Tres murals del reconegut internacionalment Nil Safont decoren des del mes de maig la plaça de la Societat de Sarral. Mostren tres emblemes del poble: la font de l’ermita, l’alabastre i les dones de la pagesia. Parlem amb Safont sobre els seus treballs i el mural fet a Sarral.

Pots començar explicant-nos el perquè del teu nom artístic, Slim Safont?
Bé, jo vaig començar en aquest món fent grafitis i el nom amb què signava aquests grafitis era Slim. Tothom em va començar a conèixer per aquest nom i en anar avançant en la meva carrera artística vaig unir el pseudònim amb el cognom real.

Com comences en l’art urbà?
Tenia uns 13 o 14 anys. Primer vaig començar, com deia, a fer grafitis. A partir d’aquí vaig voler donar una altra mirada al que feia i vaig començar a fer més retrats i altres intervencions, primerament pintant en fàbriques abandonades.

Després ja vaig començar a tenir encàrrecs, per pintar persianes de comerços, habitacions privades o botigues del poble. Fins que un dia em van donar l’oportunitat a Santa Coloma de Gramanet de fer un mural de 12 metres, el meu primer gran mural. Ho vaig fer bé i no m’han parat de sortir coses. Podríem dir que va ser intuïció, sense buscar-ho i de casualitat, no m’ho imaginava, créixer així.

Com s’aconsegueixen fer pintures tan realistes i amb aquestes mides?
En el meu cas tinc un mètode molt personal que porto desenvolupant des de fa molts anys. De principi a fi i amb diferents passos, s’arriba a aquests resultats. Aquest mètode l’he après a base de molts errors i de descobrir les eines que necessito per potenciar al màxim el meu estil.

Sobre si és en grans dimensions... tot és seguir el mètode. Al final no és màgia sinó que tot és molt metòdic. Cal seguir pas per pas, em faig una quadrícula a escala i treballo les fotos amb l’ordinador, de manera que em sigui més fàcil representar-ho en gran. I tot treballant per capes a la paret per no perdre el dibuix i sobretot seguint les proporcions des del principi.

Quins encàrrecs reps?
Sobretot els últims anys he tingut invitacions i encàrrecs d’ajuntaments d’arreu d’Europa i de tot el món per participar en festivals d’art urbà o per fer intervencions. Alguna vegada també he col·laborat amb alguna empresa privada. Però normalment són ajuntaments o organitzadors de festivals d’arreu del món.

M’hi conviden perquè els agrada el meu estil i la línia de treball i acostumen a demanar que t’inspiris en el seu context determinat seguint el teu estil, que siguis tu com a artista.

Alguns murals teus han estat ben reconeguts. Ens en parles? Què sents quan un treball teu està entre els millors del món?
Sí, alguns murals han tingut molt reconeixement perquè han format part d’un concurs internacional d’art urbà, on molta gent pot votar. El meu ha estat un dels treballs més votats i considerats com dels millors murals del món. Un exemple és el que vaig fer l’any passat a Vilanova i la Geltrú; el mural va quedar dins del top 6 de millors murals del món, un mural que parla del barri on vaig treballar.

Certament és molt gratificant, perquè fa molts anys que em dedico a això i al final és una feina que requereix una dedicació tant de vida personal com professional. Veure que avances i que hi ha reconeixement per part de la gent és gratificant i em fa sentir orgullós.

Com sorgeix fer un mural a Sarral?
A Sarral va ser una mica diferent, ja que vaig ser jo qui els vaig proposar de fer un mural. Aquest any vaig tenir la idea d’apropar l’art urbà i el muralisme que he treballat a nivell internacional a pobles de Catalunya, on no existeix tant. Vaig proposar de fer el primer mural artístic al poble i després de diferents reunions vam tirar endavant el projecte.

Vam començar a parlar de les temàtiques, i entre ells i jo vam acordar fer les tres escenes triades, que tenen molta relació amb el passat i el present del poble i que han funcionat molt bé.

Com has treballat a Sarral?
Treballo a partir de fotos reals, i en aquest cas vam treballar a partir de fotos antigues que van sorgir al fer les reunions, de mirar l’arxiu fotogràfic i parlant de la memòria històrica.

Estic molt content del projecte i sobretot de la meva experiència amb el poble i de com em va tractar la gent. Aquests treballs acostumen a tardar una setmana, i em vaig allotjar a Sarral mateix, en una casa rural que em va proporcionar l’Ajuntament. Quan treballes en ciutats sempre hi ha un ambient més hostil, no crides tant l’atenció perquè estan bombardejats d’estímuls, però en un poble una activitat així resulta extraordinària per a molta gent, veuen com es fa el mural en directe... S’acostaven i preguntaven coses, s’hi mostraven interessats i van ser molt simpàtics i agradables. En acabar vam fer una presentació del mural i d’obres meves i vaig parlar amb alguns veïns que em comentaven coses. Vaig veure que va agradar i que l’havíem encertat, amb les temàtiques i imatges escollides.

Perquè l’objectiu d’aquests murals, quin és per a tu?
L’objectiu principal és atraure visitants, fer un espectacle viu amb un resultat que aporta cultura de manera contemporània. Amb aquestes intervencions es genera moviment i s’atrauen visitants que van a veure l’obra i, de passada, passegen i coneixen el poble.