“És com una finestra al passat, veure tota aquesta documentació”

Carles Roca Coautor del llibre ‘L’escoltisme a Santa Coloma de Queralt. Records i vivències 1960-1984’, que s’ha presentat recentment

“És com una finestra al passat, veure tota aquesta documentació”
“És com una finestra al passat, veure tota aquesta documentació”
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí

Recentment s’ha presentat un llibre sobre la història de l’escoltisme a Santa Coloma de Queralt. Carles Roca, un dels coordinadors i escolta, ens n’explica el perquè i com s’ha tirat endavant aquesta publicació.

Què podem trobar al llibre?
El llibre L’escoltisme a Santa Coloma de Queralt. Records i vivències 1960-1984 és fruit d’una recerca que hem fet diverses persones que havíem anat al cau. Vam veure que si no en fèiem un llibre allò quedaria en l’oblit.

La sorpresa va ser que al començar a moure’ns amb les amistats que havien participat en aquesta activitat vam adonar-nos que la informació era molta. Vam arreplegar vora 850 fotos, vam pensar que podríem recollir moltes vivències i documents i tot plegat ens ha portat a fer aquest llibre, en què es parla des dels inicis de per què va sorgir l’escoltisme a Santa Coloma, com es va implantar, els diferents locals que hi ha hagut, activitats fetes, sortides, campaments, moltes anècdotes i vivències en primera persona.

El cau a Santa Coloma de Queralt hi va ser del 1960 fins al 1984. Aquell últim any el cau va deixar d’existir perquè, tot i que hi havia molta gent que s’hi volia apuntar, hi havia pocs monitors. No és que els monitors del moment no s’estimessin el cau, però anaven a estudiar fora i no podien estar disponibles tots els caps de setmana. Així doncs, no es podia continuar fent. L’últim any que hi va haver cau hi havia un cap i 50 nens i nenes.

Així doncs, heu recopilat molta informació, en el procés d’elaboració del llibre.
Sí, dèiem 850 fotos, i de documents, més d’un centenar, des de les primeres actes fins a relats en primera persona, diaris del campament on s’explicava què es feia dia a dia, què es menjava, quina era la tenda encarregada del dinar, etc. Realment és com una finestra al passat, veure tota aquesta documentació.

Tot aquest projecte de recopilació i posterior edició del llibre servirà perquè aquesta documentació recollida la cedim a l’Associació Cultural Baixa Segarra, que són coeditors del llibre. També la cedim als Minyons Escoltes – Guies Sant Jordi de Catalunya, i el fons de fotografies i documents el cedim a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, perquè es pugui consultar.

D’altra banda, cal dir que s’ha fet un triatge de fotografies significatives que s’han exposat des del dia que vam presentar el llibre, el 5 d’abril, fins al 19 d’abril a la sala dels arcs del castell de Santa Coloma.

Qui sou els autors del llibre?
David Carreras Tarragó, Ramon Oranies Orga, Rosa Llorach Canosa, Teresita Segura Vaquero, Josep Domingo Fontanet i Carles Roca Fontanet som els coordinadors que hem tirat endavant la tasca, però hi ha fins a una quarantena de persones que també hi han treballat, i de fotografies n’han arribat de molta gent.

Quant de temps han estat treballant en aquest llibre?
Vam començar a recollir informació i fotos al setembre-octubre de 2022, quan vam rebre una trucada de mossèn Palacín, que precisament va fer un llibre sobre l’escoltisme. Ens demanava informació del nostre grup, que vam ajudar a crear el de Montblanc al seu dia. Vam adonar-nos que teníem material per fer un, dos o tres llibres. Ens vam entusiasmar i vam posar fil a l’agulla. Teníem el hàndicap que els coordinadors no vivim tots a Santa Coloma, però ens hem anat trobant i reunint.

Hem estat dos anys recopilant informació i el 2024 l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt ens va demanar de fer el pregó de festa major. Allí vam presentar el projecte i va ser com un primer tastet.

Finalment, el llibre el vam presentar al poble el 5 d’abril, un dissabte, el que era el dia d’anar al cau.

I quan tens el llibre a les mans...
És com quan veus una criatura. És una emoció molt gran. Val a dir aquí que tot plegat ha estat gràcies a molta ajuda i moltes col·laboracions. Lingüistes, correctors, l’elaboració de la maqueta, de la portada...

També hem d’agrair el pròleg que ens ha fet Rafel Ribó, síndic de greuges de Catalunya de l’any 2004 al 2022 i antic membre de l’Agrupament Escolta de la Mare de Déu de Montserrat de Barcelona. El pròleg ens va encantar, també va venir a la presentació i va quedar demostrat com viu el llibre i l’escoltisme.

Què significa ser escolta?
L’escoltisme en grans paraules és una escola de valors, una escola de valors que amb el treball diari o setmanal i els campaments ens ensenya a fer país, a ser persona, a ser ecologista i a tenir cura de la natura... Érem un antecessor del moviment pel medi ambient, podríem dir.

Avui ha canviat molt, tot això?
Ara és molt diferent. Abans els caps havien passat tota l’estructura. Jo vaig començar com a llobató. No vaig fer cap curset de primers auxilis ni res... Avui per ser cap cal tenir una titulació, fer cursos, fins i tot el de manipulació d’aliments si has de fer menjar. Demanen tantes coses que et fan passar les ganes. Tot ho fèiem sense cobrar res, ens passàvem l’estiu fent això.

Avui, que tinc més de 60 anys, em trobo gent que recorda quan fèiem el cau. El dissabte era dia de cau i amb el cau ens ho vam patejar tot (cap a Bellprat, la Cirera, Conesa, Vallfogona, les Piles...).

També durant un temps vam fer fins i tot una revista que donàvem als pares, era una escola de país i valors.

Vostè en va ser l’últim cap?
Així és. Vaig ser l’últim cap a Santa Coloma. El 1985 s’hi van apuntar 50 nens i nenes i jo pensava que tindria algú, però no va poder ser. Calia prendre una decisió, no podíem jugar-nos-ho, i tot i que no ens agradava, si no hi havia prou gent no era viable continuar.

Després a Santa Coloma es va crear el que en diem els Nialets. Molts caps són fills de gent que havíem tingut al cau, és com un llegat, però llavors nosaltres anàvem sota el paraigua de l’Església i ara és laic. Nosaltres vam sortir a partir dels agrupaments escoltes d’Igualada. Es va crear una patrulla escolta de nois i després de noies. I el 1969 es van fusionar les agrupacions Cor del Roure i Verge de Bell-lloc.

Ens vol explicar alguna anècdota d’aquells anys?
D’anècdotes n’hi ha moltes. Una de què tinc el record bastant viu va ser un any, el 1982, que vam anar a la zona de Banyoles. Vam sortir d’excursió i quan estàvem al mig del bosc amenaçava tempesta; van començar els llamps i trons i vam passar por, i no vulgueu saber com vam arribar a la casa on dormíem. Aleshores no hi havia ni mòbil ni res. Quan vam trucar a casa i vam explicar el que ens havia passat ens van dir que a Santa Coloma de Queralt encara havia passat més grossa, perquè hi havia hagut un tornado que va fer grans destrosses. Nosaltres pensàvem que havíem tingut una gran aventura i en arribar a Santa Coloma i veure el que havia passat allà vam veure que encara vam tenir sort, perquè si hi hagués hagut el tornado on érem nosaltres no ens haurien trobat enlloc.

Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres