l’essència i el procés creatiu.

Què es farà amb el mural escultòric d’Entre Mans?
Com a autora del projecte, he planificat un recorregut expositiu per diversos centres d’art abans que el mural s’instal·li definitivament a APRODISCA Montblanc. La primera parada serà al meu espai expositiu a Montblanc, seguida d’una exposició a la Sala Muncunill de Terrassa, mentre continuo negociant amb altres espais. Cada mostra serà una oportunitat per sensibilitzar el públic, despertar emocions i reivindicar l’art com a motor de transformació social.

Els resultats han sigut els esperats, quins aspectes destacaries?
Aquest projecte ha superat les expectatives amb escreix, fomentant l’empatia, trencant barreres i creant vincles entre infants i persones amb diversitat funcional. A través de l’art, han après a respectar-se, escoltar-se i expressar-se des de l’ànima. Més enllà del treball manual, l’experiència ha reforçat l’autoestima, la confiança i el sentiment de pertinença. Ha estat un exemple de com els espais inclusius poden transformar la comunitat i inspirar noves iniciatives per construir un món millor.