Com va sorgir la idea d’escriure un llibre dedicat a sor Concepció?
No tenia cap intenció de fer un llibre. Volia fer un escrit per publicar en aquest setmanari, com faig de tant en tant, però em vaig adonar que el text era massa llarg per a un article. Aleshores vaig pensar a fer un llibre com un opuscle i ha sortit el que ha sortit, i els lectors ja opinaran.

Quant temps s’ha dedicat a la recerca i escriptura d’aquest llibre?
No ho sé, perquè m’hi he dedicat a estones i a bocins. El meu primer contacte amb Sor Concepció va ser el 15 de novembre del 2022 per telèfon i el 17 de gener del 2023 i el 30 de gener del 2024 en persona a les dependències del Monestir de les Clarisses de Reus. Però s’ha acabat d’imprimir als tallers de Gràfiques Moncunill de Valls a les vigílies de Sant Josep de 2025. En aquesta dilació en el temps hi ha tingut molt a veure amb el traspàs de la meva esposa, la Roser, el 16 de març del 2023.

Al final, Concepció simbolitza el final d’una època?
Sembla que la manca de vocacions i el tancament de convents ho simbolitzi. La manera de viure d’avui en dia s’ha distanciat molt dels ideals de la vida contemplativa i de la clausura d’antany. I potser podem estar a les portes d’un final d’època claustral, almenys al nostre país.

Com ha estat el treball?
Entretingut i molt útil per ajudar-me a suportar moments de total solitud. Preguntar, cercar, entrevistar i recollir papers i fotos, la qual cosa comporta temps, m’ha fet un gran bé.

Quin pes i importància va tenir sor Concepció per al Santuari de la Serra i per a Montblanc?
Per a Santuari, és a dir, per a la comunitat, va tenir un pes destacat i important que ho avala el llarg període com a abadessa escollida en dues ocasions (1973-1981 i 1985-2008). Per a Montblanc, va ser una monja molt amable i propera amb tothom, sempre disposada a prestar ajut i col·laboració de la comunitat i del Santuari per a efemèrides locals o commemoracions de caire particular.

Com era la personalitat de sor Concepció?
Des del meu punt de vista, i pel tracte que hi vaig tenir, primerament quan estava en actiu de gestor i després de jubilat, diria que era una persona amable i senzilla, molt escrupolosa a l’hora d’encomanar-me qualsevol assumpte de l’Administració Pública. D’un caràcter ferm quan hi vaig coincidir en les deliberacions de les sessions de la Comissió d’Actes Religiosos en ocasió de les Festes Extraordinàries de la Serra dels anys 1996 i 2006. És a dir, era una persona de caràcter però senzilla i propera amb tothom.

Quins valors destacaries d’ella com a religiosa i com a persona?
Al mateix temps de ser una persona de caràcter que donava a entendre que era vàlida per dirigir i administrar, era de condició natural, molt amable i propera amb tothom, la qual cosa la feia ser molt apreciada pels que acudien a la Serra.

Per què decideixes donar la recaptació de la venda dels llibres a Aprodisca?
Perquè des de sempre la gent que ha fet i fa possible atendre les persones amb discapacitat per millorar-ne l’estat em mereix una gran admiració, i això és el que sento per l’Associació Aprodisca per la seva meritòria tasca que ve desenvolupant per Montblanc i comarca.

D’haver-hi estat als anys 50/60 el meu cosí germà Albert Baldrich Moix, afectat d’una profunda discapacitat neurològica, vull pensar que no hauria mort tan jove, als 29 anys. Però, malauradament, en aquells anys no hi havia res per atendre persones de la seva condició ni per acompanyar i donar suport als familiars. No sortien massa de casa per evitar les mirades curioses i el que diran de la gent. Sortosament, ja no és així. Avui l’Administració assisteix i empara les persones amb discapacitats i les seves famílies, i no hi ha cap discriminació en el conjunt de la societat. Al meu entendre, la discapacitat és contemplada i acceptada en la vida de les persones com una limitació en diferents graus o nivells. Perquè qui no té alguna que altra limitació, com a humans que som i, per tant, imperfectes? En conseqüència, vull suggerir a les autoritats locals o a qui correspongui que tinguin a bé proposar Aprodisca per a l’atorgament del Premi d’Honor de la Conca de Barberà, perquè crec que en són uns veritables mereixedors.

Es pot dir que és el seu tercer llibre que publica. Té al cap publicar-ne algun més?
Estic fent unes entrevistes a montblanquins i montblanquines. Tal vegada, si n’aconsegueixo un bon nombre (ara en tinc una trentena), haurien de ser el doble, i amb varietat d’edats i de gènere, llavors potser podria ser factible. No ho sé. De moment això m’ajuda a haver d’estar actiu i m’obliga a sortir de casa. Veurem, doncs: d’escriptor-historiador no en soc, més que un simple aficionat.