Quan et vas decidir a ser artista?
No ho sé, crec que va sorgir gairebé sol. Quan tenia deu anys, a l’escola ens van demanar que ens disfresséssim del que voldríem ser de grans, i jo em vaig disfressar de pintora. De petita feia extraescolar de pintura amb gent gran i admirava profundament la meva professora. I dibuixava sense parar, als llibres i fins i tot a les taules de l’escola —ha ha ha.

Molta gent de Montblanc ha pogut veure com els antics locals buits s’han omplert de colors i d’alegria. Explica’ns com va néixer aquest encàrrec, com et vas inspirar i quants establiments vares fer.   
Va ser una iniciativa del departament Treball als Barris —avui ja extingit— que coordinava l’Anna Navarro amb l’objectiu de dinamitzar el comerç local i fomentar el lloguer dels espais buits.

A cada local vaig pintar els vidres dels aparadors, utilitzant retoladors i pintura acrílica.

Aquest projecte s’ha dut a terme durant dos anys consecutius. El primer any vaig pintar botigues que encara no tenim al poble i que molaria tenir: una formatgeria, una bacallaneria, una tenda d’esoterisme, una d’escalada, una de màgia o d’instruments musicals, entre d’altres. En un dels locals hi vaig recrear una botiga d’antiguitats, incorporant molts dels objectes de casa dels meus avis a Montblanc. El segon any vaig pintar dracs de colors —que representen les grans corporacions que amenacen el comerç local— i una gran llança que els derrota, amb el lema «El comerç tornarà a ser nostre». Tot plegat amb un aire medieval, tant en les il·lustracions com en les lletres i els colors.

En total vaig pintar aproximadament unes vint botigues, de les quals se n’han llogat quinze.

Per Montblanc has fet dos cartells, oi? Parla’ns també d’altres que hagis fet...
Sí, he fet el cartell de la Fira de la Ganga de Nadal (2022) i el de Les Festes de Sant Maties (2023). Fer cartells m’agrada moltíssim, i guanyar concursos de cartells encara més (ha ha ha). Ara fa poc he guanyat un de les festes majors de la Rioja 2024.

Anteriorment vaig guanyar els cartells de les Festes de Gràcia (Barcelona, 2014), de la Festa del Càntir (Argentona, 2014), de la XXXIV Feria Apícola (Pastrana, 2015), de la XXI Feria Internacional del Queso Artesano (Cantàbria, 2014) i de la Fira Internacional de Ceràmica (Argentona, 2016), entre d’altres.

M’he presentat a molts concursos; n’he perdut més dels que he guanyat. I tot ho faig a pinzell, eh…

A les xarxes he vist molts retrats en aquarel·la que realitzes per encàrrec. Com has desenvolupat aquest apartat?
Vaig començar pintant bales de vidre (“canicas” en castellà) en un format de 20 × 25 cm, que venia a través d’una plataforma online. Un dia vaig pintar a les meves nebodes i vaig oferir retrats personalitzats a la mateixa plataforma. Era l’any 2012, tenia 30 anys i treballava fent invitacions de boda en un estudi del Passeig de Gràcia, a Barcelona. En només dos anys els encàrrecs de retrats van començar a créixer, fins que va arribar el moment en què vaig deixar la feina de dissenyadora per dedicar-me plenament a la pintura.

Com és el procés de treballar amb clients per encàrrec?
El client m’envia la foto de les persones o animals que vol que pinti, i jo els hi faig arribar la meva carta de colors d’aquarel·la perquè triïn els seus preferits. Pinto el retrat i mantenim el contacte online. Un cop el client aprova el retrat, li ho envio, sovint als Estats Units, que és on es troba gran part del meu mercat.

Fins avui ja porto més de 1.400 retrats venuts. M’encanta quan els clients m’envien fotos de com han quedat emmarcats o del moment en què els han regalat.

També has tocat la pintura mural, oi? Quins són els últims projectes de muralisme en què has treballat i què t’atrau d’aquest mitjà?
Sí, un dels darrers murals en què he treballat ha estat a la Rambla de Sants, a Barcelona. Es tracta de la paret exterior d’una biblioteca de jocs i joguines, propietat de l’Ajuntament de Barcelona. La paret principal mesura 10 × 2,6 m i hi he pintat un cervell gegant abstracte i acolorit, que representa el cervell dels nens mentre juguen. Actualment estic pendent del resultat d’un concurs amb una proposta de mural per a una universitat de Saragossa, i a l’octubre pintaré l’exterior d’una altra biblioteca de jocs, també a Barcelona.

Com t’inspiren les teves gatetes i la Lupita en la teva vida i en el teu art?

Més que en l’art pròpiament, totes elles em motiven a trobar projectes nous per seguir com autònoma. Així també els hi puc dedicar més temps i treballar a casa per la nit, que és el que realment m’agrada.

Com pinta el futur?
Visc molt el dia a dia. La vida de pintora no és fàcil i, de vegades, em trobo amb sotracs econòmics que soluciono treballant en altres feines. Aquest agost, per exemple, vaig treballar de cambrera.

Ara, per sort, tinc el projecte del mural a Barcelona en marxa; a més, van entrant encàrrecs de quadres a la meva botiga online, que es diu Sescaniques, i estic estudiant pel meu compte la història dels pigments. Tinc molts llibres sobre colors, pigments i història de l’art, i, si en algun moment sento que estic prou formada, el meu objectiu és fer xerrades i tallers per a escoles d’art, disseny, ceràmica, escultura, moda, còmic, tatuatge… explicant aquí i allà històries sobre els colors, que són fascinants.

Per exemple, explica’ns una:
Mira, cap al segle XIX, un vaixell arribava a Bristol (Gran Bretanya) carregat amb un color molt apreciat pels pintors de l’època. Era un groc intens, com el rovell d’ou, però desprenia una forta ferum. Un aventurer va decidir embarcar-se per descobrir la procedència d’aquell valuós producte. El vaixell va atracar a un port de l’Índia, i les pistes el van portar fins a un petit poblet on va descobrir l’origen d’aquell pigment tan buscat: l’orina de vaca. Aquelles vaques, però, estaven esquelètiques, ja que només les alimentaven amb fulles de mango; era evident que patien un maltractament extrem. Al cap de poc temps es va prohibir tractar les vaques d’aquella manera, i el color va desaparèixer del mercat, per sort!

Què voldries afegir?
Fa vuit anys i mig que visc a Montblanc, i m’encanta. Hi vaig venir perquè és un poble preciós i del qual guardo els records més bonics de la meva vida. M’agrada molt la seva arquitectura,  gastronomia i la tranquil·litat que s’hi respira. El meu moment del dia preferit és quan surto amb la bicicleta al matí, amb la Lupita a la cistella, i donem un tomet pel poble. Fer comunitat aquí és preciós. M’encantaria que des de l’ajuntament també es fes comunitat i hi hagués més suport als artistes locals VIUS.

Biografia

Natilles (Barcelona, 1981) va viure fins als 24 anys a Premià de Mar, tot i que sovint visitava Montblanc per passar caps de setmana i vacances amb els seus avis, que vivien al número 42 del carrer Major, on el seu avi, el Sr. López, tenia una rellotgeria. Des de 2017 Natilles viu a Montblanc amb la seva gosseta Lupita, de 19 anys, i les gatetes Kiri i Galleta. Es va formar com a artista a l’Escola d’Art Pau Gargallo de Badalona. Més enllà de la seva obra, Natilles és una figura inconfusible: la seva indumentària singular, la bicicleta adornada amb flors i l’ús intens del color en el dia a dia la fan immediatament recognoscible i coherent amb el seu univers creatiu. Els seus interessos artístics abracen l’aquarel·la (especialment el retrat), el disseny de cartells, els murals i les intervencions amb pintura sobre vidre. 

Parlem amb Natilles, per a qui el color és un dels eixos centrals de la seva vida i de la seva obra. No només té les prestatgeries del taller i de casa plenes de llibres dedicats al tema, sinó que tot el que l’envolta és una autèntica explosió cromàtica inclosa la seva manicura, gairebé petites obres d’art “portàtil” que ella dissenya i l'@Aronailz de l'Espluga de Francolí li pinta.