Parlem amb Toni Barriendos, veí de Belltall i membre del grup motor de la comunitat energètica de la Vall del Corb perquè parlar sobre la Watt del Corb, sobre l’estudi d’impacte dels macroprojectes energètics a la vall del Corb que es va presentar i per parlar de la situació de la zona respecte als diferents macroprojectes que s’han instal·lat i es volen instal·lar.

Per què de la necessitat de crear una comunitat energètica a la Vall del Corb?
La Vall del Corb, un  territori despoblat que no aplega més de 7000 persones distribuïdes en uns 17 municipis petits, és clarament una zona de sacrifici on han proliferat una gran quantitat de macroprojectes energètics a mans de fons d’inversió sense cap interès real en la transició energètica.

Watt del Corb, la comunitat energètica de la Vall del Corb, és un projecte sense ànim de lucre que s’oposa a la proliferació d’aquests macroprojectes energètics però no pel fet que s’instal·len a casa nostra, sinó pel fet que el desplegament de renovables a tota Catalunya i l’estat espanyol, s’ha fet sense cap mena de planificació, sense abordar qüestions de fons de l’actual model energètic  i sense tenir en compte els seus impactes.

Es tracta d’una iniciativa impulsada per l’Associació pel desenvolupament integral de la Vall del Corb que compta amb finançament Solarcoop (una línia de subvencions de l’’ICAEN i el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya) amb la voluntat de mantenir un territori rural viu i una comunitat compromesa amb el seu entorn.

Watt del Corb planteja un canvi de model en la transició energètica. Proposem una alternativa viable per una transició energètica justa i distribuïda a la Vall del Corb. Apostem perquè les veïnes puguin consumir i repartir l’energia produïda en una petita instal·lació d’autoconsum de propietat col·lectiva instal·lada a un màxim de 2 km de casa seva en espais antropitzats i no en sòls agrícoles de manera que elles, com a propietàries,  són qui prenen les decisions, tenen control sobre el preu de la llum, etc

No obstant, les plaques solars per sí mateixes no són la solució ni a escala global ni tampoc a escala local. La comunitat energètica ha de vetllar per minimitzar el consum de les nostres llars i negocis (en termes d’eficiència i eficàcia) i dimensionar bé els projectes d’autoconsum compartit d’energia solar fotovoltaica, evitant començar la casa per la teulada.

Fa pocs dies es va presentar un estudi d’impacte dels macroprojectes energètics a la Vall del Corb. Què se’n va concloure d’aquest estudi?
Actualment a la vall hi ha molts macroprojectes, en diferents estats de tramitació, que assolirien una potència total de 120 MW amb eòlica i 340 MW amb fotovoltaica, que se sumarien als 120 MW d’energia eòlica existents. Tots aquests projectes estan impulsats per grans inversors que produeixen electricitat per exportar fora de la vall. Amb l’estudi de’n Sergi Saladíé, geògraf i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili, hem vist que la vall en tindria de sobres amb menys de 10 MW per abastir tot el nostre consum actual.

Tal i com va explicar ell mateix, aquests inversors busquen la màxima rendibilitat, establint els parcs de renovables a municipis petits, amb la població envellida i preus baixos de la terra. Per això el 81,1% dels projectes fotovoltaics en tràmit a tot Catalunya s’ubiquen a Lleida i Tarragona. També per això, el 77% dels municipis eòlics de Catalunya tenen menys de 1000 habitants.

Mostra amb l’estudi com els municipis de la vall on ja s’ha implantat energies renovables, no han experimentat cap millora en la lluita contra el despoblament, i segueixen perdent població. L’estudi parteix dels consums reals, i s’ha analitzat el consum actual d’electricitat a la vall per dimensionar correctament la transició energètica que necessitem. Amb aquesta premissa, ens trobem que utilitzant únicament espais antropitzats (teulades i espais alterats no productius), tindríem una producció potencial que cobriria el 412’3% de la demanda actual. La conclusió evident és que podem fer la transició energètica sense perdre sòl agrari.

L’estudi també inclou una avaluació de les possibilitats de regular la implantació de les energies renovables mitjançant la normativa urbanística municipal, tal i com ja han fet o estan fent 7 municipis de la Vall (Ciutadilla, Guimerà, Montoliu de Segarra, Nalec, Sant Martí de Riucorb, Santa Coloma de Queralt i Verdú).

Explica també, com la solució la trobem en un model descentralitzat alternatiu en què les comunitats energètiques locals siguin les protagonistes de la transició energètica. Aquest model ja s’està fent en altres països d’Europa i és més just i més equilibrat. És el cas de Wildpoldsried a Alemanya, municipi de 2.500 habitants que genera 5 vegades més energia de la que consumeix, amb energies renovables.

Actualment, quins macroprojectes energètics afecten la zona de la Vall del Corb
Actualment a la Vall ja hi ha hi ha 8 centrals eòliques (Conesa, Conesa II, Les Forques, Les Forques II, Montargull, Montargull ampliació, Savallà, Serra del Tallat) amb 104 aerogeneradors d’una potència instal·lada de 191,5 MW que afecten 6 municipis (Conesa, Forès, Llorac, Passanant i Belltall, Savallà del Comtat i Vallbona de les Monges).

A més, hi ha una central en tràmit, Conca de Barberà III, que afectaria directament a la vall del Corb (al terme de Montoliu de Segarra) amb tres dels seus aerogeneradors, i també amb la línia d’evacuació que travessaria el municipi de Llorac de Nord a Sud. També hi ha fins a 11 centrals solars que afectarien a més de 680 ha de 10 municipis de la Vall (Ciutadilla, Forès, Guimerà, Llorac, Maldà, Nalec, Passanant i Belltall, Vallbona de les Monges, Vallfogona de Riucorb i Verdú). Entre aquests hi ha el projecte BCN Solar 1 i 2, un dels més grans previstos a Catalunya, que ocuparia una extensió de 400 ha que en el cas de Passanant i Belltall, representa vora una tercera part de les terres agràries del municipi.

A més, sabem que hi ha dos altres projectes que encara no estan a exposició pública, però sabem que les empreses hi estan treballant. Naturgy busca convertir Les Forques II (a Forès i Passanant i Belltall) en un projecte híbrid, afegint panells solars a sota dels aerogeneradors ja existents. I l’empresa RP Global ja ha instal·lat torres de mesura del vent, i preveu instal·lar 18 aerogeneradors, una trentena d’hectàrees de panells solars, i una central de bateries. Tot això a la mateixa zona, en un radi de poc més de 7 km a cavall entre la Conca de Barberà i l’Urgell, als termes de Guimerà, Ciutadilla, Nalec, Vallbona de les Monges, Passanant i Belltall i Vallfogona de Riucorb.

Què pot acabar repercutint per la zona?
La implantació d’aquests projectes impactarà directament en la població existent i sobretot, en la possible que estigui valorant la compra d’una casa a la zona. Dit això, ens trobem amb un motiu més per deixar la Vall o bé per decantar la compra a la Vall per una compra a qualsevol altre lloc amb menys probabilitat de tenir aquests projectes. L’efecte crida que tenen aquests macroprojectes a altres macroprojectes, amenacen el desenvolupament agrícola, fauna, social i humà de la Vall. Ningú vol viure al costat de centenars de milers de panells solars.La implantació d’un dels macro-projectes seria l’equivalent de les fitxes de dominó, provocant la implantació d’altres i l’impacta no trigaria en fer efecte en la població. L’estudi deixa clar que aquells municipis, que ja tenen macroprojectes instal·lats, han continuat perdent població i tampoc s’ha traduït en una riquesa que repercuteixi en el desenvolupament social del poble. Sense planificació a nivell país no té sentit la implantació de tants macroprojectes, preveiem un excés de producció que no beneficiarà mai als habitants de la Vall.

Què es pretén amb la creació de la comunitat energètica Watt del Corb?
Watt del Corb ofereix una oportunitat al veïnat de la Vall d’alfabetitzar-se en un tema complex i fosc com és l’energètic. Promou una ciutadania ben informada i cohesionada que sigui part proactiva de la transició energètica i pugui decidir sobre el futur de la Vall .

Més enllà dels beneficis personals i/o ideològics d’aquesta vessant comunitària, proposa compartir serveis energètics (autoconsum individual o col·lectiu, compres conjuntes de pèlets o llenya, millora de l’eficiència energètica a casa, estratègies per compartir cotxe, etc) que siguin avantatjoses nivell individual però que alhora contribueixin a nivell global a descarbonitzar l’economia i mantenir viva la Vall.

Watt del Corb si bé neix per abordar les necessitats de caire energètic i en contraposició als macroprojectes energètics, és també una oportunitat per donar resposta a altres necessitats individuals i col·lectives (agroalimentàries, cura de les persones, etc) on compartir productes i serveis pugui facilitar-nos la vida en un territori dispers, despoblat i amb falta de serveis i teixit comercial.

Per on passa la implementació d’aquesta comunitat energètica?
Tot i que estem en una fase inicial (ja que vam començar a trobar-nos a principis d’octubre de 2024) i l’experiència d’altres comunitats energètiques properes ens confirma que la posada en marxa d’una CEL és un procés llarg, ja hem començat a definir serveis i línies de treball i estem tramitant la constitució com a cooperativa de consum.

Hem iniciat un servei d’assessorament energètic pels membres del grup motor (actualment format per unes 10 persones)  que ens permetrà identificar i valorar quin canvis podriem fer i quina inversió i estalvi ens suposaria. A més, hem realitzat tallers d’alfabetització energètica oberts a tothom que ens han permès aplicar canvis per optimitzar la nostra factura de la llum i minimitzar el nostre consum alhora que hem pogut aprofundir en la importància de reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils i/o el funcionament del mercat elèctric global a qui no interessa consumidores ben informades.

A més, estem en fase de cerca de teulades i primeres converses amb propietaris d’equipaments a diversos municipis de la Vall per a posteriorment analitzar la viabilitat tècnica i econòmica de les instal·lacions d’autoconsum i organitzar xerrades informatives i tallers d’autoconsum compartit allà on hi hagi opcions viables i potencial demanda.

Tenim pendent activar compres conjuntes de pèl·lets, llenya o altres necessitats compartides que creiem que poden ser de molt interès a les veïnes de la vall.

I finalment, en termes de mobilitat estem explorant la viabilitat de compartir un vehicle elèctric de Som Mobilitat conjuntament amb la comunitat energètica de Tàrrega i valorant també la possibilitat d’activar un pla i/o o taula de mobilitat rural sostenible de la Vall que abordi el repte de la mobilitat amb una mirada més global.

Quina està sent la resposta dels veïns de la Vall del Corb?
Des del mes d’octubre s’han realitzat xerrades informatives a diferents pobles de la Vall del Corb (Rocafort de Vallbona, Guimerà, Sant Martí, Maldà i Vallfogona de Riucorb)  que en general han tingut prou bona acollida però que cal  replicar en d’altres municipis i repetint per actualitzar sobre els avenços del projecte i anar sumant…

Des del primer moment és una iniciativa que ha generat força interès entre les veïnes de la vall. De moment és difícil que la gent s’impliqui activament perquè la cooperativa no està en marxa, però estem segurs que quan la cosa es concreti i estigui engegada, s’hi sumarà molta més gent.

Actualment som un grup de 10 persones de diferents municipis de la vall: Joan Puig (Conesa), Martí Gasol (El Vilet), Guillem Figueras (La Sala de Comalats), Sebastià Mata (Maldà), Anna Monroy (Vallbona de les Monges), Isabel Martínez (Rocafort de Vallbona), Toti Obiols (Sant Martí de Maldà), David Sans i Jordi Dalmau (Guimerà).

La nostra voluntat és que més enllà d’aquestes sòcies fundadores la cooperativa de consum pugui comptar a curt termini amb la participació de gent que ens consta que segueix de prop i d’altra que vulgui sumar-s’hi a aquest projecte!

Seguirem informant!  Estigueu atentes a les nostres xarxes (instagram: @wattdelcorb) o contacteu amb nosaltres ([email protected])