Parlem amb el conquenc Teo Milán Estruch, fotògraf de natura i home eloqüent, que explora racons demostrant que la natura és una revelació constant. El seu camí conjuga coneixement, paciència i sensibilitat per seguir capturant la bellesa —sigui on sigui— i compartir-la amb tothom. Moltes gràcies, Teo!

Com va començar la teva afició per la natura?
Des de ben petit, sempre m’ha fascinat observar els éssers vius i el seu entorn, un amor per la natura que em va ser inculcat per tota la meva família. Viure al camp ha estat un gran avantatge en aquest sentit, i també el fet que el meu pare, en Claudi, sigui biòleg i agent forestal. Aquest entorn m’ha impulsat a connectar amb allò autèntic i honest, amb un profund respecte i consciència sobre la fragilitat dels ecosistemes i els reptes ambientals que afrontem.

I concretament, com et vas decidir per la fotografia de natura?
Van coincidir dos factors clau: d’una banda, el confinament per la COVID-19, i de l’altra, una càmera que la meva mare finalment em va deixar —una Canon EOS 600D amb un objectiu 55-250 mm. Gràcies a internet i al temps que em va oferir el confinament, vaig començar a aprendre i a perfeccionar la tècnica amb l’equip. Quan vaig poder sortir de nou, ja dominava l’instrument i tenia la preparació tècnica necessària, un aspecte fonamental en aquest camp.

Endinsar-me en aquest món, descobrir els treballs d’altres fotògrafs i explorar les múltiples possibilitats de la fotografia de natura em va captivar fins a convertir-la en la meva passió actual.

Actualment, treballo amb una Canon EOS R6 equipada amb un objectiu 150-600 mm i un macro de 105 mm.

Així doncs, t’has format amb els recursos de les xarxes, oi?
Sí, exacte. De fet, no només en la part més tècnica del funcionament de la càmera, sinó també en molts altres aspectes. Les xarxes socials m’han permès conèixer grans experts i compartir experiències i trucs, fins i tot de manera presencial arreu de l’estat espanyol.

Quin és el tipus de fotografia que prefereixes?
M’agrada especialment el retrat i la fotografia abstracta. De vegades també utilitzo barreres, uns dispositius que detecten el pas d’un animal o objecte i activen automàticament la càmera. Vaig començar amb un sensor de moviment que em va ajudar a muntar el meu avi, però actualment faig servir sobretot barreres d’infrarojos. Aquest sistema permet fotografiar espècies molt esquives o nocturnes sense necessitat de ser-hi present, i sovint es combina amb flaix per poder congelar el moviment amb gran precisió, fins i tot de nit o amb poca llum.

Suposo que no sempre la foto surt a la primera?
Normalment, no surt a la primera. La paciència és imprescindible. Per exemple, per fotografiar l’aligot comú vaig necessitar tres hiverns seguits treballant-hi abans d’aconseguir la imatge que volia —i com aquest cas, en podria explicar molts més. No parteixo d’una idea tancada: la foto va evolucionant fins que trobo la imatge que em satisfà.

He passat moltes hores camuflat, després de preparar el lloc amb elements que poden atraure determinades espècies. La satisfacció arriba quan, després de tant d’esforç, aconsegueixes captar l’espècie desitjada. La fotografia de natura no és tan èpica com pot semblar veient un reportatge del National Geographic: és, sobretot, una feina de perseverança, estudi i constància diària.

Quins referents tens?
Molts dels grans fotògrafs de natura són, en realitat, aficionats; ben pocs poden viure exclusivament de la fotografia. Tampoc és un món gaire vinculat als influencers. A internet hi ha tanta informació que pot arribar a aclaparar, per això prefereixo deixar-me interpel·lar primer per l’obra i, a partir d’aquí, aprofundir en qui hi ha al darrere i en la seva manera de treballar.

Durant els primers anys, em van inspirar molts fotògrafs com Lluc Semis, Víctor Ortega i Egoitz Icaza, que després he tingut la sort de conèixer personalment i amb alguns dels quals he establert amistat. També m’agrada especialment l’obra de Marco Galotti o Mario Cea.

Creus que l’entorn ho és tot per fer bones fotos?
L’entorn hi ajuda, sens dubte, però a mi també m’agrada capturar allò que sovint passa desapercebut o donar protagonisme a espècies comunes. M’atreuen els reptes de descobrir el que costa de veure a simple vista, allò que sempre ha estat a prop teu però al qual mai no has parat atenció. Al cap i a la fi, la bellesa es pot trobar a qualsevol racó.

Què t’agradaria fer a partir d’ara? Tens algun projecte?
El meu objectiu principal és continuar els estudis de Biologia Ambiental, perquè és un camp que m’apassiona i em permet aprofundir en tot allò que he anat descobrint i intuint de la natura al llarg dels anys. Vull entendre millor els ecosistemes, la biodiversitat i els reptes ambientals que tenim al davant.

Paral·lelament, vull seguir formant-me i evolucionant com a fotògraf de natura. Cada sortida, cada projecte, cada imatge és una oportunitat per aprendre tècniques noves i explorar perspectives diferents. També m’agrada deixar una part oberta a l’inesperat, a les oportunitats que poden sorgir sense planejar-ho: una trobada amb una espècie nova, un viatge, una col·laboració o un projecte que em permeti combinar ciència, art i divulgació.