Durant 60 anys, Joana Ribé ha pentinat els gegants de Montblanc, una tasca que ara ha passat a mans de M. Goretti Cortés, una montblanquina “de plaça” amb gran estima per aquests elements del seguici.

Com se’t fa l’encàrrec d’agafar el relleu de Joana Ribé per pentinar els gegants de Montblanc?
Quan es va dir que la Joana deixaria de pentinar els gegants i se li va fer un homenatge a la plaça, vaig entrar a l’ajuntament a demanar al regidor de Festes, el Jordi Albalat, que m’agradaria fer de perruquera dels gegants. Es va dir que en parlaríem i un any després, amb llavors com a regidor de Festes l’Oriol Pallissó, es va tornar a comentar amb ell i els geganters i em van donar l’oportunitat d’anar a casa la Joana i començar a veure com era tot el procés.

La primera vegada que vaig anar a pentinar els gegants recordo que era el diumenge de festa major de Lilla de 2017. Va ser el primer cop que vaig posar les mans als cabells dels gegants, com a aprenenta.

I com ha estat tot aquest aprenentatge?
El primer cop que vaig anar a casa la Joana em va posar en situació, explicant-me tot el procés i tot allò que conforma el pentinat. Després a poc a poc m’ha anat ensenyant com pentinar-los i hem treballat plegades. Han estat diversos anys d’aprenentatge.

Recordo que va ser l’any de la pandèmia quan vam començar a pentinar juntes, anàvem amb mascareta. Ella va fer el projecte de la geganta vella i jo, el de la nova. Vaig proposar de fer el mateix pentinat a cada geganta, però la Joana em va dir que no era possible perquè les perruques són diferents: la geganta nova té el cabell escalat i una mica més llarg i la perruca de la geganta vella és tota d’una peça.

Pocs gegants es veuen amb els cabells així...
Els cabells dels gegants estan fets a base de donacions de cabells de persones montblanquines, cosa que hi dona una responsabilitat i valor afegit molt gran. De fet, els de Montblanc són els únics gegants de Catalunya amb cabells naturals donats per la gent.

Primerament, els pentinava la Sra. Conxita Magret, parenta meva i de qui a mi em ve la il·lusió de pentinar els gegants. Aleshores eren amb cànem en lloc de cabells naturals. Va ser quan van passar a pentinar els gegants les Pepites (Pepita, Joana i Magdalena) quan es va decidir fer el canvi a cabell natural i poder fer-li un bon monyo, com es portava llavors. El cabell natural val molts diners i es va fer una crida als montblanquins per rebre donacions. Era una època en què les nenes es tallaven les trenes i les senyores amb poc cabell es feien postissos. La gent va respondre molt bé i és el que veiem avui, inclús les celles i les pestanyes són amb cabell natural. Al fer les rèpliques dels gegants es va fer igual.

Amb la geganta, a més de la perruca hi ha tota una postisseria amb la qual es confecciona el recollit, a base de trenes, postissos i farcits. I pel que fa al gegant, has de jugar amb el cabell que té.

És a partir d’ara, que els gegants aniran pentinats únicament per tu?
Exacte. Va ser a la festa major de 2024, en què els gegants centenaris feien 160 anys, quan la Joana els va pentinar per darrer cop. A partir d’ara són pentinats només per mi.

La geganta nova estrenava el meu primer pentinat durant l’exposició al Palau de la Virreina de Barcelona que s’ha fet del 7 al 14 de juny amb motiu de les Quinquennals dels Gegants del Pi.

Aquest cop al pentinar la geganta he intentat fer visibles els naixements de la perruca, buscant que adquirís naturalitat. He fet un pentinat equilibrat: un monyo baix, amb ratlla al mig, cosa gens fàcil.

Ara em posaré a pentinar els gegants vells i sortiran pentinats per mi per la festa major.

Tota la vida es pentinaven a l’estiu i estrenaven pentinat per la festa major. Ara tenen moltes sortides, els gegants nous, i cal ajustar agendes.

Cal tenir en compte que si es volen rentar s’han d’assecar de forma natural i són tres mesos de feina. Si només es pentinen, amb el pentinat ja pensat i tot el material i accessoris a punt, necessito un mes aproximadament, treballant unes tres hores al dia potser.

Segueixes els passos de qui els ha pentinat abans, però es notarà algun canvi?
Sí, crec que sí. Amb les coses fetes a mà es nota l’estil de cadascú i la seva escola. Jo, amb el tema de recollits, vaig aprendre de Rosa M. Soriano o José Luis Sorribas, dos grans mestres i grans persones. En postisseria, qui millor que qui porta la postisseria del Teatro Real de Madrid per ensenyar-te’n!

Hi ha detalls dins d’aquest recollit que he fet ara que potser només qui hi entengui podrà apreciar-ho, però els montblanquins i montblanquines crec que ja han vist cert canvi en el pentinat de la geganta. És un canvi generacional i sí que la geganta evolucionarà.

Ara, també diré que pots tenir una idea de pentinat, però acabarà passant el que la geganta vulgui!

És més difícil pentinar els gegants que un client o clienta?
Sí, molt més difícil. És més elaborat, no pots fer servir segons quins productes, ja que han de ser productes subtils i de fàcil eliminació o fas malbé els cabells... Tampoc es pot fer servir assecador, les agulles són més grans...

Cal tenir present que no és el cabell d’una sola persona, sinó cabells de molta gent i molt diferents (arrissats, llisos, ondulats...), i la màxima dificultat és que ha de semblar tot igual.

Qui és més complicat, el gegant o la geganta, a l’hora de pentinar?
Són diferents. La geganta potser la dificultat és que tothom se la mira més i espera més el seu pentinat. Pentinar la geganta acaba sent com un puzle, faig les trenes a banda amb el postís i després encaixo les peces i els hi poso.

Al gegant no hi pots posar cap agulla, ni és un recollit. És un marcat manual que realment s’ha de saber fer.

Quina responsabilitat suposa pentinar els gegants?
La responsabilitat parteix del fet que és una il·lusió que has tingut tota la vida i que aquests cabells són d’aquella tieta, àvia, germana... són de gent de Montblanc que potser encara hi són o potser no... això li dona un valor i una responsabilitat afegits. No es pot comprar, té molt valor. De fet, per això mai s’ha cobrat per pentinar la geganta, i jo seguiré fent el que han fet les persones que m’han precedit, de manera altruista.

I què se sent quan els has pentinat i els veus ballar a la plaça?
Cal tenir en compte que quan els pentino ho faig a una alçada i quan està col·locat el cap dalt dels gegants tot adquireix una visió diferent, és a dir, el camp de visió al pentinar no és el mateix que el que té la gent quan ballen a la plaça. És per això que abans que surtin jo ja els he vist muntats. És el moment que més espero, per veure’n el resultat i, si cal, pujar a una escala i fer-hi algun retoc. L’objectiu és que surtin guapos.

Ja a la plaça, sempre em miro el cabell i pateixo perquè no es desmunti res. El pentinat de la geganta és el pentinat més esperat de la festa major, la gent l’espera.