“Tot va començar un dia que caminant pel poble vaig veure que buidaven una casa i hi sobresortia una capsa amb fotos antigues”
Josep Maria Potau Coordinador del llibre “Vimbodí i Poblet. Imatges en blanc i negre d’un passat compartit”

Primer de tot, com va sorgir la idea d’elaborar un llibre d’imatges de Vimbodí i Poblet?
Tot va començar fa uns anys, un dia que caminant pel poble vaig veure que buidaven una casa de mobles i estris vells, en un remolc, per portar-ho a la deixalleria. Hi sobresortia una capsa amb fotos antigues emmarcades. Com soc aficionat a la fotografia, vaig demanar per portar-les a l’Ajuntament. I així va ser com al parlar amb l’alcalde Joan Canela, li vaig proposar que si demanaven a la gent que els portés fotos antigues, jo voluntàriament les copiaria i les tornaríem.
Les fotos que s’anaven recollint es portaven a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. Després es van fer exposicions, algunes es penjaven al Facebook i finalment, a sol·licitud de molta gent, em vaig animar a fer el llibre.
Com ha estat coordinar un llibre amb la participació de 19 escriptors locals?
Les fotos vam pensar que havien de ser en blanc i negre i anteriors als anys seixanta del segle XX, amb alguna excepció interessant. Per això a l’hora de fer el llibre, com jo no soc historiador, i les fotos necessitaven un complement de text, vaig pensar que com introducció a cada un dels dotze apartats, en que vaig dividir les fotos, persones del poble, escriptors, periodistes, historiadors, professors, ho podrien fer. Vaig creure que seria difícil trobar-los, però per sorpresa meva, en van sortir dinou. Així cada apartat té un o dos escriptors, que de manera desinteressada ajuden a la informació de les fotos.
Quin pes té aquest llibre en la memòria històrica de Vimbodí i Poblet?
Fa uns anys es va publicar el llibre dirigit pel Valentí Gual “Història de Vimbodí i Poblet”, amb la participació de dinou historiadors, que des de la prehistòria fins a l’edat contemporània, fan un extens recull de sis-centes pàgines, de tota la memòria escrita del poble. Aquest llibre d’imatges és un ampli complement gràfic, d'ençà que hi ha fotos, de finals del segle XIX, fins a mitjan segle XX.
Es pot definir el llibre, com un viatge per la memòria col·lectiva?
Efectivament, és una obra que recull moltes imatges que són una memòria històrica del poble i del monestir de Poblet. Ha estat una obra coral de tot un poble. A partir de la seva visió es poden fer exercissis de recopilació de noms de les persones que hi surten, així com treballs dels escolars per estudiar les vestimentes d’abans, els útils de treball, sistemes de transport, etc., per poder veure com es vivia abans al seu poble.
Quantes fotografies s’hi pot trobar al llibre?
En total s’han recollit més de dos mil fotos, de les quals n’he seleccionat vuit-centes pel llibre. He intentat que fossin les més significatives i que representessin a totes les famílies.
Ha estat difícil contextualitzar les fotografies?
Aquest és l’aspecte més difícil, ja que la majoria de fotos no tenen cap informació. Llavors vam decidir que només posaríem al peu de foto el nom de la família que les havia deixat i les dades que hi hagués anotades, si n’hi havia. Per això es va buscar la solució de què els escriptors de cada apartat fossin del poble o que hi estiguessin relacionats, ja que a molts els hi són viscudes les imatges.
Hi han col·laborat una vuitantena de famílies aportant fotografies antigues. Com ha estat aquest procés?
Un procés llarg però molt interessant. Algunes famílies van portar les fotos a l’ajuntament, però la majoria les tenien en àlbums o en la típica capsa de sabates amb altres fotos més modernes. Llavors molt amablement vaig poder accedir a moltes cases, per seleccionar les fotos importants històricament. També val a dir que en alguns casos vaig ser jo qui demanava les fotos, perquè sabia que algun avi desaparegut tenia càmera de fotos. Va ser una experiència molt gratificant. Les còpies les vaig haver de fer amb un escàner de qualitat, per poder recuperar millor les imatges. Una cosa molt important és donar còpies a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà.
Recomano a tots els pobles que puguin, fer aquesta recol·lecció, perquè si no moltes fotos desapareixeran. I si no tenen ningú que pugui fer el treball fotogràfic, que portin les fotos directament a l’Arxiu Comarcal i allí la Núria Vilà, responsable d’imatges, s’encarregarà de fer les còpies. Aquestes imatges ja quedaran guardades en un lloc segur i es podran consultar.
Quina o quines són les fotografies més antigues que es pot trobar al llibre?
Hi ha una foto dels alumnes de l’escola, amb un mestre que va estar al poble de l’any 1862 fins al 1893. Una altra és de l’any 1904 amb el rei Alfons XIII a l’estació del tren de Vimbodí. N’hi ha de molt antigues, però no estan datades. Moltes d’abans de la guerra civil.
La presentació del llibre va ser tot un èxit, amb el cinema Foment ple fins a la bandera. És una mostra de la importància pel poble de poder comptar amb un llibre d’aquest estil?
El llibre ha tingut molt bona acceptació. En la recol·lecció de fotos ha intervingut pràcticament tot el poble. I a més hi ha les participacions escrites. L’edició del llibre també és de molta qualitat. Ha portat molta feina, però ha valgut la pena. El llibre s’ha pogut fer gràcies a l’edició de l’ajuntament, al suport del Consell Comarcal i de l’Arxiu Comarcal, a totes les famílies que han deixat les fotos, als escriptors de les introduccions, i als avis que al final del llibre incloc en unes converses que vaig tenir. Ha estat un honor i un plaer fer aquest servei al poble on vaig néixer.
