Parlem amb Albert Anglès, que exposa la seva obra a Pira, al Celler Carles Andreu, fins al 20 d’abril, una mostra que porta per títol “Escletxes”. L’obra de l’Albert és petita, és íntima. És senzilla, no simple. En la mostra d’Albert Anglès s’hi barregen colors, formes i textures per donar vida a un univers relacional on els materials estableixen un diàleg i creen sinergies inesperades. És en aquest procés de manipulació intuïtiva i física on la creativitat de l’Albert es desplega lliurement, en un pla diferent al que està acostumat com a dissenyador gràfic però complementari, això sí, lluny del món digital.

Des de quan vius a la Guàrdia dels Prats?
Ara fa vint anys que hi visc, però el meu vincle amb el poble és molt anterior. A la Guàrdia hi he passat part de la meva infantesa i joventut i hi he viscut molt bons moments. El meu avi hi va néixer, i també els meus dos fills, el Guillem i l’Enric, cosa que fa que aquest lloc sigui molt estimat per a mi.

Què t’agrada d’aquest indret?
M’agraden la tranquil·litat i l’austeritat. Em fascina el paisatge de tota la Conca de Barberà; no me’n canso mai. Caminar pels mateixos camins sempre em mostra alguna cosa diferent. L’important és la mirada.

Com es va gestar aquesta exposició?
El Celler Carles Andreu disposa d’un petit espai expositiu que promouen el Rafel Centelles i la Mariona Andreu. Em van proposar d’exposar-hi i em va encantar la idea. Volia mostrar els meus collages en un entorn més informal i proper. Tot i que la meva obra es pot veure per internet o en revistes i llibres especialitzats, res no es compara amb l’experiència presencial, el contacte directe amb els materials: la mida, la llum, la ressonància, tot això té una importància cabdal.

Què és un collage, d’on ve aquesta paraula?
El terme collage prové del francès coller, que significa “enganxar”. Aquesta tècnica, adoptada a principis del segle XX per artistes com Pablo Picasso i Georges Braque, consisteix a combinar diferents materials sobre una superfície per crear una nova composició. En alguns casos es fusiona amb l’assemblatge, donant als elements una dimensió tridimensional. Però el collage és molt més antic: ja al segle X al Japó, era una tècnica utilitzada per mestres cal·lígrafs per als seus poemes.

Com descriuries les teves peces?
Sempre intento que les meves peces tinguin claredat i senzillesa, emprant els mínims elements i buscant la màxima expressivitat. L’obra ha de sorprendre, en primer lloc a mi mateix. L’atemporalitat, l’atzar i el geni del moment es fusionen: és una immersió. Això sovint ho faig escoltant música que actua com a veritable catalitzadora creativa. Les meves peces són punts de trobada entre l’emoció, el sentit, la bellesa: la vida.

Quina és la importància dels materials?
Els materials que utilitzo provenen majoritàriament del món antròpic i han viscut una altra vida, sovint llarga. M’interessa això: el desgast, la pàtina i la història viscuda dels materials. Però no només del seu pas per la mà de l’home, també la natura hi té un component essencial. I els mateixos materials m’assenyalen el camí: el collage de la vida.

Quins són els teus referents dins el món del collage?
M’inspiren les avantguardes de principis del segle XX, especialment els moviments dadaista i constructivista, amb artistes com Schwitters, Arp o Miró. Actualment, hi ha molts artistes contemporanis que treballen amb el collage i que admiro i segueixo, com Ben McLaughlin.

Ens podries fer cinc cèntims de com crees i què t’agradaria aconseguir amb la teva obra?
El meu objectiu és que cada composició transmeti emoció. Cada tros de paper, cada textura i cada color els utilitzo com un poeta tria les seves paraules per escriure els seus versos. M’interessa més l’abstracció que la figuració, i, especialment, la troballa, que és un misteri poderós.

Us convido a visitar l’obra en directe. Aquest és el meu darrer objectiu quan creo: transmetre de persona a persona!