Goiat acaben de publicar el primer senzill. En aquesta entrevista ens expliquen la creació del grup, l’evolució i el seu estil alternatiu.

En quin moment i com neix el grup Goiat?
Goiat neix un dia d’estiu de l’any 2022, quan alguns de nosaltres, que ja veníem de projectes musicals anteriors, vam trobar-nos amb moltes ganes d’encaixar i tornar a fer música.

Per què vau triar el nom d’un os per al grup?
Goiat, que significa “noi jove” en pallarès, ens agrada pel caràcter i l’agressivitat que emana, tant per la definició de la paraula com per la naturalesa de l’animal i la seva controvertida acceptació social.

Teniu tots, o alguns de vosaltres, un passat musical, no?
Sí, tots hem tocat anteriorment en bandes de diferents estils de música, i això ens va donar inicialment un impuls en les primeres composicions.

Com definiríeu l’estil del grup i les cançons que toqueu i componeu?
Les diferents influències musicals dels components del grup conflueixen en un estil únic i difícil d’etiquetar dins del rock alternatiu. El so de Goiat està marcat pel so del fuzz i el reverb, creant un ambient dens i ideal que juntament amb la lletra explica el missatge que volem transmetre.

I com són els vostres assajos? Compteu amb mitjans i col·laboradors per gravar els vostres temes?
Amb els mitjans i el local de què disposem creiem que ens en sortim prou bé. També de mica en mica hem anat millorant els equips de cada instrument i hem après a treure el millor so amb els mitjans que tenim. L’organització en els assajos és vital per poder treure suc a totes les idees rítmiques i melòdiques que ens van sorgint i acabar creant bones composicions musicals.

El vostre debut va ser a casa, a Santa Coloma de Queralt, l’estiu del 2023. Com ho recordeu?
La veritat és que ho vam viure amb molts nervis, ja que era la primera vegada que ens presentàvem al públic, amb temes propis, amb una aposta musical arriscada i que fuig de l’estil actual de l’escena comercial.

I des d’aleshores, quina evolució ha tingut el grup?
La veritat és que no hem parat de créixer musicalment i també hem hagut d’anar treballant tots els altres aspectes que fan que pugui funcionar el projecte i que ens donen a conèixer: millorant el contingut audiovisual, la presència i la imatge.

Vau tornar a fer concert a Santa Coloma per la festa major del 2024 presentant el primer EP, ‘Asfíxia’. Ara llanceu la cançó ‘Black Flags’.

L’agost de l’any passat vam presentar el primer EP, que no hem pogut produir fins uns mesos després. De fet, aquesta setmana ha sortit publicat el primer senzill i durant les properes setmanes s’aniran publicant els següents que acaben de conformar l’obra.

De què parlen les vostres cançons?
Les lletres van sobre el que més ens preocupa en el moment d’escriure-les. Tenim cançons que parlen de temes globals com ara l’ecologisme, les guerres o l’auge del feixisme, i d’altres que venen d’un lloc més personal i que parlen de les ansietats i pors que tenim.

També tenim alguna cançó una mica més alegre, però són una rara avis dins del repertori de moment.

A poc a poc heu anat ampliant repertori. Veurem àlbum aviat?
En aquest temps hem seguit creant i tenim prou cançons per poder publicar un àlbum. El procés de producció és car i necessitem generar més recursos abans de poder publicar les properes cançons.

I què ens dieu de l’agenda de concerts?
Aquesta setmana hem tocat a Sant Joan de Vilatorrada, amb un repertori propi d’una hora de concert. Tenim algunes dates previstes, però encara no en podem confirmar cap a dia d’avui.

Per acabar, com veieu el panorama musical i dels grups emergents?
En l’escena local, és difícil d’entrar-hi amb música original, ja que sempre s’aposta per grups que fan versions o imitacions de grups internacionals. A més, en l’escena catalana, és difícil entrar en els circuits i agendes dels festivals rellevants, que prefereixen música més popular que no ofèn a ningú, i els estils alternatius com el nostre queden relegats a un públic més reduït.

Per tot això els grups emergents, i sobretot els que fem estils que fugen de la música de masses, tenim poc suport dins l’escena actual i ens és difícil de donar-nos a conèixer i generar recursos per seguir creixent. Per sort, gràcies a les plataformes de distribució també ens podem donar a conèixer al públic internacional i ampliar horitzons.