Amb motiu de la celebració del 50è Aplec de la Sardana a Montblanc, parlem amb el president del Grup Sardanista de la vila. En aquesta entrevista ens fa valoració de les activitats i del grup.

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Montblanc el 50è Aplec de la Sardana. Ens quedem amb bon gust de boca, pels actes realitzats i la participació?
Sí, realment hi va haver molta assistència, tant a la sessió de tarda com a la nit, amb molta gent que va venir de fora de Montblanc i que ja són assidus al nostre aplec. Això és degut que hem sabut mantenir la qualitat en les cobles, i això els sardanistes ho valoren molt.

Què s’ha fet de diferent, amb motiu dels 50 aplecs?
Enguany, per tal de fer un aplec extraordinari, hem programat un concert el diumenge, amb la cobla Maricel. És un concert teatralitzat sobre la vida i l’obra d’Àngel Guimerà, amb una actriu que va introduint els temes d’una manera molt planera i un tenor que canta algunes peces acompanyant la cobla.

Ara tirem una mica enrere en el temps. Com recorda els primers aplecs?
Els primers aplecs es van fer a la Vall, en uns temps molt difícils de la dictadura. Després, un cop fundat el Grup Sardanista com a secció del Museu-Arxiu, es van fer alguns aplecs esporàdics a l’ermita de Sant Josep, fins que va arribar un moment en què vam decidir fer l’aplec d’una manera continuada. El fèiem a l’ermita de Sant Josep, i en aquella època teníem moltes subvencions, sobretot de les caixes d’estalvis, i contractàvem tres cobles. Durant molts anys va venir la Selvatana, més endavant les subvencions van minvar i vam passar a tenir dues cobles, format que hem mantingut fins avui. Com que tenim un bon nombre de socis i col·laboradors, podem mantenir aquest aplec.

En l’època que vam començar amb l’aplec jo era molt jove i no anava al davant del grup, però recordo treballar amb molta il·lusió, igual que tots els companys, que aleshores érem una bona colla.

Quina evolució hi ha hagut en aquestes 50 edicions? Quan passa a fer-se a la plaça Major, i per què?
Durant aquest anys la societat ha anat canviant. Abans, anar a l’aplec era una festa, preníem el dinar, dinàvem sota els pins, migdiadeta i a tornar-hi. Amb els anys això s’ha anat perdent, molta gent si venia al matí ja no venia a la tarda i l’assistència anava minvant, per això vam decidir de passar l’aplec a la plaça; cal dir que molts pobles ja havien fet aquest canvi. La veritat és que fent-lo a la plaça Major l’ambient ha millorat molt, i també és més accessible per a molta gent a qui anar a l’ermita ja se li fa feixuc.

Quant fa que existeix el Grup Sardanista de Montblanc? Està en un bon estat de salut, el grup?
El Grup Sardanista es va fundar paral·lelament amb el Museu-Arxiu, potser uns anys després, com una secció del mateix, ara fa més de 50 anys. Jo, que he tingut la sort de ser-hi durant molt de temps, primer com a vocal de la junta i més tard assumint-ne la presidència, he viscut èpoques bones i dolentes, suposo que com qualsevol associació. Quan vam tenir un bon impuls va ser amb la Capitalitat de la Sardana del 2018; durant tot l’any vam organitzar un munt d’actes, i això va crear un gran ambient sardanista. A partir d’aleshores hem anat organitzant actes al llarg de l’any que tenen molt bona acceptació per part del públic, cosa que ens diu que la salut sardanista de Montblanc és molt bona.

Quines altres activitats es fan durant l’any per part del Grup Sardanista de Montblanc?
L’Aplec és l’activitat central del Grup Sardanista, la més important, però a part d’això també organitzem altres ballades, concerts, cursets, espectacles relacionats amb la sardana, entre altres.

Als joves els costa de ballar/aprendre la sardana, tot i que la cançó ‘Coti x coti’ va ajudar a promoure aquesta dansa entre el jovent. Creu que va a menys, la tradició sardanista?

Durant molts anys hem fet cursets de sardanes per a infants i joves. A les escoles cada any en fan, tots n’aprenen i gaudeixen ballant, però a l’hora de ballar-ne a la plaça no venen. Potser des de la seva òptica ho veuen com una cosa passada de moda, carrinclona, de gent gran. Evidentment, fenòmens com el Coti x coti han fet que molts que saben ballar es decideixin a ballar en un ambient propici com és un concert de música d’aquests grups. Han de trobar l’ambient propici; és el cas de les colles sardanistes que participen en concursos, a Catalunya n’hi ha moltes amb una gran quantitat de joves participant-hi. Durant la Capitalitat del 2018, vam fer una trobada de colles infantils i realment feia goig veure la quantitat de joves que hi havia ballant sardanes.

De totes maneres, és un tema que requereix un debat rigorós, per mirar de trobar la manera que els joves es facin seva la sardana.