Parlem amb Josep M. Foguet, que ha estat reelegit com a jutge de pau de Montblanc al darrer plenari de l’Ajuntament.

Com ha viscut que el tornin a nomenar jutge de pau titular de Montblanc?
Amb nervis i amb il·lusió. Amb nervis, perquè no havia passat mai que s’hagués de fer dues vegades l’elecció per escollir el jutge de pau, ja que s’ha fet amb dos plens diferents; i amb il·lusió, perquè m’agrada la feina, m’agrada ajudar la gent de Montblanc, col·laboro amb tot el que puc.

Per tot això ja hi vaig voler entrar fa anys i intentaré ser-ho fins que pugui. De fet, suposo que aquesta serà l’última legislatura, ja que em queden pocs anys per jubilar-me, i m’agradaria acabar alhora la feina laboral i la feina de jutge de pau.

Què representa ser jutge de pau per a vostè?
Doncs ser la segona autoritat del poble (si es pot dir així) em fa especial il·lusió. Abans sempre es deia que hi havia el jutge, el capellà i l’alcalde, que eren les màximes autoritats.

Els Jutjats de Pau canvien el nom per passar a denominar-se oficines de justícia. Què representa aquest canvi?
Des de fa un parell d’anys que hi ha canvis. S’està canviant tot el que és el sistema informàtic dels jutjats i del registre civil. Sembla que es volen donar més competències al jutge de pau, tot i que també s’havia dit que desapareixeria aquesta figura. Tot serà molt més informatitzat, aquestes oficines de justícia també es vol que descongestionin al màxim les oficines dels jutjats de primera instància, procurant que amb les conciliacions la gent es pugui entendre i no calgui anar a judici.

Quines millores hi haurà? A Montblanc s’han començat a implementar?
Volen fer que molts tràmits es puguin fer a distància, també gestionar el tema de les últimes voluntats, entre altres aspectes. Es vol oferir una justícia gratuïta, i agrupar jutjats de pau, com està a la Conca de Barberà, que en tenim dos: un a Montblanc i l’altre a Santa Coloma de Queralt.

S’estan fent els canvis, però costarà una mica implantar-los tots, ja que cal fer-ho a tot Catalunya. A Montblanc el que tenim són noves instal·lacions des de fa cosa d’un any, que això és tema municipal. I per la resta de canvis hem tingut contactes amb la directora dels Serveis Territorials de Tarragona, però encara no s’han implementat del tot.

Amb la nova llei els jutges deixen de tenir competència per oficiar matrimonis civils. Va per llarg que els jutges de pau tornin a tenir aquesta potestat?
De moment és així, sí.  Qui ho ha de solucionar és una llei que ha de venir des del Congrés dels Diputats i, per ara, sembla que va per llarg. Potser arribarà el canvi i els jutges de pau podran tornar a oficiar matrimonis civils, però mentre es pugui solucionar també amb els alcaldes o notaris... Des del mes de març d’aquest any 2025 no he oficiat cap matrimoni civil. I he de dir que amb gairebé 7 anys potser n’he fet vora 200 a Montblanc. El que fem nosaltres és preparar l’expedient matrimonial i la resta ja passa al notari o a l’ajuntament.

Què és el més complicat de ser jutge de pau?
Un judici de faltes, que per sort no n’hi ha gaires. Als pobles et coneixes amb tothom i segons quin judici has d’anar amb passivitat, tot i que cal anar-hi sempre, clar. En un entorn o tothom es coneix aquestes coneixences ho dificulten en part. Per sort no he fet cap judici verbal, de conciliacions sí. Als pobles acostuma a ser així, amb les conciliacions ja s’intenten aclarir els problemes. Un judici de faltes és quan a una conciliació no s’entenen les parts, aleshores cal passar per judici i el jutge és qui ha de fer l’acord. Si així no s’acabés, ja tocaria anar al jutjat de primera instància  (en el nostre cas a Valls), amb advocats i procuradors.

El passat dijous va estar en unes jornades formatives, en què es va incidir?
Vam aprofundir en les conciliacions i els judicis verbals. Aquí també ens cal formació constant i reciclatge. Cada any fem algun curset.

Quantes actuacions es van fer al jutjat de pau de Montblanc al llarg del 2024? Quines són les més freqüents?
Aquí a Montblanc el que ens trobem més són tràmits de traspàs d’expedients cap a Valls o temes de registre civil (certificats de naixement, de defunció, inscripcions de matrimoni, etc.).

El canvi de sistema informàtic s’ha fet aquest estiu i és quan hem començat a modificar algunes maneres de treballar.

Pel que fa a actuacions, més que res fem conciliacions, diria que una trentena en un any. Algun exemple? Buscar l’entesa entre dos propietaris d’uns terrenys que es toquen on hi ha un arbre a una parcel·la i les branques o fulles cauen a la terra del costat; quan un veí posa el volum de la televisió molt alt a la nit... problemes molt quotidians als quals es procura conciliar i arribar a un acord adequat i lògic.