Joan Carles, explica’ns com et vas decidir a realitzar una Iron Man?
Doncs no n’havia fet mai cap. Sí que havia fet alguna half (que és la meitat de distància), però feia temps que em rondava pel cap d’apuntar-me a una de sencera. Així doncs, l’estiu passat ho vaig parlar amb la meva dona, que si no m’acompanyés ella no ho podria fer, i cap a l’octubre vaig començar a entrenar.

Com ha estat aquest temps d’entrenament?
He entrenat amb el Quim Royes, de Valls, des de l’octubre i fins a aquest dimarts, quan vam fer el darrer entrenament, ja que després de la prova convé seguir fent alguna cosa. Tot i que he de dir que no em fan gaire mal les cames, pensava que seria pitjor i he aguantat prou bé. Hem fet un entrenament planificat, ja que és una triatló de molts quilòmetres i molt de temps. Cal acostumar el cos a aquestes distàncies tan llargues.

Quin va ser el teu temps i posició?
Vaig estar 11 h i 8 minuts i vaig arribar el 336è d’uns 1.000 participants. De la meva categoria (edat 45-49) vaig arribar el 39è.

T’esperaves aquest resultat?
Amb el Quim havíem pensat que faria entre 11 hores i mitja i 12 hores. Amb aquest resultat ja estava content, he pogut fer menys, així que perfecte. A més, dues setmanes abans vaig tenir un esquinç al peu i havia estat 15 dies sense córrer. Em feia por el tram de córrer de la triatló però vaig poder anar fent, potser a un ritme més fluix del que hagués pogut si no hagués estat per l’esquinç.

Quina valoració fas de la prova?
Molt bona. És molt maco de viure-ho. Comences nedant, surts de l’aigua i ja agafes la bici i després deixes la bici, et poses les bambes i corrent potser fas la part més emotiva. Passes per llocs molt macos, com el pantà de Ullibarri, el casc antic de Vitòria, etc. Els carrers estan plens de gent animant tota l’estona, t’esborrona veure com et donen piles per córrer més quilòmetres. Jo també vaig tenir la família animant.

I ara penses en fer una altra Iron Man?
Ja en faria més però són moltes hores d’entrenament i tinc obligacions. M’han ajudat molt els meus pares per cuidar els nens, també la meva germana, el cunyat i nebots que hem van acompanyar. Entre tots m’han animat a aconseguir-ho. No obstant això, tinc alguna altra prova rumiada, algun objectiu, potser la Marató de Barcelona. Sempre m’agrada tenir algun repte.

Però, tot l’esforç ha valgut la pena?
I tant. Penso que quan acabes de fer una cosa tan difícil potser penses que hauries aguantat més o que et feia més respecte del que pensaves. De totes maneres realment ha estat difícil i penso que ha valgut la pena l’esforç. Ha estat un temps d’entrenament llarg i pesat per aconseguir-ho i ha funcionat.